Fill del seu pare
Ángel Velasco (pare) em va regalar un torró Història (praliné d’ametlles i avellanes, en galeta de gelat de tall), fa set anys, aquí a La Contra. Ángel Velasco (fill) m’ha regalat ara un torró tou d’avellanes, boníssim! “Al meu pare li hauria encantat”, em diu aquest home que viu per al torró, com el seu pare. Defineix el torró com un “confit”, en la tradició de la Confitería Velasco oberta pel pare a Sant Boi als 70... El 2012 es va atrevir amb Albert Adrià a elaborar un torró de gintònic, i després d’aquest original torró va venir un explosiu ventall de torrons creatius. Conserva en la carta alguns torrons capritxosos i minoritaris (4.000 tauletes), com el massapà de cabell d’àngel. Velasco sap que el seu torró es vendrà cada any més, no per quantitat, sinó per la seva qualitat.
Quin és el seu torró predilecte?
Història : el mossego a la foto.
Per què ha triat aquest?
Va ser el primer dissenyat pel meu pare. En memòria seva.
S’emociona vostè...
Sí. El meu pare va lluitar molt, va néixer en una barraca de Montjuïc, va quedar orfe de pare amb vuit anys...
Des d’on havia vingut la seva família?
Des de Salamanca i Sòria, als anys 40.
On el va conduir la seva lluita?
A ser aprenent, amb 14 anys, a la confiteria Prats i Fatjó, de Barcelona. Amb 21 anys n’havia après i es va independitzar.
Va crear marca pròpia?
Guts: elaborava trufes glaçades de xocolata per a les millors pastisseries. Va assolir una alta reputació.
I els torrons, com van arribar?
L’any 2000 va comprar a Agramunt l’obrador Torrons Vicens. Fa 25 anys el torró agonitzava... I el pare va saber veure-hi les possibilitats que tenia. Era un geni.
Quina edat tenia vostè llavors?
Jo tenia 22 anys, i estava sempre al seu costat, amb vuit empleats més.
Quants són avui?
Uns 800 empleats en precampanya nadalenca, uns 650 la resta de l’any.
Un salt notabilíssim.
Som l’obrador torroner més gran del món. Produïm cinc milions de quilos de torró anuals: són vint-i-cinc milions de tauletes de torró a l’any.
Vint-i-cinc milions de tauletes! Em surt que això són... 68.000 per dia!
Venudes a Espanya i la resta del món. El 95% de les vendes són aquest mes de desembre. En botigues pròpies, catorze de les quals a Barcelona, sis a Madrid i una a cada ciutat turística d’ Espanya.
Els turistes valoren el torró?
Ja és un “souvenir gastronòmic”: el turista abans s’enduia una gorra mexicana, i avui vol emportar-se un torró!
Els meus amics a Cuba sempre m’imploren que els enviï... Torró!
Els evoca bons temps: Franco enviava torrons a Cuba als 60... A canvi de sucre de canya. És un confit valuós per als cubans.
Reveli’m la vareta màgica del seu èxit.
Colar el torró als supermercats. La gent agraeix la comoditat d’integrar-lo en el conjunt de la seva compra.
Algun truc més?
L’embolcall transparent: així veus el que compres!, més el llistó de fusta com a base del torró per donar-li estructura sòlida i fer que sigui fàcil de tallar amb ganivet, a casa. I hi ha un altre secret...
Digui’m.
“L’ull de l’amo engreixa el cavall”, repetia el pare: treballava totes les hores; jo faig el mateix. L’enyoro. Va morir el 2022, era la persona més creativa que he conegut.
Els seus torrons sorprenen, són rars...
Aquest any traiem tres novetats més: torró de llet merengada, torró de panettone i torró de tortell de vi.
I l’any passat, quins van ser?
Torró de Baileys, torró de Nocilla, i torró de Chupa- Chups de maduixa i nata. Tots segueixen: en total, 600 referències!
Col·laborant amb grans xefs, eh?
Albert Adrià, Quique Dacosta, Ángel León i Jordi Roca. Creen meravelles: torró de plàncton ( Ángel León), de color verd intens i sabor de mar. Torró de poma de fira caramel·litzada ( Jordi Roca). Torró de neules ( Adrià), banyat amb crema de xocolata o de pistatxo...
El torró primitiu, clàssic, com és?
Ametlles (66%), sucre (20%), mel (un 10%) i clara d’ou muntada (4%), això a Catalunya.
I en altres llocs?
Pinyons i nous (a Castella), últimament pistatxos... Aquest any llanço un torró tou d’avellanes... Espectacular!
Qui va inventar el torró?
Els àrabs, a Al-Andalus. A Agramunt hi ha documentats obradors de torró ja al segle XV. I el de la família Vicens, des del 1775... I fins avui, amb nosaltres.
I fora d’ Espanya?
A Itàlia ( torrone ) i a França ( nougat ).
Què significa la paraula torró?
Deriva d’un preparat que ha estat “ torrat”, segons la hipòtesi més versemblant.
Amb quina persona compartiria ara un torró?
Amb el pare: com li agradaria el que estem fent! Ell va inventar també un torró salat: tomàquet i ametlla salada...
Sol ser dolç, però sucre i salut...
Deixi estar: és dieta mediterrània! El torró és la barreta energètica més saludable que existeix, els hi dic sempre als esportistes.
Per què el torró és tan estimat?
El compartim en família i ens evoca moments entranyables i feliços amb éssers estimats, any rere any.
Hi ha un vincle emocional, és clar.
El torró és la nostra magdalena de Proust.
