La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, haurien d’estar fent les maletes per anar al Brasil la setmana que ve i ratificar l’històric acord comercial entre la Unió Europea (UE) i el bloc de Mercosur. Fa 25 anys que l’ Executiu comunitari negocia amb aquest grup de països sud-americans –Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai– a fi de segellar aquest pacte de lliure comerç acordat el desembre de l’any passat. El Govern de Lula da Silva acaba de confirmar que la cimera se celebrarà el 20 de desembre a la ciutat de Foz do Iguaçu, porta de les majestuoses cascades a la triple frontera del país amb l’Argentina i el Paraguai. Ara bé, una setmana abans de la data límit, no és del tot segur que Von der Leyen i Costa acabin pujant a l’avió.
“És un acord estratègic per a Europa i esperem, i jo soc optimista, que es pugui tancar abans de final d’any”, va valorar el ministre d’Economia del Govern central, Carlos Cuerpo, quan va arribar a la reunió d’ahir de l’ Eurogrup. “Crec que serà un bon exemple que Europa pot continuar avançant en una agenda pròpia que l’ajudi a construir una xarxa de socis importants i dur a terme aquesta enorme estratègia de ser un actor competitiu a escala mundial”, va defensar el representant espanyol.
El pacte depèn tant de les posicions finals d’Itàlia i França com de la rapidesa de l’Eurocambra
Amb tot, malgrat els pocs dies de marge de maniobra, l’acord comercial amb el Mercosur està encara en l’aire degut tant als fràgils equilibris entre els estats membres sobre la qüestió com a l’ Eurocambra, on algunes delegacions més reticents han introduït esmenes d’última hora a les clàusules de salvaguarda per acontentar els agricultors.
El pacte es juga en dos fronts. Primer, entre els Vint-i-set. Von der Leyen no necessita arribar al Brasil amb la unanimitat, sinó que pot passar per majoria qualificada. Si un bloc minoritari que sumi almenys quatre països que representin el 35% de la població europea s’hi oposa, tot pot quedar en paper mullat.
La data de la incerta votació encara no s’ha decidit, però els pròxims dies arribaran els textos legals dels juristes traduïts als diferents idiomes. L’acostament a Mercosur té ferms objectors: Polònia, Irlanda, Hongria, els Països Baixos i Àustria. Bèlgica, per la seva part, s’abstindrà, informen fonts diplomàtiques. Tots aquests països no sumen el 35% per bloquejar-lo.
Així que tot depèn de dues grans peces dins del tauler comunitari. D’una banda, França, un dels grans opositors de l’acord de Mercosur. El president francès, Emmanuel Macron, encara no es decanta oficialment i ha dit que espera “respostes concretes i eficaces” sobre les demandes franceses per garantir que els productes sud-americans compleixin les mateixes normes fitosanitàries que els europeus i també per protegir els agricultors europeus de possibles efectes negatius.
L’altra clau la té la Itàlia de Giorgia Meloni, el Govern de la qual està dividit per aquesta carpeta. Part dels seus components, especialment els sectors més populistes de la Lliga de Matteo Salvini, estan fent una ferotge campanya en contra. Però, alhora, Itàlia és el segon exportador de la Unió Europea al Mercorsur, i la seva indústria estaria molt interessada a accedir a aquest mercat, sobretot després del dany que li estan fent els aranzels dels EUA. Roma també ha exigit més garanties i tampoc no ha pres encara una posició, però tothom dona per fet que, si no hi ha més remei, Meloni no acabarà sent un problema per a Von der Leyen
El segon problema per a la Comissió Europea és a l’ Eurocambra. La comissió de Comerç Internacional del Parlament Europeu acaba de votar d’endurir les condicions amb noves salvaguardes per protegir els grangers comunitaris davant la competència més barata, un text que s’hauria d’aprovar dimarts al ple del Parlament Europeu. Ara, però, els països escèptics han afegit noves esmenes que podrien allargar el procés. “És el moment adequat per demostrar tant als socis del Mercosur com al nostre sector agrícola que Europa pot obrir el comerç sense posar en risc la seva pròpia producció”, indiquen fonts del Partit Popular Europeu (PPE) presents en les negociacions.
En cas que acabi amb llum verda i amb la firma de Von der Leyen el dia 20 de desembre, ni tan sols seria el final del procés, ja que encara quedaria pendent l’aval del Parlament Europeu a tot el text –ara només s’ha de pronunciar sobre les salvaguardes–, un tràmit previst en principi per al primer trimestre de l’any que ve.
