“Cal fer un bon ús de la tecnologia perquè les pel·lícules no perdin l’ànima”

Juan Antonio Bayona

J.A. Bayona, director de cine

J.A.Bayonareivindicant la tecnologia com a instrument per al missatge artístic

LG

Juan Antonio Bayona (Barcelona, 1975), ha dirigit pel·lícules en què ha pogut fer servir els últims avenços tecnològics, com ara Lo imposible , Jurassic World. El regne caigut , Un monstre em ve a veure o La sociedad de la nieve , però reivindica els avenços tècnics només com una manera de transmetre sentiments.

Intel·ligència artificial

No ha estat capaç d’oferir una visió amb sentit, com han fet els artistes tota la vida”

Com ha evolucionat el seu ús de la tecnologia en el cinema?

Quan vaig començar a estudiar cinema, començava a aparèixer internet. La tecnologia ha evolucionat, com també la manera en què consumim, ens informem i fem cinema. La tecnologia és una eina que et permet explicar les històries de millor manera, però cal fer-ne un ús responsable perquè les pel·lícules no perdin l’ànima, l’essència.

Per què a La sociedad de la nie­ve va passar la pel·lícula creada en format digital al cel·luloide i després la va tornar a passar a digital?

Cal buscar un equilibri entre la tecnologia i la part humana. Em crida l’atenció que molta gent jove es torna a fascinar amb la possibilitat de filmar en 35 mil·límetres. Tornem a apreciar el gra, que podia semblar defi­ciències, i que, en realitat, el que aporta a la pel·lícula és una sensació més gran d’ànima. Jo vull comunicar això, transmetre una emoció.

Renuncia a alguna tecnologia perquè no li permet això?

La tecnologia ha de traduir el cinema a una emoció, a un resultat que forma part d’una expressió artística. Una molt bona eina té un gran poder i, com que un gran poder comporta una gran responsabilitat, citant l’Spiderman, és bo tenir un coneixement de la tecnologia per fer-ne un bon ús.

Tot i això, cal temps per aprendre a fer-la servir bé i, a més, la tecnologia és canviant.

He anat aprenent moltíssim, des del principi de la carrera fins ara. Em fascina i em sembla part del joc saber molt bé com funciona la tecnologia per tenir el millor resultat de cara al públic. Sempre buscant l’equilibri, en què la tecnologia no sigui la protagonista del discurs, sinó que el missatge sigui millor gràcies a l’ús de la tecnologia.

Ha de ser difícil d’aconseguir-ho en pel·lícules que fan servir molts recursos tecnològics.

En el cas concret de Jurassic World és evident que a l’hora de reproduir a la pantalla uns dinosaures, la tecnologia és essencial. Tots vam tenir una revelació quan vam veure el 1993 Parc Juràssic . Recordo que el meu pensament va ser: “A partir d’ara podem veure tot el que vulguem en una pantalla”, qualsevol cosa que imaginem. Tot i això, tots hem vist pel·lícules que han fet un ús i un abús dels efectes visuals digitals, que han posat els efectes digitals al centre del discurs i no han funcionat, perquè sempre hi ha d’haver una proposta que passi per l’artista i a què es doni suport en els efectes visuals, i no al revés.

L’ideal és que el públic s’emocioni sense pensar que és davant d’un efecte visual.

La gran majoria dels efectes visuals d’una pel·lícula, el públic no els aprecia. No els veu. Aquests són els bons efectes. Hi ha coses molt subtils que es poden aconseguir amb els efectes visuals i que poden ajudar en la interpretació de l’actor.

Què opina sobre els platós virtuals al cinema?

Qualsevol avenç tècnic té una traducció en l’emoció que provoca en l’espectador. En el cas dels platós virtuals, evidentment és moltíssim millor treballar amb una pantalla que reprodueix l’escenari o el personatge amb qui l’actor interactua. Vam passar en el seu dia dels fons pintats a mà als cromes, i ara parlem de plató virtual. Això ajuda moltíssim en la interpretació de l’actor, en l’atmosfera del plató, on la gent, d’alguna manera, ja veu el fons que en altres casos hauria de fer l’esforç d’imaginar-se.

Tot i això, encara li falta una mica?

Els platós virtuals són molt pràctics per a seqüències de capvespres, d’albes o de dies ennuvolats. Ara mateix la tècnica no està preparada per reproduir la llum del sol en la màxima esplendor.

Vostè anuncia televisors OLED de LG que porten un subpíxel que afegeix llum blanca. Per què assegura que pel·lícules com La sociedad de la nieve es veuen millor en aquesta classe de pantalles?

Crec que igual que tenir la possibilitat de tenir un negre pur et dona la millor tela a partir de la qual introduir la llum i en introduir la llum comences a dibuixar els objectes, a l’hora de treballar el color, la idea de tenir un blanc pur et permet tenir la millor paleta de colors. El blanc pur no existeix a la natura, com no existeix el silenci absolut. En el cas d’aquesta tecnologia, la possibilitat de tenir un blanc pur el que permet és un rang de matisos més gran dins del blanc. A La sociedad de la nieve vam estar mesos preparant abans de rodar com captaríem tots els matisos que hi ha a la neu.

La intel·ligència artificial afecta moltes professions creatives, de la literatura a la música i al cinema. Com veu el futur?

No ho sap ningú. Crec que la IA és una eina poderosíssima. Encara no som conscients de l’abast que pot tenir. La comparo amb l’aparició d’internet i com ha transformat el món. A mi el que m’agradaria que fos sempre és el que implica qualsevol nova tecnologia, que és un ús responsable, sempre al servei del benestar i de fer la nostra vida millor i més fàcil.

Tot i això, hi ha preocupació en el sector cinematogràfic per les conseqüències en el treball a partir de copiar els artistes.

Ara mateix la intel·ligència artificial és capaç de donar una cosa bastant aproximada al que entenem com a coneixement, però no és més que processar informació. No ha estat capaç d’oferir una visió amb sentit com l’han oferta els artistes tota la vida. Ja veurem com avança aquesta tecnologia, però, en tot cas, el meu desig sempre és que se’n faci un ús responsable perquè sigui a favor nostre i no en contra.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...