Caracas semblava el dimarts més indiferent que Oslo a l'evasió al James Bond de María Corina Machado, la líder de l'oposició veneçolana, per rebre el premi Nobel de la Pau. Però la confiscació d'un vaixell petrolier al Carib es comentava amb inquietud en un país que, malgrat una extrema polarització política i un govern sense suport popular, emergeix d'una crisi que ha destruït més del 70% de la seva economia.
Va ser una escena de pel·lícula d'aventures amb marines aterrant des d'un helicòpter sobre la coberta d'un mega vaixell de l'anomenada flota fosca que porta cru veneçolà i iranià –els dos països subjectes a sancions dels Estats Units. “Els atacs a les llanxes eren una altra cosa; això pot ser el primer pas d'un bloqueig naval”, va dir un exministre de Chávez que ja participa en l'oposició.
El lliurament del Nobel de la Paz a una opositora que ha participat en intents de cop d'Estat a Veneçuela des de la primera elecció d'Hugo Chávez va provocar mobilitzacions a favor i en contra a Oslo. Però a Caracas, potser per meido, potser per resignació, no hi va haver mostres públiques ni de suport ni de protesta. Es va palpar un escepticisme davant l'evasió de María Corina Machado, que –segons The Wall Street Journal, va fugir en un vaixell de pesca fins a l'illa de Curaçao després d'advertir arbitràriament el Pentàgon perquè no fos confosa amb una narcollanxa. “No em crec històries estil 007”, va dir un altre exministre chavista.
Fins i tot als barris opulents que, després de les eleccions de juny del 2024 s'omplien d'admiradors de María Corina Machado, no es va palpar gaire entusiasme per les escenes d'Oslo. “Som en suspens”, deia un forner, Proteus, al barri d'Altamira, un feu de l'oposició, escena de violentes protestes antigovernamentals durant l'assalt al poder de Juan Guaidó.
En aquesta ocasió, la gauramba –protesta– ve de fora, no de dins. “Ningú no parla de la política; estem parlant en el dia a dia i jo estic guanyant bé”, va dir el conductor de la versió veneçolana d'Uber Ridery, que assegura cobrar prou com per fer un viatge a l'any per veure els seus germans a Sevilla.
En part, l'absència de reaccions al carrer s'explica per una por continguda de les batudes policials després de les protestes que es van produir després de les eleccions de juny de l'any passat, quan María Corina Machado va anunciar la victòria i la majoria dels observadors van denunciar un probable frau governamental.
Però la hipèrbole reescalfada ja és més present a les neus de Noruega que al Carib veneçolà. “Ella (Machado) està vivint amb una amenaça de mort d'un règim, i els seus amics a la resta del món”, va dir el director de l'Institut Nobel, Kristian Berg Harpviken, com si la líder de l'oposició fos una espècie de León Trotsky perseguit per sicaris per tot el món.
En realitat, Machado no ha estat aturada a Veneçuela perquè el govern evita provocar una reacció de Trump, igual com va permetre a Guaidó exercir de president en paral·lel durant l'operació trumpista de canvi de règim del 2019. Molts creuen a Veneçuela que l'evasió dramàtica de l'opositora havia de comptar amb el vistiplau de les autoritats.
El cert és que la marxa de la líder opositora li va de primera al govern. Machado va dir ahir que “la tornada a Veneçuela serà quan les condicions siguin propícies en termes de seguretat i no depèn de la sortida o no del règim”, però pocs esperen una ràpida tornada.