Les eleccions regionals que se celebraran a Extremadura poden semblar una cosa llunyana i molt distant per als ciutadans de la resta d’ Espanya. Però seran més importants del que sembla, perquè Vox vol utilitzar aquesta comunitat com a prova d’experimentació amb el PP del que pot fer en un futur en uns comicis generals. Per bé que a la Comunitat Valenciana el partit de Santiago Abascal ha mostrat la seva imatge més pactista i ha facilitat la governabilitat al popular Juanfran Pérez Llorca, a Extremadura ensenyaran el seu costat més agressiu, com ja s’ha demostrat en l’inici de la campanya electoral.
L’objectiu final de Vox no és el de ser el complement del PP
en diferents governs per obligar-lo a fer polítiques més d’acord amb el seu ideari. Això és cosa dels partits frontissa. El que cerca en realitat és ocupar l’espai del PP, com tantes forces de dreta extrema fan a Europa. L’ estratègia de seguretat sobre el Vell Continent que ha divulgat Donald Trump és tot un estímul per al partit. I el creixement de les enquestes els anima.
El cicle electoral que el PP ha obert amb la convocatòria a Extremadura, que podria continuar amb Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, serà un autèntic repte per al PP. Dissenyat per afeblir el Govern del PSOE, Alberto Núñez Feijóo s’hi juga que li creixi encara més aquest espai que té a la seva dreta.
L’actual presidenta extremenya, María Guardiola, aspira a obtenir la majoria absoluta de 33 escons. Per a això n’hauria de sumar cinc respecte als que va treure en les últimes eleccions, en què va empatar amb el PSOE. Guanyar els socialistes no hauria de ser complicat, ja que el candidat d’aquest partit, Miguel Ángel Gallardo, està processat per la seva vinculació amb les presumptes irregularitats en la contractació del germà de Pedro Sánchez. El problema és que, si el PP no obté la majoria, Vox pensa fer-li pagar molt car el seu suport. Tant que no és descartable una segona volta electoral. Abascal ha plantejat fins i tot exigir un altre presidenciable que no sigui Guardiola. La batalla de les dues dretes promet ser molt intensa. Que lluny queda aquella Extremadura on el PSOE va governar 36 dels 42 anys d’autonomia.
