La líder opositora veneçolana, María Corina Machado, va expressar ahir en roda de premsa a Oslo l’esperança que el seu país “tornarà a ser lliure”. Unes paraules que enllaçaven amb les que, la vigília, havia llegit la seva filla Ana Corina Sosa en recollir en nom de la seva mare el premi Nobel de la Pau a l’Ajuntament de la capital noruega. “ Veneçuela tornarà a respirar”, va dir, llegint el discurs que la guardonada no va poder pronunciar perquè no va poder arribar a Oslo a temps per a la cerimònia.
“Per tenir pau es necessita democràcia –va dir la dirigent de 58 anys en una roda de premsa ahir, acompanyada del primer ministre laborista noruec–. La democràcia és el sistema que possibilita la pau en una societat, però no es pot tenir democràcia sense llibertat”. Havent passat més d’un any en la clandestinitat al seu país, la d’ahir va ser la seva primera aparició pública després d’un agitat viatge per abandonar el seu
país i poder arribar, amb l’ajuda dels Estats Units, a la capital noruega. Corina Machado es va disfressar per esquivar fins a deu controls militars i poder fugir de Veneçuela a l’illa caribenya de Curaçao a bord d’una petita barca pesquera.
La líder opositora ha estat amagada des que el Govern veneçolà va prendre mesures per reprimir la dissidència després dels resultats de les controvertides eleccions presidencials del juliol de l’any passat, en els quals l’oposició i els observadors internacionals van veure un frau clar. Només va reaparèixer una vegada al gener, en una protesta contra la presa de possessió de Nicolás Maduro per a un nou mandat.
Corina Machado va expressar el desig de tornar a Veneçuela per prosseguir la seva tasca, però no va concretar ni quan ni com. La pregunta és quins seran els seus pròxims passos i si podrà tornar al seu país i evitar un exili com el d’Edmundo González, que la va substituir com a candidat opositor a la presidència quan ella va ser inhabilitada i ara viu a Madrid.
La líder opositora afirma que Veneçuela ja està envaïda i lloa les “accions decisives” de Trump
Quan se li va preguntar sobre si donaria suport a una intervenció militar dels EUA a Veneçuela, es va limitar a dir que demana a la comunitat internacional ajuda per frenar la violència, la repressió i les fonts de finançament que sostenen el règim de Maduro. “Alguns parlen d’una invasió de Veneçuela, de l’amenaça d’una invasió, i jo responc: Veneçuela ja ha estat envaïda. Tenim agents russos. Tenim agents iranians. Tenim grups terroristes com Hizbul·lah i Hamàs que operen lliurement d’acord amb el règim. Tenim la guerrilla colombiana i els càrtels de la droga”. Després, en una segona roda de premsa, va dir que “les accions de Trump han estat decisives per ser on som ara: el règim és més feble que mai. Ara han començat a entendre que això va de debò”.
Corina Machado, que dimecres va tenir a la cerimònia a Oslo el suport de quatre presidents que avui representen la nova dreta llatinoamericana, manté posicions molt conservadores. És partidària d’una intervenció dels Estats Units per forçar la caiguda de Maduro, sempre ha manifestat el seu agraïment a la política de Donald Trump sobre el seu país i no ha criticat les actuacions extrajudicials militars dels Estats Units contra suposades narcollanxes ni les deportacions de veneçolans ordenades pel
president nord-americà.
La nova Nobel de la Pau s’ha convertit en un baluard de la batalla democràtica contra els autoritarismes. Ha assumit la responsabilitat política de l’ofensiva impulsada des de Washington contra el règim de Maduro i, reforçada pel reconeixement internacional que implica el Nobel, el seu objectiu és afirmar la idea que Veneçuela té ara una oportunitat històrica per trencar amb el chavisme i fer-lo fora del poder.
En tot cas, el futur de Veneçuela i de Maduro semblen estar no tant en la capacitat d’actuació de Corina Machado com en si finalment Donald Trump emprèn una acció militar terrestre, cosa que sembla que encara no té completament decidida i que provoca divisions en el seu propi equip d’assessors, malgrat que multiplica la campanya de pressió contra el Govern chavista, i l’últim exemple n’és la confiscació d’un petrolier davant la costa veneçolana.
El suport dels Estats Units i el Nobel suposen un doble cop de Machado al règim de Maduro
Corina Machado ha assestat certament dos cops crítics a Maduro: aconseguir el suport de Trump i obtenir el Nobel de la Pau, fet que l’ha erigit en símbol mundial de la lluita per la llibertat i en una líder que té com a objectiu principal alliberar Veneçuela d’una dictadura repressiva. L’autoritarisme de Maduro no té legitimitat democràtica per seguir en el poder i Veneçuela necessita recuperar el pluralisme i la convivència. Tant de bo els trobi amb una sortida pacífica i ordenada, tot i que no serà fàcil, ja que el líder chavista no deixarà el poder voluntàriament.