No és la Constitució que ens vam donar entre tots però sí que serà la modificació de l’ordenança del civisme que va
pactar una majoria folgada. L’Ajuntament va donar ahir el penúltim reconeixement –falta el plàcet final, que arribarà al ple municipal previst per al 19 de desembre– a la reforma d’aquesta normativa que sens dubte ha quedat desfasada després de 20 anys de vigència
en què Barcelona ha canviat molt i les multes s’han cobrat més aviat poc, un 16% del total imposat els dos últims anys.
Ha canviat en diversitat, en
turisme, en ocupació de l’espai públic i en noves modes socials. Han desaparegut els trilers,
però els grafiters s’han multiplicat i beure al carrer ja és tan barceloní com el Bicing. A tot això pretén donar-hi resposta
el document que van votar favorablement el PSC, Junts i ERC, 26 regidors dels 41 que formen el Consistori. S’hi oposen BComú i Vox, mentre que
el PP va fer reserva de vot i desempatarà en el ple.
Albert Batlle, tinent d’alcalde de Seguretat, va parlar ahir des d’un cert alleujament administratiu. El que suposa tancar dos anys de debat que s’han traduït en 3.500 pàgines d’una ordenança que encareix la quantia d’algunes faltes, com el botellot o la venda ambulant. “La convivència és una manera d’entendre la ciutat, no és només complir determinades normes”, va asseverar el veterà regidor del PSC, que va demanar “corresponsabilitat” a la ciutadania i va agrair el savoir faire dels grups municipals, “hi hagin votat a favor o en contra”.
Jordi Martí celebra un pacte que permet avançar “contra la degradació de l’espai públic”
La regidora del PP Sonia Devesa va resumir bé l’acord assolit entre govern i part de l’oposició per tirar endavant la norma. “Esquerra presumeix d’haver-la suavitzada i Junts diu que l’ha endurida”. Va dir. Aquest va ser una mica el guió d’una tarda que es va assemblar bastant al debat que el 2005 va donar peu a la primera aprovació del marc legal que regula la convivència a l’espai públic. Llavors, la Iniciativa que liderava Imma Mayol, que formava part del govern de Joan Clos, va votar en contra d’un document que, a parer seu, “estigmatitza encara més” determinats col·lectius, com persones sense sostre i prostitutes. “ Barreja problemes d’arrel social amb actes irresponsables, delictius o incívics”, va defensar la regidora ecosocialista.
Ahir, 20 anys després, el regidor de BComú Marc Serra va fer servir un argumentari molt semblant: “Algú creu que els barcelonins més vulnerables podran pagar 1.500 o 3.000 euros de sanció? No funcionarà, i això generarà més frustració entre la ciutadania. El que fa falta és més feina de prevenció i multes més ponderades”. La modificació de l’ordenança del civisme, va dir, “reincideix en un model fracassat”, raó per la qual va brandar, com va passar el desembre del 2005, el vot contrari del grup municipal situat més a l’esquerra.
Jordi Martí ( Junts) va celebrar un acord que permet avançar contra “la degradació de l’espais públic” i va elogiar que el nou marc normatiu vingui acompanyat d’un sistema de fiscalització periòdic. Batlle ho va concretar una mica més: reunions cada dos mesos per veure com avança el compliment, les sancions, el cobrament als turistes o les mesures alternatives per evitar la multa. “A partir del 20 de desembre correspon al govern aplicar-la. Serem exigents”, va advertir el líder neoconvergent.
Jordi Coronas (Esquerra) va recordar que l’ordenança no ha de ser “una eina només punitiva” i va celebrar l’equilibri
entre el càstig, la proporcionalitat, la mediació i la protecció dels més vulnerables. Devesa va parlar d’un document que es converteix “en una amnistia
encoberta de l’incivisme”, mentre que Gonzalo de Oro-Pulido hi va votar en contra perquè,
segons el seu punt de vista, fa curt i és una “ simple operació cosmètica”.