L’operació policial que va acabar ahir amb la detenció del president i conseller delegat de l’aerolínia Plus Ultra té l’origen en una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció pel presumpte blanqueig de diner procedent de la corrupció veneçolana. La policia sospita que els diners que va obtenir la companyia del rescat de 53 milions d’euros per part del Govern central el 2021 van servir per pagar tres préstecs concedits per societats que al seu torn havien obtingut amb els diners de l’or i ajuts veneçolans gràcies a la corrupció de funcionaris.
Anticorrupció fa més d’un any que va darrere d’aquest entramat que té tentacles a Espanya, Veneçuela, Suïssa, França i Panamà i que va culminar ahir amb l’arrest, per part de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, del president de Plus Ultra, Julio Martínez, i el director executiu, Roberto Roselli.
La jutgessa investiga una organització criminal assentada a França, Suïssa i Espanya amb diners veneçolans
La policia està investigant com l’aerolínia va rebre una sèrie de préstecs per part d’unes societats. Aquestes, al seu torn, haurien injectat fons il·lícits procedents d’actes de malversació comesos per funcionaris públics a Veneçuela “de molt alta quantia” (fons públics de programes C.L.A.P. I vendes d’or del Banc de Veneçuela). Aquests diners sortirien, segons la investigació, cap a altres països per blanquejar-los, entre els quals a Espanya amb la compra d’immobles o venda de rellotges de luxe, entre altres coses. A més, feien préstecs simulats de manera que, amb la devolució dels diners, quedaven blanquejats i dins del circuit legal. Per a això es va utilitzar Plus Ultra. I així és com la companyia trobaria la manera de tornar els diners obtinguts del Govern espanyol gràcies a la injecció de 53 milions d’euros dins del paquet d’ajuts per la pandèmia.
Segons les dades amb què treballa Anticorrupció, la societat que va concedir el préstec a Plus Ultra –i que es va tornar íntegrament amb diners públics espanyols– va vendre or veneçolà per valor de 30 milions d’euros a una societat dels Emirats Àrabs. Els diners rebuts van acabar en un compte a Panamà a nom d’una altra empresa.
La polèmica entorn de l’aerolínia rescatada ressorgeix ara de les seves cendres per mitjà d’una causa, encara secreta, que, segons fonts pròximes a la investigació, podria provocar una onada expansiva de conseqüències incalculables. Ahir, la UDEF va irrompre a la seu de la companyia aèria amb vincles a Veneçuela buscant documentació relacionada amb un presumpte delicte de blanqueig de capitals.
Fa dos anys, el jutjat d’instrucció número 15 de Madrid, el mateix que ha fet ressorgir la nova investigació, va decidir arxivar la causa que investigava el rescat de Plus Ultra. La jutgessa Esperanza Collazos va entendre que no hi havia indicis que l’ajuda hagués estat il·legal. Fins i tot el Tribunal de Comptes ho va estudiar, sense qua hi arribés a trobar cap anomalia.
En aquell moment, les indagacions versaven sobre els delictes de malversació de cabals públics, suborn, prevaricació, tràfic d’influències, obtenció de subvencions o ajuts de l’ Administració falsejant els requisits. Es va investigar per aquest cas també la Societat Estatal de Participacions Industrials ( SEPI).
El rescat de Plus Ultra va ser polèmic perquè el Govern central, per mitjà de la SEPI, va concedir l’operació dos anys després que hagués demanat un préstec. Durant la causa judicial, la instructora va sentir dos informes contradictoris de pèrits que no li van permetre continuar endavant amb la causa. Uns van posar damunt la taula els deutes que arrossegava la companyia, que la van obligar a sol·licitar un préstec participatiu de 6,3 milions d’euros al banc panameny Penacorp. És per això que els pèrits, d’una banda, van defensar que el declivi econòmic de Plus Ultra no va ser producte de la pandèmia del coronavirus, de manera que no estaria justificat el rescat, mentre que de l’altra banda van defensar que sí que ho estava.
Aquesta mateixa jutgessa ha decidit admetre una denúncia d’ Anticorrupció contra una presumpta organització criminal assentada a França, Suïssa i
Espanya, constituïda presumptament per persones estrangeres, nacionalitzades espanyoles, i almenys un advocat espanyol, dedicada a la realització d’actes de blanqueig als tres països citats i sent els fons il·lícits procedents de la corrupció veneçolana, segons fonts de la investigació.
