Enmig de la consternació a Europa pel gir prorús de la nova Estratègia de Seguretat dels Estats Units, publicada la setmana passada, en què l’ Administració de Donald Trump advoca per “conrear la resistència” ultradretana al Vell Continent, el president ha elevat el virulent missatge contra els aliats de l’OTAN. En una llarga entrevista amb el portal digital Politico , enregistrada dilluns a la Casa Blanca i publicada ahir, Trump defineix Europa com un grup de països “en decadència”, liderats per persones “dèbils”.
Replicant el llenguatge que fins ara ha fet servir tot sovint
el seu vicepresident, J.D.
Vance, el mandatari republicà es va mostrar més hostil que mai contra els països europeus, a qui va acusar de permetre una immigració descontrolada i de no fer passos decisius per posar fi a la guerra entre Rússia i Ucraïna. “Crec que volen ser molt políticament correctes, i això els fa febles”, va dir, responent a preguntes sobre els líders d’aliats tradicionals com França o Alemanya. “Crec que no saben què fer”, va insistir: “Europa no sap què fer”.
El president mostra des del gener menyspreu envers la Unió Europea, que des de la seva fundació havia estat l’aliat preferent dels Estats Units, i ha reforçat les relacions amb Moscou, així com amb les monarquies del Golf, als líders del qual ha donat més bon tracte que als europeus. Sobre la guerra del líder rus, Vladímir Putin, a Ucraïna, assegura que, mentre que ell està provant de posar fi al conflicte, els europeus “parlen, però no produeixen, i la guerra continua i continua”.
El mateix Trump va prometre en campanya que posaria fi a aquesta guerra, que s’ha allargat més de tres anys des de la invasió del 2022, en les seves primeres 24 hores al despatx oval. Des d’aleshores, ha salvat el Kremlin de l’aïllament d’ Occident, ha restablert relacions diplomàtiques i comercials amb el país agressor i ha comprat els seus arguments en el seu pla de pau, que obligaria Ucraïna a cedir territori. Però no ha aconseguit acostar les posicions de Kíiv i Moscou, les línies vermelles dels quals continuen semblant inamovibles.
El president dels Estats Units acusa Zelenski d’utilitzar el conflicte “per no celebrar eleccions”
“Ha de posar-se les piles i començar a acceptar coses quan està perdent, i ell està perdent”, assegura Trump, en al·lusió al president ucraïnès Volodímir Zelenski, que ahir va tornar a rebutjar la idea de cedir territori al país invasor. “No hi pot haver cap dubte” que Rússia està en una posició negociadora més forta, assenyala: “És un
país molt més gran”. “És una guerra que no hauria d’haver passat mai”, sentencia el mandatari, aparentment culpant Ucraïna d’anar a la guerra amb Rússia. “Estan utilitzant la guerra per no celebrar eleccions, però jo crec que el po-
ble ucraïnès hauria de tenir aquesta opció, i potser Zelenski guanyaria”.
“És horrible el que està passant a Europa”, assenyala el mandatari en l’entrevista, amb referència a l’acollida d’immigrants, amb especial èmfasi en Suècia i Alemanya. “Quan permeten que milions de persones entrin als seus països, moltes d’elles cometen delictes greus. Mirin Suècia. No estic atacant Suècia, m’encanta Suècia, però ha passat de ser un país sense criminalitat a un país amb molta delinqüència. I mirin Alemanya: era lliure de criminalitat i l’Angela [Merkel] va cometre dos grans errors: la immigració i l’energia”.
Amb aquestes paraules, el republicà va replicar el llenguatge de la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels EUA,
un document de 30 pàgines
en què el país advoca per reorientar la presència militar cap a l’hemisferi occidental, amb al·lusions a la doctrina Monroe, que va guiar al segle XIX la
geopolítica nord-americana i declarava l’hemisferi com la seva zona d’influència. Al text, la Casa Blanca assegura que els desafiaments econòmics d’Europa queden “eclipsats per la perspectiva real i més greu
de l’aniquilació civilitzatòria” en menys de 20 anys. La política migratòria europea, en la
visió que Trump exposa en
la seva última entrevista, podria fer que “molts d’aquests països deixin de ser viables”.
Per capgirar la situació, l’ Estratègia de Seguretat advoca per “conrear la resistència a la trajectòria actual d’Europa dins de les mateixes nacions europees”. És a dir, donar suport als partits europeus d’ultradreta, com l’AfD alemanya, Reagrupament Nacional a França o Vox a Espanya. El president del Consell Europeu, António Costa, va respondre dilluns amb un taxatiu rebuig de l’estratègia americana: “Si som aliats, hem d’actuar com a aliats. I els aliats no amenacen d’interferir en la vida democràtica o en les decisions polítiques domèstiques d’aquests aliats”.
El líder republicà va prometre que posaria fi a la guerra, que suma més de tres anys des de la invasió russa
En l’entrevista amb Politico , Trump elogia els líders conservadors que han aplicat i defensat a la UE polítiques dures en matèria migratòria, com Hongria i Polònia. “He donat suport a gent, però he donat suport a gent que a molts europeus no els agrada. He donat suport a Viktor Orbán”, recorda, amb referència al primer ministre hongarès. “El que realment ha fet bé és la immigració, perquè no permet que entri ningú al seu país, i Polònia també ha fet una molt bona feina en aquest sentit, però la majoria de les nacions europees estan en decadència”. Tot i això, Trump ha desestimat un rescat financer a Hongria com el que va fer a l’argentí Javier Milei. “No, no l’hi vaig prometre, però sens dubte ho va demanar”, va declarar a l’entrevista.