El Govern espanyol ja té acordat amb Brussel·les un nou escenari de fites i objectius perquè Espanya pugui accedir a tots els ajuts directes del Pla de Recuperació que li falten per rebre. El que hi ha en joc és la manera de captar i executar els prop de 24.700 milions d’euros de fons no reemborsables pendents abans que l’agost de l’any que ve venci l’oportunitat. Comença la recta final dels Next Generation, en què el Govern central ha de fer un esprint burocràtic i reformador si vol captar totes les subvencions.
Després de diverses setmanes d’intenses negociacions amb la Comissió Europea, el Ministeri d’Economia ja té concretada l’última de les addendes al Pla de Recuperació, la setena. L’anterior, al setembre, estava relacionada amb la dana. El nou document, que s’analitza avui per a l’aprovació al Consell de Ministres, recull una actualització i ampliació del Pla de Recuperació.
L’executiu aprovarà via reial decret algunes mesures sense necessitat d’anar al Congrés
L’Executiu s’ha posat com a objectiu arribar al cent per cent dels ajuts directes que la Unió Europea li té reservats, per import de 79.854 milions d’euros. Fins ara s’han obtingut 55.092 milions, gairebé el 70% del total. Són transferències que no requereixen devolució i que suposen una gran oportunitat per a la modernització del país. Això sí, cada reembors continua condicionat a verificacions tècniques des de Brussel·les que ja han provocat retards.
La materialització dels ajuts depèn ara de dues coses: que hi hagi temps a executar-los i que el Govern espanyol aprovi en un entorn de debilitat parlamentària les reformes compromeses. Sobre el primer aspecte, un dels objectius de l’addenda és donar continuïtat als projectes d’inversió més enllà de l’agost del 2026, que és quan acaba el termini d’execució. Hi ha fins al desembre del 2026 per rebre l’últim desemborsament.
Per això, s’amplien fites, se simplifiquen procediments, s’agiliten tràmits i es redueixen càrregues administratives, en línia amb la nova estratègia de la Comissió Europea. Hi ha 337 fites pendents per les quals es negocia la simplificació des de fa setmanes.
La idea és que la nova addenda serveixi de base per sol·licitar un o dos desemborsaments més abans no s’acabin els fons. Espanya acumula retard en aquestes peticions. Conforme al calendari inicial, hauria d’haver rebut el 94% dels diners abans de final d’any.
La contrapartida dels ajuts consisteix en l’adopció de reformes, que és l’element més espinós per al Govern. En la nova negociació, Brussel·les s’ha obert a permetre que una part de les mesures pendents, fins ara incloses en nou lleis, es converteixin en normes de rang inferior que no hagin de passar necessàriament pel Congrés. Poden prosperar en forma de reials decrets o ordres ministerials que l’Executiu central encara ha de concretar. Hi ha en canvi lleis com ara la d’ Indústria o la de Transparència, que regula els lobbies, que continuen obligant el Govern a enfrontar-se al Parlament.
L’ús de reials decrets és un dels elements que redueixen la pressió per a l’adopció de les reformes. La clau està posada a aconseguir el mateix impacte, sense que les mesures apareguin necessàriament en una llei. De les fites pendents, ja s’ha identificat una part important que poden prosperar amb disposicions d’un rang més baix.
Les negociacions amb Brussel·les també han estat intenses perquè, mentre s’analitzen les reformes pendents, l’ Executiu comunitari reavalua la marxa de les aprovades. Hi ha també una reassignació de fites entorn de les reformes que no s’han pogut dur a terme, com la que incumbeix a la fiscalitat del dièsel.
El Govern ha decidit centrar els esforços en els ajuts directes i renunciar en bona mesura a l’altra gran eina dels fons europeus, que consisteix en préstecs, dels quals té dret a rebre 83.160 milions d’euros. Espanya només agafarà el 25% d’aquesta xifra, per aconseguir finançar-se ara a un cost inferior al de la Comissió Europea, cosa que, segons indica el Ministeri d’Economia, elimina l’avantatge dels crèdits comunitaris. El deute comunitari a vint anys té un interès del 3,84%, davant el 3,77% aconseguit per Espanya. El Govern espanyol entén que la bona marxa de l’economia i la confiança dels inversors garanteix al país un bon accés als mercats financers.
