“Trump espanta: rebem un 20% menys d’estudiants del món”
Tinc 58 anys. Vaig néixer a Los Angeles i visc a Berkeley. Soc doctor en Educació i dirigeixo la Residència d’Estudiants de la Universitat de Berkeley. Estic casat i tinc dos fills adolescents, Lianne i Max. Política? Republicà, més o menys. Creences? Cristià, més o menys. (Foto: Llibert Teixidó)
Idees? Diàleg i amistat
Carver és home elegant, contingut, discret, formal i jovial. Hi veig una contrafigura de Trump, em costa d’imaginar-los conversant. I aquesta és l’ambició de Carver: preservar la conversa pública, tots amb tots. Dirigeix des del 2020 la International House de Berkeley: estudiants de tot el món conviuen sota la filosofia que tothom és respectable i tota opinió és refutable. “ Rebutgem això que passa avui que fas un pas i et forcen a prendre partit per A o per B, per tot!, binàriament!”, deplora. Carver estima la discussió amb mil matisos i bones maneres. Sap que una bona amistat val més que totes les idees juntes. Així m’ho confirma Manuel García, el meu intèrpret avui: va viure en aquella casa i... Hi va conèixer la que és avui la seva esposa, d’un altre origen, i ja tenen un fill.
Dirigeix una residència d’estudiants.
Són 600 estudiants que estudien a la Universitat de Berkeley, adjacent a la casa.
International House of Berkeley?
Casa fundada el 1930 per Rockefeller jr. Amb una filosofia molt avançada.
Quina filosofia?
Que convisquessin sota el mateix sostre estudiants de totes les races i procedències i dels dos sexes.
Tan estrany era això fa un segle?
Va xocar molt: la societat dels Estats Units era molt segregacionista aleshores.
Vostès feien un pas endavant, molt bé!
Amb èxit. La Universitat de Berkeley ha donat al món 64 premis Nobel: deu d’ells han estat residents nostres.
Deu premis Nobel!
L’últim, fa un mes: Susumu Kitagawa, premi Nobel de Química. La Universitat de Berkeley és la millor del món en investigació en física i química.
Quines nacionalitats té a la residència?
Totes! Japonesos i xinesos, palestins i israelians, europeus, africans i indis, hispans i australians... Ni temem la diferència ni defugim la discussió: discutir idees és el nostre deure intel·lectual! Cal discutir-ho tot!, sense perdre l’amistat.
No perdre l’amistat: un deure moral?
Sí. Així ho aprenen a la casa els nostres residents: fan amistat i prolonguen contactes fèrtils en el temps. Alguns es casen.
Molts matrimonis?
Entre els nostres residents s’han constituït més de mil parelles, d’origen dispar.
Un cosmopolitisme poc trumpià.
Les polítiques de Trump espanten: avui rebem un 20% menys de sol·licituds.
Tant?
Prefereixen el Canadà, el Regne Unit, Europa... Els Estats Units expulsen el talent que fins ara venia d ’arreu del món.
Afectarà això el progrés científic?
Si es prolonga en el temps, els Estats Units deixaran de ser capdavanters en ciència. El progrés científic es desplaçarà cap a universitats d’altres països.
Com afecta Berkeley tot això?
Pitjor ho està passant Harvard, ara com ara. Aquest any les universitats de Califòrnia –una és Berkeley– pateixen una retallada de 500 milions de dòlars provinents dels fons federals.
Com es finança la Universitat de Berkeley, senyor Carver?
El seu pressupost és de 4.000 milions de dòlars a l’any. Un 6% prové de l’ estat de Califòrnia, la resta de fons federals per a investigació, i també de donacions.
Fons federals per a investigació?
A Berkeley hi ha laboratoris amb projectes d’investigació nacional potents en diverses branques de la ciència, desenvolupades amb diners dels fons federals.
I si hi ha un projecte que investiga si l’activitat humana impacta en el clima...
A aquell projecte se li retiraran els diners.
Tanta mania té Trump als investigadors universitaris?
Milions de nord-americans veuen les universitats com un reducte elitista que els menysprea... I Trump ha sabut esperonar aquesta idea i cavalcar aquesta ràbia.
Hi ha elitisme a les universitats?
Hi ha excel·lència. Però per Trump el professorat és esquerranós. Trump anima gent desfavorida a culpar dels seus mals les elits universitàries, els demòcrates urbanites i els immigrants hispans.
I li funciona, li funciona.
Perquè els demòcrates han errat infantilitzant milions de ciutadans renyant-los des del wokisme per gairebé tot.
Vostè mateix és republicà, no?
Des de sempre, però... Avui flaquejo: en l’àmbit econòmic continuo sentint-me republicà, i en el social soc quasi demòcrata.
Era com vostè el fundador de la International House, Rockefeller jr.?
Seguia els passos de Narry Edmonds, el seu secretari: un dia va saludar una treballadora xinesa a qui ningú no feia cas, es van amistar, i va néixer allà un petit grup de persones de tot el món. Això va agradar els filantrops: Rockefeller, Dodge... I van sorgir cases internacionals a tot el país.
Quins són els manaments que imperen a la seva residència?
Un, que el desacord és bo, perquè convida al debat. I dos, que les bones maneres, cortesia i educació... Són sagrades!
Quin és el principal retret que li faria vostè al president Trump?
Precisament les seves males maneres, bastes, grolleres i descorteses. És molt mal exemple! Abans eres primer nord-americà i després demòcrata o republicà. Ara ets primer d’un partit... I el de l’altre partit és el teu enemic i mal americà.
Aquest desvari és reversible, o no?
Ho és, i per això practiquem cada dia justament el contrari a la nostra residència.