La indiferència d’un fons enquista el narcopís del ‘passatge maleït’ del Raval

Així alimenta l’especulació el tràfic de drogues al cor de la ciutat. Agents dels Mossos i de la Guàrdia Urbana van fer dimarts una batuda al narcopís enquistat al passatge ubicat al número 10 del carrer Santcliment del Raval. Aquest punt de venda està degradant aquest racó del barri a tota velocitat, ja que atreu molts toxicòmans que a la fi s’instal·len aquí mateix en matalassos, capses de cartró i tendes de campanya. Per a què caldria anar més lluny? La situació està amargant la vida de molts veïns.

Fonts properes a la investigació detallen que en aquesta batuda els agents van decomissar diverses dosis de metamfetamina, dues bàscules de precisió i altres estris propis del narcotràfic. “Aquest dispositiu conjunt és fruit d’una investigació iniciada mesos enrere, arran de múltiples queixes veïnals per l’elevada afluència de consumidors habituals d’estupefaents que venien a aquest pis a comprar-ne i consumir-ne. Per això es va constituir un equip conjunt d’investigació a fi de constatar l’activitat delictiva i abordar els problemes d’incivisme, molèsties i degradació de l’entorn associades”.

Els policies també van trobar diverses persones que consumien drogues a dins d’aquest habitatge ocupat. A més, una d’elles va ser detinguda per un delicte contra la salut pública. Malgrat això, els policies no van poder recuperar la propietat del pis en qüestió i desarticular d’una vegada aquest punt de venda. Aquests paràgrafs revelen com les mesures policials no són suficients per frenar les narcoocupacions, que la gestió de l’habitatge és un tema molt més complicat.

Perquè no és estrany que en situacions semblants els agents puguin desallotjar finques usurpades o arrendades on s’estan fent delictes i tornar-les als seus propietaris. Però les fonts lamenten que en aquest cas una persona que en el moment de la batuda era en un altre lloc té ben acreditat que està fent servir aquest immoble com a habitatge. “Per tant, no podem desallotjar el pis de la mateixa manera – continuen les fonts–. Hem de fer servir altres vies que fàcilment poden trigar un any a donar resultat”. A més, es pregunten farts molts llogaters i propietaris d’aquest passatge, a qui dimonis tornaran l’habitatge...

La història és en veritat rocambolesca. Anys enrere la persona que en aquests moments ocupa aquestes dependències era el seu propietari. Però va deixar de pagar la hipoteca i el pis va passar a mans d’un banc; tanmateix, aquesta persona no es va mudar, sinó que es va quedar allà. I tampoc no va marxar quan un fons d’inversions va aconseguir l’habitatge. Parlem d’una entitat amb uns plans més aviat opacs. Un bon dia, a finals del 2022, va liquidar tots els deutes que tenia amb la comunitat de veïns i va passar la seva propietat a un altre fons encara més inquietant. Llavors l’ocupa de l’habitatge tampoc no es va immutar.

Gestors d’aquesta escala afegeixen que el nou propietari no va pagar mai les corresponents contribucions, que no saben qui són, que no van aconseguir mai que els atenguessin... “Quins són els veritables interessos que uns propietaris que no fan cap altra cosa que deixar que la seva propietat i el seu entorn es degradin lentament? A qui pot interessar que tot empitjori?”. Els veïns també relaten que aquests anys van aparèixer alguns interessats a comprar aquest pis, però que no van trobar la manera de plantejar les seves ofertes.

“No sabem res dels plans d’aquest fons. Però nosaltres sí que volem que aquest passatge torni a ser un lloc on valgui la pena viure. Però com que no som els propietaris del maleït nar­copís ni tan sols vam poder denun­ciar-ne l’ocupació. Et diuen que ha de fer-ho el propie­tari. Així no hi ha manera de sortir-ne. Els ocupes també punxen els subministraments. Tenen una mànega que puja per les escales! I també provem de denunciar-ho, però tot són traves... De vegades tens la impressió que tothom passa de tot”.