La Reserva Federal (Fed) va tancar dimecres un any polèmic amb la tornada de Donald Trump al poder, que no ha cessat en l’assetjament al Banc Central dels Estats Units, amb una nova retallada dels tipus d’un quart de punt, tercera tisorada consecutiva d’idèntic percentatge.
Tanmateix, la institució es va mostrar més dividida que mai en temps recents. Hi va haver tres vots en contra de la decisió i en sentits oposats. Dos governadors es van posicionar en contra de la retallada i un tercer – Stephen Miran, nomenat recentment per Trump–, va apostar per una retallada de 50 punts bàsics.
Powell reconeix que hi ha un refredament del mercat laboral i que la inflació es manté elevada
L’esforç consisteix a reanimar un mercat laboral debilitat, si bé això pot fer que es perseveri en una inflació elevada, o s’agreugi, en ple impacte dels aranzels.
“El mercat laboral es va refredant gradualment i la inflació es manté elevada”, va reconèixer el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, el mandat del qual caduca al maig i donarà a Trump l’oportunitat de posar algú més disposat a les tisorades. Malgrat tot, “el consum sembla que es manté sòlid”, va afegir Powell.
Els arguments a favor de la retallada van indicar que els riscos de la caiguda de l’ ocupació superen la inflació: el lent ritme de creació d’ocupacions és el més desconcertant. A més, si la Fed espera a veure un deteriorament més gran del mercat laboral, haurà esperat massa per actuar.
El preu del diner se situa ara en el 3,50%-3,75%. Aquesta nova retallada era més que esperada pels inversors i el Dow Jones es va disparar.
Amb tot, la qüestió clau d’aquesta reunió se centrava a saber quines pistes donaria la institució de cara al 2026. Malgrat que hi havia els que apostaven per una pausa, es va acabar amb la idea que hi haurà una retallada l’any que ve, malgrat un front més ampli de governadors que va apostar per no tocar res davant la incertesa econòmica. Dels 19 assistents, dotze dels quals tenen vot, fins a set van donar suport a fer una aturada. Un total d’onze es van posicionar a favor d’una retallada o cap.
Per aclarir incògnites, Powell va fer afegir una explicació. “No crec que una pujada dels tipus com a pròxim pas sigui l’escenari base de ningú en aquest moment”, va remarcar. “No hem pres cap decisió sobre el gener”, va precisar de cara a la pròxima cita de l’organització.
“Els indicadors disponibles suggereixen que l’activitat econòmica s’ha expandit a un ritme moderat”, va afirmar Powell. En l’actualització, la Fed va assenyalar un creixement del PIB dels Estats Units de l’1,8% el 2026, una estimació dues dècimes més alta que la del setembre. L’ atur se situaria l’any que ve en el 4,4%, per sota del 4,5% de l’anterior previsió, en tant que la inflació seria del 2,6%, quatre dècimes més baixa.
La incessant pressió de Trump, la pretensió del qual és una rebaixa dràstica dels tipus per pal·liar a les butxaques l’efecte negatiu dels aranzels, ha propiciat una ruptura en la unitat que la Fed havia mantingut durant la lluita contra la inflació. Una dissidència així no es veia des del 2019.
Malgrat que no és estrany que es constati un cert nivell de desacord entre els governadors del banc central, sí que ho és
que es radicalitzin posicions, com va passar a la passada reunió de finals d’octubre, quan es van registrar dos vots dissidents i en posicions radicalment contràries.
Existia la por que la fractura s’amplifiqués encara més aquesta vegada, com va passar, amb un distanciament més gran entre els que pensen que s’ha de retallar per preservar els llocs de treball, en un moment que l’índex d’atur va pujar al 4,4%, el nivell més alt des de l’octubre del 2021, i els que creuen que s’han de deixar les coses com estan, ja que la inflació continua en el 3%, lluny del 2%, que és l’objectiu la Reserva Federal.
Tot i això, aquestes dades estan desfasades, ja que l’informe del mercat laboral és del setembre, i el de l’índex de preus, de l’octubre, a causa del tancament governamental durant 43 dies, el més llarg de la història, cosa que ha fet que les actualitzacions s’ajornessin i no s’esperin fins a la setmana que ve.
Dades alternatives, com ara les peticions setmanals d’atur al llarg de l’últim mes, constaten que han anat a l’alça. El grau de confiança dels consumidors va a la baixa, encara que es mantingui la despesa.
“La inflació sobre els béns puja per reflex de l’efecte dels aranzels”, va insistir Powell en un altre desafiament a Trump.
