El Barça coneix tots els camins de les remuntades. Quan no troba un davanter com Ferran s’agafa a un defensa com Koundé. El primer doblet del francès en la seva vida va servir perquè el conjunt de Flick es refés per enèsima vegada per batre l’ Eintracht i caçar una victòria imprescindible a la Champions. El conjunt blaugrana es manté en la cursa per quedar entre els vuit primers després de firmar un triomf molt treballat en el retorn de la màxima competició europea al Camp Nou. L’estadi va pressionar, amb presència majoritària de socis del club, i l’equip va respondre amb la dosi necessària d’esforç per atrapar tres punts que van arribar amb dos gols en tres minuts. Per quart partit consecutiu, el Barcelona va començar perdent i va acabar guanyant. Ja és marca de la casa.
I això que l’equip de Hansi Flick va sortir a jugar amb molt ardor, amb ritme, amb intenció. Sense generar ocasions clares de perill, això sí, però amb un domini absolut i amb molta fam en la pressió. L’ Eintracht amb prou feines sortia del cau, els deu futbolistes de camp recollits a la frontal de l’àrea. El conjunt alemany venia de perdre per 6-0 contra el Leipzig i el seu primer objectiu era no rebre més calbots. Malgrat la irregular trajectòria de Barça en la fase lliga de la Champions, tot apuntava que seria bufar i fer ampolles.
No ho va ser. Hansi Flick havia determinat tres variants, la més sorprenent el retorn de Lewandowski a l’onze per Ferran Torres, que havia fet tres gols contra el Betis. Amb el polonès també van ingressar a l’onze Raphinha, per Rashford, i Fermín per Roony, un canvi que va tornar Lamine Yamal a la banda dreta.
Tot semblava controlat. Raphinha pressionava ben amunt, Lamine ho intentava, tot i que no podia amb el lateral Brown, i el to general de l’equip era bo. El gol caldria mastegar-lo, però podia arribar pel seu propi pes. Poc es podia imaginar el barcelonisme en aquella fase que un xut llunyà de Gerard Martín seria l’únic que faria intervenir el porter de l’ Eintracht en tota la primera meitat.
Knauff va avançar un Eintracht molt defensiu i el Barça va viure moments de nervis
Va ser així perquè el partit va virar quan el conjunt alemany es va avançar de manera sorprenent. Després d’un contraatac fulgurant, Knauff va superar la tova oposició de Balde i va vèncer un Joan Garcia que no va poder fer res. 0-1. Veure-ho per creure-ho. Mentre volaven els vasos de cervesa i s’encenien bengales a la zona dels 2.400 aficionats de l’ Eintracht, els futbolistes del Barça es miraven els uns als altres sense trobar una explicació. Al Camp Nou hi regnaven els colors blau i grana, res a veure amb la invasió alemanya del 2022, però com llavors el Barcelona perdia i l’ Eintracht guanyava.
Quedava molt de temps i el Barça està acostumat a remuntar, fins i tot de manera immediata. Però el partit va entrar en una fase de crispació. L’ Eintracht aplicava el llibre d’estil de Bordalás al Getafe, interrompia el joc i perdia temps i al Barcelona fins i tot Pedri es desesperava, immers en protestes i serveis un pèl precipitats. Flick enviava Raphinha a la mitjapunta a la recerca de més pólvora, però l’equip s’entossudia a entrar pel centre i s’estavellava una vegada i una altra amb la defensa rival sense ni tan sols trepitjar àrea. Lewandowski, en aquell panorama, no intervenia. El polonès només s’havia manifestat en una rematada que havia enviat a la xarxa, però el gol l’havien anul·lat per un fora de joc previ de Raphinha. Necessitava el conjunt barcelonista reflexionar al descans, abaixar les pulsacions i ordenar-se. No podia permetre’s cap altra ensopegada europea, ja no només pel fet de quedar entre els vuit primers, sinó també per no posar en risc la classificació.
Sense esperar més, Flick va recórrer en l’entreacte a Rashford i el seu impacte va ser immediat. L’anglès va irrompre per la banda esquerra com el Setè de Cavalleria i va ser protagonista. Després d’un parell d’accions dubitatives de la defensa blaugrana, va arribar la centrada màgica de Rashford cap al cap de Koundé, que la va clavar.
L’estadi es va tornar boig i el Barça va entrar en combustió, en mode assetjament sistemàtic. Per això el segon va arribar en un tres i no res, sense donar temps a respirar al contrincant. En aquest cas va ser Lamine el que va connectar la centrada, però l’executor va ser el mateix, Koundé, que va posar el Barcelona per sobre també amb el cap.
Rashford va exercir de revulsiu en un equip que es manté en la cursa per acabar entre els vuit primers
Ho havien tornat a fer, havien remuntat un altre marcador, però no importava només guanyar sinó aconseguir-ho per la diferència més gran possible perquè el goal average pot ser fonamental. Per això va continuar atacant el Barça. Rashford, Raphinha i un Ferran Torres elèctric que havia entrat per Lewandowski van tenir el tercer a les botes. No va arribar, però la victòria es va certificar. A Praga i contra el Copenhaguen el Barça definirà la seva posició. De remuntades en sap un niu.
