Barcelona ha estat sempre pionera. En temps de passat, quan Catalunya no disposava d’administració, les millors generacions de catalans van emprendre hospitals, universitats, el mutualisme, el Liceu o el Palau i tants altres referents d’excel·lència. En el transport, la nostra ciutat va ser de les més avançades i fins i tot Ildefons Cerdá va rubricar el primer estudi de mobilitat urbana.
El dia 19 d’aquest mes, el ple de l’Ajuntament s’haurà de posicionar sobre la iniciativa ciutadana avalada per gairebé 4.500 firmes perquè el Museu del Transport recaigui a Montjuïc a l’actual Palau de Comunicacions i Transports que afronta amb les avingudes Maria Cristina i Paral·lel. Els seus 16.000 m2permetrien acollir el que és més valuós i sentit del patrimoni del transport. Ara es deteriora, perd i és víctima dels incívics grafiters en un polsós i humit subsol al Triangle Ferroviari de la Verneda.
És una proposta assenyada i molt ciutadana que no va en detriment de la Fira
El museu exhibiria unitats històriques del metro, autobusos, tramvies o troleibusos, vehicles de bombers, policials, sanitaris, taxis, d’obres i serveis municipals, els carruatges i seguicis de pompes fúnebres i fins i tot algunes de les cabines que sobrevolaven la ciutat, el Funicular i l’ Aeri, o la tradicional golondrina que navegava pel port. Té a favor que la muntanya ha de ser la dels museus.
És una proposta assenyada i molt ciutadana, malgrat que hi ha qui podria creure que el museu aniria en detriment del necessari suport a la Fira. No comparteixo aquesta última percepció. Sempre he donat suport a aquesta institució i el que sigui precís per a la seva promoció, creixement, les seves necessàries dotacions econòmiques públiques i la transformació en curs. Les consecutives ampliacions al recinte de l’Hospitalet i la redistribució al de Montjuic li permetran guanyar superfície al primer i volumetria al segon. Fins i tot el museu i la Fira podrien compartir alguns usos (sales d’exposicions o de reunions).
La Fira, la de proximitat, continua a la muntanya màgica, però amb una altra configuració, i és “Barcelona, Ciudad de Ferias y Congresos”. A l’efecte, l’Ajuntament va redactar, i la Generalitat va aprovar fa dos anys, una modificació del Pla General Metropolità i té en tràmit els de Millora Urbana que la desenvolupen. La ciutat guanyarà mig miler d’habitatges socials, un poliesportiu, un CAP i el MNAC s’expandirà al pavelló firal de Maria Eugènia. La Fira obtindrà més sostre terciari, oficines, al Palau del Vestit, el pavelló de la Metal·lúrgica es restaurarà i un de nou de dues plantes s’aixecarà a l’espai ara ocupat pel Palau de Congressos, que es traslladarà a l’actual d’ Alfons XIII.
Alhora, continuen les ampliacions a la Fira de l’Hospitalet amb el pavelló 0 i s’ha d’instar la immediata renovació a la Fira, cent anys després, de la concessió pública que fina aquest 31 de desembre.
Després de fallits intents de citar el Museu del Transport a les Cotxeres de Sants, l’ estació del Nord i a la de França, al Born o Fabra i Coats o d’altres, hi ha una nova oportunitat. Si és realitat al Covent Garden londinenc o en diferents capitals europees, per què no nosaltres? El patrimoni de tots no ha de ser ni el passat oblidat ni el present esllanguit ser la destinació final. Té un origen i una estació o parada obligada. El Museu del Transport a Montjuïc.