El viatge d’anada va ser difícil i perillós. El de tornada potser no, o això és el que ella espera. María Corina Machado, de 58 anys, líder de l’oposició veneçolana al règim de Nicolás Maduro, no va aterrar a temps a Oslo dimecres per recollir el premi Nobel de la Pau. La fugida des de la clandestinitat, per terra, mar i aire, camuflada amb una disfressa i una perruca, va resultar arriscada i complexa. Hauria estat impossible arribar a bon port sense la col·laboració dels Estats Units, com va reconèixer ella des de la capital noruega.
Ja a Oslo va poder rebre un bany de multituds i felicitacions i parlar amb tranquil·litat per a la premsa, res de trucades clandestines, com ha passat durant una mica més d’un any.
Machado va elogiar l’esforç que està fent el president Trump per posar fi al chavisme. Va remarcar que ha de tornar al seu país amb el Nobel, hi sigui o no Maduro, per oferir el seu reconeixement en la lluita per la pau. Però sap que serà millor sense el governant, perquè els riscos del trajecte són enormes.
Volia sortir-ne i ser a Oslo perquè creixés la confrontació entre Trump i Maduro. La ruta de Machado, que va provar de transformar la seva imatge habitual per camuflar-se, va arrencar dilluns a la tarda a Caracas amb la intenció de ser dimecres a Oslo per a la cerimònia. Es va endarrerir. El camí va començar en una zona residencial de Caracas, en un edifici de la diplomàcia de l’Argentina, on ha estat amagada després de les eleccions del 2024 i la presumpta tupinada de Maduro. La primera destinació era un poble costaner on l’esperava una barca.
Durant la navegació, dos F-18 de la Marina dels EUA van sobrevolar el golf de Veneçuela
Segons va avançar The Wall Street Journa l , Machado i dos acompanyants (a Oslo hi havia amb ella Magalli Meda i Pedro Urruchurtu) que la van ajudar a escapar-se van passar deu hores de molta tensió per una desena de punts de control on van aconseguir evitar la captura. Van entrar en una localitat costanera a mitjanit. Van descansar unes hores abans de la nova etapa i, tal com està la situació, la de més risc. Havien d’endinsar-se amb una embarcació pel Carib, aigües que s’han convertit en territori d’operacions de l’exèrcit dels Estats Units a la caça de narcollanxes. La destinació era Curaçao.
Machado i els seus acompanyants van pujar al pesquer dimarts cap a les cinc hores. Hi havia un fort vent i un mar agitat. Feia dos mesos que preparaven la ruta. Però van haver de fer una trucada important prèviament a aquella navegació. Van contactar amb els Estats Units per advertir el seu exèrcit que els ocupants d’aquella embarcació eren els qui eren i no pas uns presumptes narcoterroristes que han estat l’objectiu de 22 atacs des del setembre, amb 23 llanxes enfonsades i almenys 87 morts.
Així doncs, l’Administració Trump disposava de les dades d’aquesta operació de fugida. Alhora que transcorria aquella navegació, dos F-18 de la Marina dels EUA van sobrevolar el golf
de Veneçuela i es van estar uns 40 minuts fent cercles en l’aire a prop de la ruta que condueix Curaçao. Ha estat la incursió d’aparells militars dels Estats Units més important des que es va iniciar el gran desplegament militar.
Dimarts, cap a les tres de la tarda, Machado va desembarcar en aquella illa. Va ser rebuda per un proveïdor privat especialitzat en missions d’extracció, facilitat pel Govern de Trump. Cansada pel viatge, es va registrar en un hotel i es va quedar a passar-hi la nit, sempre a partir d’aquelles fonts. A trenc d’alba a Curaçao, mentre a Oslo ja es reunien els convidats a l’acte, un avió privat, proveït per un contacte de Miami, es va enlairar amb rumb a Noruega. Van fer una parada per proveir-se a Bangor, ciutat de l’estat de Maine (EUA).
La Nobel va gravar un missatge per agrair a la gent “que ha arriscat la vida” per facilitar la seva fugida
La premi Nobel de la pau va gravar un curt missatge d’àudio per donar les gràcies “a tanta gent que ha arriscat la vida” perquè ella pogués sortir de Veneçuela. El seu pla de fugida es va guardar en absolut secret.
L’ Institut Nobel va assegurar als mitjans noruecs que no sabien on era Machado a l’inici de la cerimònia. Jorgen Watne Frydnes, president del comitè del Nobel, va assenyalar durant l’acte de lliurament (va recollir el guardó la filla de Machado) que l’homenatjada era “en un viatge d’extraordinari perill”. Hores més tard va aparèixer al balcó del Grand Hotel per ser aclamada. Sana i estàlvia. Machado sap que, si vol tornar al seu país amb Maduro encara al Govern, haurà de tornar a experimentar aquest risc.
