Ajudat per la nova doctrina europea d’agilització i simplificació de tràmits, el Govern espanyol ha aconseguit pactar amb Brussel·les un nou pla per rebre els ajuts directes encara pendents de la Unió Europea en què reduirà considerablement la quantitat de reformes que han de passar pel Parlament. És un petit alleujament per a un Executiu que nota la seva debilitat parlamentària i que vol accedir a totes les subvencions a què Espanya té dret.
La nova addenda al Pla de Recuperació, aprovada ahir pel Consell de Ministres després de setmanes d’intenses negociacions amb Brussel·les, recull mesures que en substitueixen d’altres d’incloses en diverses lleis a l’aprovació de les quals s’havia compromès el Govern espanyol. Poden articular-se ara mitjançant reials decrets o ordres ministerials, fet que evitarà el tràmit del Congrés. La reformulació de compromisos és àmplia i afecta 160 fites i objectius del pla, dels quals prop d’un centenar han quedat eliminats.
Ja no caldran les aprovacions al Congrés de la llei de Creació de l’ Autoritat de Defensa del
Client Financer, de la reforma de la llei de la Competència, de la llei d’ Ordenació de determinades professions de l’esport, de la llei del Sòl i de la llei de Pesca.
Des que a l’octubre Junts va decidir trencar el pacte d’investidura, les opcions del Govern espanyol de tirar endavant normes d’aquesta mena s’han reduït. Tot i això, continua havent-hi marge de negociació, com es va demostrar ahir. El Govern espanyol va aconseguir en comissió el suport del grup català a la reforma de la llei d’ Economia Social i Cooperatives, impulsada pel Ministeri de Treball després d’incloure-hi diverses esmenes.
L’objectiu ésaccedir a gairebé80.000 milions d’ajuts directes i 22.800 milions en crèdits
Des d’ Economia precisen que, encara que ara no aquestes lleis no calguin per rebre els fons, no vol dir que l’Executiu renunciï a aprovar-les. “Malgrat que es retirin de ser fites i objectius, no decauen dins de l’agenda reformista del Govern espanyol”, afirmen des del departament dirigit per Carlos Cuerpo. Un dels exemples de com Brussel·les ha acceptat canviar lleis per mesures de menys rang és la llei del Sòl. La Comissió Europea ha acceptat la creació de la nova empresa pública Casa 47 per substituir aquesta norma tombada per les Corts.
El ministre d’Economia va reconèixer ahir després del Consell de Ministres que, en canvi, sí que caldrà aprovar al Congrés, abans que venci el termini a començaments del 2026, la reforma fiscal que eleva els impostos al dièsel. A començaments d’aquest any aquesta norma ja va fracassar al Parlament. “El dièsel continua sent part de les fites associades al pla de recuperació”, va afirmar el ministre Cuerpo. “Som al termini addicional de compliment d’aquesta fita, que acaba a finals de gener”. Una altra de les lleis que continua requerint aprovació parlamentària és la d’ Indústria.
L’altre gran element de la nova addenda, la setena de les que s’han presentat fins ara, consisteix en una agilització de tràmits i extensió de fites perquè hi hagi temps a executar els ajuts abans de l’agost del 2026. La idea és que, una vegada aprovada l’addenda, el Govern espanyol pugui sol·licitar els dos últims pagaments, un a començaments del 2026 i un altre just abans que venci el termini a l’agost.
Perquè la inèrcia dels fons pugui continuar contribuint al creixement econòmic, la nova addenda també preveu que la major part dels ajuts pendents es converteixin en una injecció de 13.000 milions a l’ICO per a la seva posterior utilització més enllà de l’agost del 2026. Una altra novetat també és una partida de 300 milions per a inversions en supercomputació.
La fiscalitat del dièsel continua formant part de les lleis d’obligada aprovació parlamentària
Aquesta addenda tancarà el capítol dels fons Next Generation, un dels programes d’estímul econòmic més grans de les últimes dècades. Espanya, va afirmar ahir Cuerpo, “és el segon país en nombre de fites aconseguides”. S’ha arribat al 80%, va explicar.
Ja és possible, segons el ministre, fer la foto final d’aquests ajuts. Dels gairebé 80.000 milions d’euros en ajuts no reemborsables a què té dret Espanya, el Govern espanyol aspira a obtenir-los tots. L’objectiu de l’addenda és precisament accedir als 24.700 milions encara
pendents en aquests ajuts directes. En canvi, dels 83.000 milions en crèdits que poden rebre’s, l’Executiu només prendrà 22.800 milions perquè, segons argumenta, el país ja es finan-
ça en condicions iguals o millors que les d’aquests crèdits.
Amb la suma dels ajuts directes
i els crèdits, els Next Generation hauran deixat gairebé 103.000 milions d’euros en l’economia espanyola.
