El primer ministre francès,
Sébastien Lecornu, va aconseguir ahir salvar in extremis
el fràgil Govern quan l’ Assemblea Nacional va votar el projecte de pressupost de la Seguretat Social per al 2026. Hi va haver 247 vots a favor, 234 en contra i 93 abstencions.
El suport dels socialistes i l’abstenció dels ecologistes van ser decisius. Lecornu va haver de fer importants concessions a aquests grups d’esquerra, fet que significa més despesa per a l’ Estat, cosa que volia evitar. La deriva del dèficit i del deute no es frena, en contra del que li demanava la UE, amb el risc –segons adverteixen alguns economistes– que França acabi pagant, tard o d’hora, una onerosa factura en forma d’una greu crisi financera de l’ Estat, amb un fort impacte polític.
El compromís eleva perillosament el dèficit, però evita que França caigui en una greu crisi política
L’esquerra radical i l’extrema dreta van votar en contra. Si el pressupost no hagués tirat endavant, Lecornu no estava obligat
a dimitir, malgrat que la seva
situació hauria estat gairebé
insostenible.
Va ser una jornada d’alta tensió, de maniobres i de negociacions fins a l’últim moment. Hi
havia molts elements en joc. Fa un any, el govern dirigit pel conservador Michel Barnier va ser enderrocat en una moció de censura precisament a causa del pressupost de la Seguretat Social, que Barnier va voler imposar per decret.
El text que va obtenir el vistiplau de l’ Assemblea Nacional inclou la suspensió de la reforma de les pensions aprovada el 2023, de manera que l’edat legal de jubilació queda congelada als 62 anys i 9 mesos (davant l’elevació gradual als 64 anys), en espera que les eleccions presidencials del 2027 reobrin el debat.
Lecornu ha hagut de cedir a l’esquerra en múltiples àrees com el copagament de medecines, l’ampliació del permís per naixement de fills o la cotització per l’anomenat “tiquet restaurant” que donen les empreses als empleats. A més, ha renunciat a la congelació de les pensions. També hi ha la pujada d’un impost sobre el capital, que afecta les rendes més altes.
L’èxit momentani de Lecornu no li garanteix que s’aprovin els pressupostos generals de l’ Estat. Tot i això, el primer ministre guanya temps, per ell i pel seu mentor, el president Macron, molt debilitat des que va dissoldre anticipadament l’ Assemblea Nacional, el juny del 2024, i els seus van perdre la majoria. La pressió sobre el cap d’Estat, decidit a acabar el mandat, que expira a la primavera del 2027, disminueix. A partir del gener el debat polític estarà centrat en la campanya de les municipals, previstes al març.
Abans del vot, hi va haver un tens intercanvi entre Lecornu
i la cap del grup parlamentari ecologista, Cyrielle Chatelain. Aquesta va acusar un conseller del primer ministre d’haver efectuat un autèntic xantatge polític quan va cridar diversos empresaris del sector de les energies
renovables per dir-los que la política francesa en la matèria estaria condicionada al vot favorable dels ecologistes del pressupost de la Seguretat Social. Lecornu
va negar qualsevol pressió
i va anunciar una investigació
interna i un recurs a la justícia
per aclarir els fets, considerant intolerable que un lobby in-
dustrial s’entremeti en el diàleg entre el Govern i els ecologistes.
Després que el Govern acceptés un augment global de la despesa sanitària del 3% –en lloc del 2% previst–, fet que suposa sobretot un alleujament per als hospitals públics, Chatelain va indicar que el gruix del grup ecologista s’abstindria.
Diversos partits han actuat per pur càlcul polític i entre flagrants contradiccions. Un exemple ha estat el grup de centredreta Horitzons, de l’expremier Édouard Philippe, primer cap de govern sota la presidència Macron. Totalment contraris al pressupost que es votava, pesi tenir ministres a l’ Executiu, els seus 34 diputats es van inclinar per l’abstenció per evitar el mal major, que era la possible caiguda de Lecornu i la convocatòria de noves eleccions.
Hores abans del vot, el diputat d’ Horitzons Sylvain Berrios reconeixia al canal BFMTV que “aquest pressupost és catastròfic” i “un signe desastrós per a tothom”, que “pagarem car”. Malgrat el seu judici tan implacable, va justificar l’abstenció pel perill molt pitjor de sumir el país en la total inestabilitat.
