“ Destituïm la gent en hores”, recalquen a la Moncloa. I així defensen la seva “contundència” en la reacció davant qualsevol indici de presumpta corrupció o assetjament sexual, com passa amb la successió dels casos de José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Francisco Salazar. Precisament tres persones que durant anys van formar el cercle de màxima confiança de Pedro Sánchez, i que van integrar el reduït nucli dur inicial amb el qual l’avui president del Govern va recuperar el lideratge del PSOE el 2017.
El Consell de Ministres va aprovar ahir el cessament d’Antonio Hernández, que va ser mà dreta de Salazar a la Moncloa, com a director del departament de coordinació política. A la Moncloa al·leguen que, tan bon punt ElDiario.es va revelar que les denunciants anònimes de Salazar també apuntaven a Hernández com a suposat encobridor de l’assetjament sexual, van actuar immediatament.
Sumar critica al PSOE la gestió del cas Salazar i l’acusa d’estar “entelant l’acció de Govern”
Malgrat que Hernández va negar les acusacions –també Salazar es va declarar innocent quan fa cinc mesos es van fer públiques les denúncies en contra seu, i el mateix dia va ser destituït dels seus càrrecs a la Moncloa i Ferraz–, sí que va assumir que la seva situació “no era sostenible”. Les acusacions contra Hernández són “d’una gravetat òbvia i manifesta”, admeten a la Moncloa, i tant el cap de gabinet de Sánchez, Diego Rubio, com la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, li van comunicar diumenge la immediata destitució de les seves responsabilitats a la Moncloa i a l’executiva del PSOE d’ Andalusia.
Però l’ombra de Salazar encara és molt allargada a la Moncloa i a Ferraz. I si dissabte va ser Pedro Sánchez qui va entonar el mea culpa en aquesta qüestió, ahir va fer el mateix la portaveu del Govern, Pilar Alegría, que va reconèixer que havia estat un “error” reunir-se el mes passat amb Salazar per dinar, malgrat les denúncies per assetjament sexual que n’havien provocat el cessament al juliol. “Aquella trobada no s’hauria d’haver produït, va ser un error”, va admetre.
“Moltes relacions són plenes de profundes decepcions”, va al·legar la portaveu de l’ Executiu. I va reconèixer un sentiment de “dolor, indignació i traïció”, que va fer extensible a tot el PSOE.
Però en paral·lel Sumar també va elevar ahir el to contra el seu soci de coalició, després de setmanes d’incomoditat creixent per la gestió del cas Salazar. Fonts de l’espai liderat per Yolanda Díaz consideren que el PSOE “no ha estat a l’altura” en la gestió d’aquestes denúncies per presumpte assetjament sexual, i alerten que la falta d’una resposta “ràpida i contundent” pot convertir-se en una rèmora política per al conjunt de l’ Executiu.
“Això no afecta el funcionament del Govern, perquè la salut de l’ Executiu és bona”, subratllen malgrat tot a Sumar. Però admeten, això sí, que el desgast per al PSOE pot acabar projectant-se sobre el conjunt de la coalició si el cas es prolonga o si continuen apareixent nous testimonis de víctimes.
Hi ha preocupació. “Per començar” perquè està “enfosquint l’acció de Govern”, lamenten. A Sumar consideren que la successió d’informacions sobre el cas Salazar eclipsa debats que la coalició mirava d’exhibir com a avenços. El malestar es tradueix en un diagnòstic sever: “El PSOE està entelant l’acció de Govern”.
