Lluny de deixar que el pas del temps tornés les aigües al seu curs, el director de l’ Institut Cervantes, Luis García Montero, va reprendre ahir la batalla amb el seu homòleg de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), Santiago Muñoz Machado, a qui va acusar de triar Panamà pel seu compte per a la pròxima edició del Congrés Internacional de la Llengua Espanyola ( CILE), quan aquesta decisió és una competència que no li correspon a ell.
“L’ Acadèmia hauria de tenir un filòleg de qualitat com a director i no un advocat de negocis”, va arremetre García Montero contra Muñoz Machado després d’haver assegurat que, arribats a aquest punt, el Cervantes, que és, segons va argumentar, a qui competeix l’elecció de la seu del CILE, haurà de decidir quina és la millor solució “sense ofendre” Panamà i, alhora, “sense permetre” ofenses a la institució que ell presideix.
Com a resposta la RAE va decidir plantar el patronat de l’Institut Cervantes, que presidien els Reis
“Quan no s’ofengui ningú,
posarem en marxa la candidatura del pròxim CILE”, va sentenciar un García Montero amb ganes de desenterrar la destral de guerra davant els greuges que, a parer seu, rep constantment una “institució d’ Estat” com la que dirigeix.
La resposta de la RAE no es va fer esperar i de seguida va sortir al pas per desmentir les afirmacions del director de l’ Institut Cervantes: “L’acord de designar com a seu del pròxim CILE Panamà no l’ha presa el director de la RAE, sinó l’ Associació d’ Acadèmies de la Llengua Espanyola ( Asale), de la qual formen part 23 acadèmies, que ho va adoptar a Arequipa per unanimitat”, van assenyalar fonts de la centenària institució que van afegir que si no es va comunicar llavors va ser, “entre altres motius”, perquè encara queden tres anys per a la pròxima cita i perquè “la situació de tensió i desacord” que García Montero “va provocar” a la reunió del Perú “va fer que no fos el millor moment per a l’anunci”.
D’altra banda, García Montero va criticar l’actitud “tan agressiva” del president dels Estats Units, Donald Trump, cap a la llengua espanyola, a qui dificulta l’obertura d’un nou centre de l’ Institut Cervantes a Miami.
Malgrat que l’espanyol és la llengua materna de més de 40 milions de nord-americans, segons va destacar García Montero, Trump està contínuament posant pals a les rodes a l’ús normalitzat del segon idioma més parlat al seu país després de l’anglès.
En aquest sentit, el director de l’Institut Cervantes es va referir a les retallades a les universitats que “no són afins” a l’ Administració Trump o que no rebaixen el pressuposat ni la seva programació acadèmica dedicats a l’espanyol, entre les quals va esmentar les de Harvard i Colúmbia, on hi ha tensió i estan preocupats per les declaracions contra els hispans del president nord-americà.
García Montero va fer aquestes declaracions a la premsa abans de partir a la reunió del patronat de l’ Institut Cervantes a Aranjuez, presidida pels reis Felip VI i Letícia. Un acte en què també van participar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres d’Exteriors, José Manuel Albares, i Cultura, Ernest Urtasun.
Tot i això, en una mostra de la irritació existent a l’ Acadèmia, “per primera vegada”, van subratllar fonts de la RAE, no van assistir a la reunió del patronat de l’ Institut Cervantes ni el mateix Muñoz Machado ni el secretari general de l’ Asale, Francisco Javier Pérez, ni l’acadèmic Luis Mateo Díez. Un gest “per subratllar el malestar” de tots ells “amb la conducta inexplicable del senyor García Montero”. I un nou capítol d’un enfrontament que sembla que no ha arribat a la fi.
