La caça està estigmatitzada, hi ha gent que es pensa que som uns assassins, però fem una acció social important: evitem danys en l’agricultura i reduïm accidents de trànsit”, explica Josep Lagares, vicepresident del vedat de Beuda i Maià de Montcal i membre del Consell de Caça de les Comarques Gironines, hores abans de començar una batuda. A aquests problemes de sempre provocats per aquest ungulat amb una alta capacitat reproductiva, se n’hi ha afegit els darrers dies un altre, el de la pesta porcina africana (PPA). “Els caçadors som la primera barrera contra la PPA”, destaca Lagares, mentre prepara l’estratègia a seguir amb els companys de cacera.
“Si aquesta malaltia hagués entrat pel Pirineu, això potser ja no ho hauríem parat”, afegeix un altre caçador de la colla, Josep Regencós. L’alta densitat d’animals, sumada al continuum de zones boscoses i l’alta capacitat de mobilitat d’aquests porcs
–que poden recórrer fàcilment 40 km al dia– ho hauria fet molt difícil i s’hauria escampat com una taca d’oli. “A Collserola són sedentaris: allà hi han trobat l’aigua, el menjar, la tranquil·litat, perquè no els han caçat”, afegeix Lagares.
Pels caçadors de Beuda i Maià de Montcal, la jornada d’ahir va començar molt aviat. Quan encara era negra nit es van citar en un mas a peu de carretera, convertit en la seu de la colla, amb l’objectiu de començar a traçar l’estratègia a seguir durant la batuda, que es va acabar amb 18 exemplars morts, set mascles i onze femelles, aproximadament uns 800 quilos que van anar a parar al centre logístic de tractament de carn. És una acció que repeteixen cada dimarts i dissabte del setembre al març.
“Si la pesta porcina hagués entrat pels Pirineus, no l’hauríem aturada”, expliquen els caçadors
“La caça és sobretot estratègia”, li agrada dir a Josep Lagares, que s’hi va aficionar fa deu anys. Raó no n’hi falta. Abans de sonar el primer tret, van passar més de tres hores de preparació. No es deixa res a l’atzar en una batuda. Els caps de colla situen els caçadors a les parades tenint en compte també una sèrie de factors: l’estat físic, si tenen punteria o no, si tenen oïda o la classe d’arma que usen, que pot ser escopeta o rifle, cada cop més estès. En tot moment, gràcies a uns walkie-talkies tots els membres de la batuda saben en quina posició són els altres i si han abatut algun animal. Els gossers també saben on paren els cans, equipats amb GPS. D’aquesta manera, ells poden donar indicacions als caçadors i avisar-los si s’acosta algun animal. Ahir la zona de caça eren 100 hectàrees, una zona sensible amb camps de conreu trinxats per l’animal i a tocar de la carretera N-260, que porta a Figueres i Portbou. Tenir animals tan a prop d’una via
és un perill. El sector adverteix que un 40% dels accidents de trànsit amb animals implicats són protagonitzats per senglars.
També abalisen amb llençols les zones per on es podrien escapar els senglars, entre les quals un llarg tram de la carretera N-260, una via d’alta capacitat, o també hi col·loquen ràdios per foragitar-los si s’hi acosten. De dia, aquests mamífers aprofiten per dormir en jaces, una espècie d’excavacions que es fan ells mateixos en forma de llits, sota la vegetació. Són els gossos de caça els que surten a buscar-los. En la fugida, el senglar passa per camps o corriols. I és en aquests punts, repartits en diferents parades, on se situen els caçadors, en silenci i amb una consigna molt clara: si un no té certesa que el que es mou és un senglar, no disparen.
La seguretat durant, abans i després de la cacera és clau per evitar accidents: als diferents accessos s’hi col·loquen cartells de perill per avisar ciclistes o aficionats a córrer o persones que vulguin passejar per la natura que no s’hi acostin. “No sempre ens fan cas”, es lamenten. També es queixen del vandalisme que pateixen: “De vegades desapareixen els senyals que col·loquem o els trenquen, punxen
les rodes dels cotxes o ens trenquen les ràdios”, diu Lagares, que ahir va exercir d’un dels caps de colla.
El sector es queixa d’actes de vandalisme com la punxada de rodes o senyals de perill fets malbé
Una colla amb una mitjana d’edat força alta. És una de les circumstàncies desfavorables del sector, que sempre se sol queixar de la falta de relleu generacional. Sergi Gironell, de 21 anys, fa baixar considerablement la mitjana. “Ho he viscut des de petit a casa i això m’hi ha enganxat”, explica. Ahir pare i fill compartien batuda, com també una parella que venia de Portbou convidada a participar-hi. L’Àgata va aconseguir una de les peces més grans del matí. Les dones són una rara avis, però cada cop es deixen veure més, sobretot a la franja d’entre 20 i 40 anys.