Ucraïna està tenint problemes al front. Les tropes russes estan avançant amb rapidesa a la regió de Zaporíjia i, a un ritme molt més lent i a costa de sacrificar milers de soldats, també estan esgarrapant terreny a les províncies
de Donetsk i Khàrkiv. En aquest context, l’ajuda militar que proporcionen els aliats de Kíiv és vital, però just ara escasseja: aquest 2025 podria arribar al nivell més baix des que va començar la guerra, segons constata un informe de l’ Institut Kiel publicat ahir.
D’acord amb les dades recopilades per aquest organisme independent alemany, si entre el 2022 i el 2024 la mitjana anual de les assignacions d’ajuda va ser d’uns 41.600 milions d’euros, entre el gener i l’octubre d’aquest any Ucraïna només ha rebut 32.500 milions. I no sembla que la cosa canviï en aquests darrers mesos.
Espanya no ha aportat nova ajuda militar per a Ucraïna aquest any, segons l’informe de l’Institut Kiel
La caiguda s’explica per la decisió de Donald Trump de paralitzar l’assistència nord-americana a Ucraïna a fi de pressionar Volodímir Zelenski perquè pacti la pau amb Rússia. Des del juliol, els EUA es limiten a proporcionar armament a Kíiv a través de l’OTAN, que és qui s’encarrega de pagar la factura i coordinar l’ entrega. El buit deixat per Washington és enorme, i Europa no ha estat capaç de cobrir-lo. És més, a partir de l’estiu, quan es va posar en marxa el mecanisme de compra de subministraments via OTAN, les aportacions europees han anat perdent força, amb una mitjana de 2.000 milions d’euros al mes, davant els 3.900 milions mensuals de la primera meitat de l’any. “La recent desacceleració dificulta que Europa compensi completament l’absència d’ajuda militar nord-americana”, va afirmar en una nota de premsa Christoph Trebesch, director de l’equip de l’ Institut Kiel que es dedica a rastrejar l’ajuda a Ucraïna. “Si aquest ritme es manté, el 2025 es convertirà en l’any amb el nivell d’ajuda més baix des de l’inici de la invasió”, va afegir l’investigador.
Això sí, malgrat que el suport d’Europa a Ucraïna s’està alentint en termes generals, hi ha països que sí que han incrementat notablement la seva assistència, com ara les tres grans potències continentals: Alemanya pràcticament ha triplicat la seva mitjana mensual d’assignacions en comparació amb el període 2022-2024, i França i el Regne Unit les han duplicades amb escreix. Tot i això, el seu esforç és modest en relació amb el seu PIB: en aquest sentit, els tres països es mantenen molt per sota dels principals donants nòrdics, Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia.
L’informe evidencia així mateix la falta de solidaritat d’ Itàlia i Espanya: el primer ha reduït la seva assignació un 15% en comparació amb el període 2022-2024, mentre que el segon no ha registrat nova ajuda militar aquest any. Aquest feble compromís, denuncien els autors de la investigació, frena la resposta europea. La constatació d’aquesta caiguda en el suport militar a Ucraïna arriba a més en plenes discussions al si de la UE sobre com convé garantir l’assistència financera a un país que, d’aquí uns mesos, podria quedar-se sense fons per continuar sufragant la guerra.
La Comissió Europea vol utilitzar els actius russos congelats per obtenir un préstec, però Bèlgica, que concentra la majoria d’actius, s’oposa al pla per temor de les possibles repercussions legals i econòmiques que pot tenir. El dia 18 se celebrarà una cimera a Brussel·les per intentar arribar a un acord.
