La Comissió Europea s’ha marcat com a prioritat avançar en les interconnexions per modernitzar i expandir les seves infraestructures energètiques amb l’objectiu, entre altres coses, de reforçar la seguretat energètica de la Unió Europea, reduir la dependència dels combustibles fòssils de Moscou i abaratir les factures dels consumidors. I en aquest projecte, una de les claus és aconseguir que França superi les seves reticències per avançar en les interconnexions amb la península Ibèrica i evitar apagades com la de l’abril.
“Crec que probablement no ofenc ningú si dic que de vegades França ha dubtat a l’hora de tenir més interconnexions. Però fins i tot un país com França podria evitar 40 apagades a l’any si estigués més connectada amb els seus veïns”, va assegurar el comissari comunitari d’ Energia i Habitatge, Dan Jorgensen, durant la presentació del nou pla de Brussel·les per accelerar la implementació dels projectes energètics, que suposa més inversions i canvis regulatoris que simplifiquin les normes.
La Comissió prioritza el corredor d’hidrogen H2Med, que inclou l’hidroducte de Barcelona a Marsella
En aquest nou pla, al qual es pretén dedicar 30.000 milions del futur pressupost europeu entre el 2028 i el 2030, l’ Executiu comunitari identifica vuit principals corredors energètics que la UE hauria d’accelerar si vol aconseguir els objectius. Són el que Brussel·les anomena les “autopistes energètiques”. Entre aquests corredors, a més de les xarxes d’alta tensió d’ Espanya a França pel Pirineu, hi ha l’H2Med, el corredor d’hidrogen que ha d’unir la Península amb Alemanya a través d’un hidroducte entre Barcelona i Marsella.
La crisi elèctrica de finals d’abril ha portat Espanya i Portugal a augmentar la pressió sobre Brussel·les i França perquè impulsin les interconnexions elèctriques. Els dos països ja van transmetre una carta conjunta a la Comissió Europea en què reclamaven que s’aposti tant políticament com financerament per resoldre una demanda històrica. De fet, la ministra espanyola del ram, Sara Aagesen, i la seva homòloga portuguesa, Maria da Graça Carvalho, ja van sol·licitar una reunió urgent per fixar un calendari amb què es pugui avançar en aquestes infraestructures.
Altres projectes seleccionats en el pla de Brussel·les són la connexió marítima per unir Xipre al continent o la connexió bàltica a través de Lituània i Polònia. El propòsit és que el 2030 Europa arribi a l’objectiu d’interconnexió del 15%. Ara mateix, entre Espanya i França és de prou feines un 3%. A més, segons la Comissió Europea, el 2024 els preus de l’electricitat industrial a la UE van arribar als 0,199 euros per kWh, davant els 0,082 a la Xina i els 0,075 als EUA. Els preus també oscil·len molt entre socis comunitaris: el primer semestre del 2025, el preu mitjà de l’electricitat per als consumidors de la UE va variar entre els 0,3835 euros per kWh a Alemanya i els 0,1040 per kWh a Hongria, cosa que posa de manifest el nivell insuficient d’inversió i integració, sosté la Unió Europea.
La Comissió planteja crear grups d’alt nivell amb els estats membres per supervisar aquests processos, si bé admet que al final tot està en mans dels governs nacionals. La vicepresidenta executiva de Competència i Transició Neta, Teresa Ribera, quan li van preguntar com es podria pressionar França perquè desbloquegi les interconnexions amb la península Ibèrica, va instar al diàleg. “No sabem mai què pot passar i on, però com més connectats estiguem, millor podrem reaccionar”, va assegurar.
