“Expulsa aquella veu del teu cap, és comú però no és normal”

A molta gent no li agrada la seva realitat i la converteix en inconsciència.

A vostè li agrada la seva?

M’encanta, encara que tingui problemes. Vaig tenir un coma i això em va fer comprendre moltes coses.

Què li va passar?

Compartia pis amb un estudiant d’enginyeria, líder comunista. La CIA es va presentar a casa i em van torturar tres dies per saber on era. No en tenia ni idea.

Quin espant.

En el procés va arribar un moment en què el dolor em va abandonar, estava en aquell estat de consciència en el qual res no et fa patir. Em van deixar en coma.

I que va passar quan va despertar?

En coma profund deixen de funcionar l’electroencefalograma i s’aixeca una acta de mort. Em vaig morir. I me’n vaig anar a un altre lloc en què vaig viure deu anys.

Deu anys de coma?

Quan vaig tornar havien passat deu dies, però jo vaig viure en una altra dimensió en què hi havia les mateixes coses que aquí, però amb una mentalitat més elevada, menys ximple. Vaig tornar diferent.

La seva vida és plena d’experiències.

Als quatre anys unes nenes em van treure del meu aniversari, em van despullar i una em va mossegar el penis. Vaig sagnar molt. Ningú no se’n va assabentar.

No devia ser agradable viure amb això.

Jo creia que el meu penis ja no funcionava perquè m’havia mossegat una boja. Fins als onze anys no me’l vaig mirar. Un dia, una amiga de la mare em va veure nu i va dir: “Quin penis tan bonic que tens”. I per primer cop el vaig acceptar.

Les seves històries tenen lliçó.

Als deu anys, el meu germà de cinc, malalt del cor, va morir als meus braços. Li vaig demanar que no tanqués els ulls perquè pensava que si no els tanques no et mors. Es va morir amb els ulls oberts i amb un gran somriure.

...

Tot l’amor que tenia el va deixar anar, jo el vaig sentir, el vaig veure, el vaig absorbir, i no he tingut mai tristesa. Li vaig jurar que per ell seria metge, i quan vaig acabar li vaig dir: “ Germà, ara va per mi”, i me’n vaig anar a la Xina a estudiar una altra medicina.

Com va acabar en un monestir taoista?

Un monjo zen em va ensenyar la meditació, acupuntura, a tirar a l’arc, arts marcials... Em va incorporar a la seva vida i als cinc anys em va dir: “Ves a la Xina, jo només soc una gota de la font i tu has de convertir-te en font”.

Clar i concís.

Em vaig llicenciar a la Xina i me’n vaig anar set anys al Drac Blau, la muntanya Wudang, aprenent arts terapèutiques taoistes i ­txikung.

Per què tant interès?

A l’hospital en el qual treballava a Pequín, vaig veure com un cirurgià cardiòleg zen anestesiava un pacient amb dues agulles. Vaig voler aprendre.

Com va ser la benvinguda del drac?

Em van ficar en un bagul tres dies. Si crides, al carrer. Ni vaig beure ni vaig menjar. Foscor, et surten tots els dimonis. Vaig recordar quan de nen vaig estar cinc hores atrapat en un ascensor amb el meu pare: “Tranquil, economitzarem oxigen i energia, dormim!, em va dir. I això vaig fer al bagul.

Hi va haver més proves draconianes?

Sí, molt dures. El primer de tot que em van dir va ser: “Benvingut a desaprendre”.

I què va desaprendre?

Tota la ximpleria. L’ego és la ximpleria més gran. Vaig aprendre a tractar-lo com una mascota. Tu dones les ordres, no te les dona l’ego a tu. Vivim malament perquè escoltem més el nostre ego que la nostra intel·ligència, cor i ànima: aquesta ni tan sols la toquem.

Vostè sap on és?

Posa quatre dits sota de l’estèrnum. Fa mal?... És la teva ànima, està estressada. Parem poc en el present, i allà habita la consciència.

Què és el txikung?

Posar l’energia en moviment. Tingues cura de la salut mental, l’emocional, la física i la sexual. Si una falla, fallen totes.

L’equilibri és complicat.

Del que es tracta és d’expulsar el soroll, aquella veu del teu cap, perquè això no és normal per molt comú que sigui. Si no pares el soroll, no pots comprendre què passa en la realitat. Quina és la diferència entre la teva ment i la teva intel·ligència?

La ment pensa i et parla?

No. La ment repeteix i la intel·ligència crea. Quan la ment dubta, la intel·ligència confia. La ment complica, la intel·ligència simplifica, soluciona. El que no sap la gent és veure qui l’està dominant, si la seva intel·ligència o la seva ment. Un només escolta, a si mateix i als altres, quan no pensa.

Quin és el consell per viure en pau?

Si no hi ha seny en el que penses, canvia-ho. Posa-hi una cosa bonica, interessant, productiva. No t’enganxis a la roda. Queda’t en la consciència, tria respectar-te.