Al voltant de 450.000 cotxes, informa el Servei Català de Trànsit, s’han mogut de l’àrea metropolitana de Barcelona aquests tres dies de pont per esbargir-se de la vida quotidiana. Si hi afegim els que s’han desplaçat des d’altres punts del país, ens trobem amb una extraordinària mobilitat que ha omplert restaurants, hotels i segones residències del prop del milió de catalans que, segons alguns estudis demogràfics, en gaudeixen. En molts dels pobles, completament envaïts pels simpàtics habitants de la gran urbs, s’ha fet una bona caixa. Permetrà reduir les angúnies tot esperant la següent glopada. Ara tindran uns dies tranquils, alguns massa tranquils. Són els que, amb una majoria d’habitatges destinats a les vacances o els caps de setmana, semblaran avui mateix pobles buits desallotjats per una mena de virus que, de passada, foragita els joves de la localitat que no poden accedir a comprar-ne.
I on ha anat pel pont tota aquesta gent? Doncs, si ens atenim al vocabulari que s’ha generalitzat els darrers anys als ambients mediàtics i polítics, no han anat ni a la Garrotxa, ni a l’Alt Urgell, ni al Penedès, ni a la Conca de Barberà. Han anat a dinar, a sopar, a passejar, a dormir i a distreure’s al territori. Un matí vaig trobar a l’AVE anant cap a Madrid un conseller de la Generalitat. Li vaig preguntar si es quedava a dormir a la capital. Va contestar-me que tornaria al vespre: “Perquè demà tinc visita al territori”. No vaig gosar preguntar de quin territori es tractava, no fos cas que aquella resposta tan intrigant amagués una gestió discreta. És així, la província no existeix malgrat la seva vigència legal i de les comarques se’n parla poc. De Barcelona enfora tot és territori. Tan bé que quedava aquella referència al país, paraula ambigua i planiana (de Josep Pla) que li servia, oportunament situada al context, tant per al seu poble, Palafrugell; per a l’Empordà, o per a aquell indret del món on, explicava, quan dius “Bon dia” et responen “Bon dia”.
El 93% de la superfície del país no ho té fàcil; no li surten els comptes
En català, castellà o en altres llengües els diccionaris coincideixen. Territori és una superfície terrestre concreta sotmesa a una jurisdicció. El territori de Catalunya és tot el país. Ho és el 7% de superfície residencial o comercial-industrial urbanitzada, incloent-hi tots els pobles i ciutats, el 25% de conreus, el 65% de zona boscosa més o menys densa i un petit percentatge de zona desertitzada. El que en diuen territori no és un parc temàtic per als caps de setmana, sinó que és el que, juntament amb la ciutat, fa possible que siguem un país equilibrat. I aquest 93% de la superfície del país no ho té fàcil, no surten els números per donar continuïtat a la pagesia; no es posen d’acord sobre com cal netejar i gestionar els boscos, i la tensió entre ramaders, pagesos, ecologistes, bombers, agents rurals i autoritats diverses amb les seves regulacions, autòctones i comunitàries, ja ha esclatat en diferents episodis aquests darrers mesos.