Barcelona honrarà Lluís Permanyer amb la màxima distinció de la ciutat

Lluís Permanyer ja és patrimoni d’aquesta Barcelona on va militar durant sis dècades dedicades al periodisme i a millorar, des de la crítica cívica, la ciutat que tant estimava i que tenia un deute amb ell. Un deute que se saldarà ben aviat. Així ho va confirmar ahir l’alcalde Jaume Collboni durant la celebració d’un acte en homenatge a l’escriptor i periodista de Guyana Guardian, mort el 23 d’octubre, que va deixar petit el Saló de Cent de l’Ajuntament. L’alcalde va anunciar la pròxima concessió de la Medalla d’ Or, la màxima distinció de la ciutat al cronista –no oficial, ell no va voler acceptar mai aquest títol– de Barcelona.

L’acord té la majoria gairebé absoluta de l’Ajuntament. És fruit d’un pacte entre els grups del PSC, al govern, i Junts, BComú, ERC i PP, tots ells a l’oposició. La Medalla d’ Or, un guardó que ha estat atorgat a molt poques persones, no serà probablement l’únic reconeixement de la ciutat a qui des de les pàgines d’aquest diari i als seus més de 80 llibres publicats tant va fer per ella. El mateix Collboni es va comprometre davant la dona de Lluís Permanyer, Assumpció Gausa, i els seus fills Marc i Aleix a fer realitat a curt termini una de les eternes reivindicacions del periodista: un monument en un lloc destacat de l’ Eixample dedicat a l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. I encara hi podria haver una cirereta a aquesta tirallonga de reconeixe­ments tenint en compte la sonora ovació amb què la platea va saludar la proposta de Tomàs Alcoverro, un dels companys de redacció del jove Permanyer, perquè el Consistori doni el seu nom a un carrer o plaça de Barcelona.

L’acte del Saló de Cent es va convertir en un dels més emotius que s’han celebrat en aquest històric recinte els últims anys. Hi van contribuir les intervencions del mateix alcalde, de l’escriptor Jordi Amat, els periodistes Tomàs Alcoverro, Lluís Foix i Llàtzer Moix, les interpretacions al piano de Clara Bes, els poemes de Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria de Sagarra recitats per l’actor
Lluís Soler, els parlaments d’ Aleix i Marc Permanyer i les imatges projectades que van resumir l’extensa i rica trajectòria vital i personal d’aquest barceloní, aquest irrepetible “ senyor de l’Eixample”, a qui un dia Sergi Pàmies va definir encertadament com l’“inspector cívic” pel seu afany de denunciar, sempre amb propòsit d’esmena, aquelles coses que no funcionaven o que restaven qualitat a la ciutat. Un home que passejava amb el cap ben alt per la ciutat i que era capaç de veure, anotar i advertir les autoritats d’aquelles coses que els altres no saben veure.

Aquests dies estava prevista la presentació de l’últim llibre de Lluís Permanyer i, de fet, l’acte d’ahir va servir per presentar aquesta obra que el mestre va deixar acabada abans de la seva sobtada mort. Es tracta de Testimonis de tot el món sobre Barcelona , una mirada de Barcelona a través de més d’un miler de citacions. El llibre és un minuciós treball d’investigació i recopilació d’opinions sobre la ciutat a què l’autor va dedicar més de tres dècades. El 1993, quan la capital catalana es va posar a l’aparador interna­cional després de la celebració dels Jocs Olímpics, Lluís Permanyer va publicar ja una primera versió d’aquesta antologia que ampliaria el 2007 en un segon lliurament i que ara ofereix la versió definitiva –amb l’esperança que d’aquí uns anys algú agafi el relleu– en aquest llibre editat per l’Ajuntament de Barcelona. I com sempre en tota l’extensíssima bibliografia de Permanyer des de l’amor profund, de vegades dolençós, per la seva ciutat.

Lluís Permanyer, de qui encara podem gaudir les pròximes setmanes, a les pàgines de Viure, dels deliciosos articles inèdits que va deixar escrits abans de la seva mort, és un autor que relata com ningú la història d’una ciutat bimil·lenària, una història que, per si mateixa, com va assenyalar Jordi Amat, pot explicar la de tota la nostra civilització.