A 15 minuts del Pilar de Saragossa, sota el pont de l’ Almozara que travessa l’ Ebre, desenes de persones dormen al ras cada nit. A terra, matalassos, mantes, cadires, cartrons i roba testifiquen des de fa mesos la seva presència. Els seus propietaris, en gran part migrants joves, xerren en petits grups o miren el mòbil mentre van i venen per matar les hores. És una situació dura, més encara amb l’arribada de l’intens fred, que disgusta els veïns i tensa les costures d’uns serveis assistencials cada vegada més demandats.
“Estem desbordats”, reconeix Javier Muñoz, president de la coordinadora per a persones sense llar a Saragossa, que integra nou associacions. Segons explica, els “màxims històrics” de gent al carrer registrats fa que les organitzacions no donin l’abast i fins i tot hagin establert límits a la seva ajuda, com els 150 sopars i 90 esmorzars de màxim que ara ofereix la fundació San Blas, amb què coopera. “ Arribem fins on arribem, no ens havíem vist mai en una situació com aquesta”, certifica.
Les entitats socials reclamen a l’administració més agilitat i que faciliti la inserció laboral
Els integrants de la coordinadora coincideixen a assenyalar que el perfil de sensesostre a la ciutat ha evolucionat en molt poc temps. Al tradicional home espanyol amb problemes de salut mental o addiccions se li ha afegit el del jove africà sense papers (marroquí, algerià, senegalès i capverdià, sobretot) i el de persones que, tot i treballar, no pot accedir a un habitatge pel baix sou i la falta d’allotjament assequible. “Són molts perfils diferents, i això explica l’augment d’usuaris”, afegeix.
Les últimes dades oficials reforcen aquesta percepció. En el recompte que l’Ajuntament i la Creu Roja van fer el 26 de novembre van trobar 266 persones dormint a la intempèrie (un 60% més que el 2023, data de l’últim càlcul), un 80% de les quals eren migrants. S’hi afegeixen els qui aquella nit van ocupar part de les més de 400 places destinades a allotjar persones sense recursos –incloent-hi les de l’alberg municipal, que ha obert dos pavellons extres pel fred– i les 150 persones que viuen en barraques i altres infrahabitatges. Són dades inferiors a la mitjana d’altres grans ciutats estatals però que reflecteixen una realitat preocupant.
“Tot Espanya viu un repunt del sensellarisme”, assegura a aquest diari Mariana Orós, regidora de Polítiques Socials. Entre els principals motius, la popular de la crisi del cost de la vida, sobretot de l’habitatge, i la “nul·la gestió” del Govern central en matèria migratòria, que, a parer seu, es “desentén” dels arribats per via irregular i els deixa al carrer “sense finançar les administracions que hi han de donar resposta”. “La immigració és una oportunitat, però ha de ser ordenada, legal i vinculada a la integració i a l’ ocupació”, afegeix
Per la seva part, Muñoz rebutja participar en la guerra partidista –“Només serveix perquè la gent pateixi”, apunta–, però reconeix que hi ha un “coll d’ampolla” en els procediments administratius, incloent-hi les sol·licituds d’asil, per la qual cosa demana més coordinació institucional i “agilitar” els tràmits, amb més personal, si és necessari.
A més, crida a repensar un sistema que manté els migrants sensepapers fins a dos anys “en uns llimbs” en espera d’obtenir l’arrelament i poder accedir a una ocupació, temps en què corren el risc de contreure problemes mentals o addiccions. “Sense papers ni feina molts s’enfonsen en mesos. No seria millor que els deixin treballar, pagar impostos i integrar-se?”, apunta.
Amb el fort fred hivernal, ara les entitats treballen per crear una base de dades compartida que eviti duplicitats i optimitzi l’ús dels seus mitjans. Per la seva part, el Consistori continua ampliant els seus recursos habitacionals (65 noves places entre l’alberg municipal i el centre El Refugio) i els programes d’acompanyament, on espera integrar part dels desallotjats aquesta setmana per problemes de “salubritat” d’un altre campament en un parc del centre. Una mesura aplaudida per uns –incloent-hi molts veïns de la zona– i qualificada de “cosmètica” per l’oposició però que en cap cas no soluciona els problemes de fons.
