A Tierra firme, Pedro Sánchez escriu que té pendent córrer una marató. Com a bon aficionat a l’esport, sap obtenir amb l’exercici una energia vital per al seu benestar mental i reduir l’estrès. Quan va dimitir com a secretari general del PSOE, va dedicar temps a entrenar-se i va arribar a córrer entre 25 i 30 quilòmetres d’una tirada per la Casa de Campo. Després, les primàries, les eleccions, el Govern, li van fer abandonar els plans atlètics. El cert és que aquesta segona legislatura està sent més dura que una marató per al president del Govern central. Haruki Murakami ha escrit que una marató és una metàfora de l’instint de superació i de supervivència. Sánchez pensa igual, per bé que està passant el moment més difícil, això que els professionals anomenen “el mur”, quan els músculs s’engarroten, les rampes alenteixen i el desig d’abandonar s’apodera de la ment.
Però com els bons maratonians, sap que els altres corredors no han d’advertir la seva angoixa i ell ha de fer el cor fort per evitar enfonsar-se. No li serà fàcil, més enllà del fet que sigui el campió dels resilients. Madrid ha deixat de ser una ciutat per ser un formiguer de rumors. I això, amb les ganes que alguns li tenen, serveix per desmoralitzar els simpatitzants socialistes.
Sánchez passa el moment del mur de la marató, quan arriben les rampes
Més enllà del relat de la persecució judicial i dels franctiradors del periodisme, és evident que els casos de corrupció que s’investiguen i les denúncies d’assetjadors que han sortit a la llum deixen un panorama desolador per als socialistes. De Sánchez s’espera un moviment per canviar una mica la dinàmica, que podria començar amb un relleu al Govern espanyol. El diari Abc titulava ahir que “el PSOE es dessagna per una corrupció sense fre”. I, certament, el president ha d’aplicar primers auxilis, començant per aturar la sagnia. Com a Murakami, l’obligació de superar-se a si mateix és el que més el motiva en aquesta circumstància.
Lee tambiénEstar-ne fins al capdamunt
No ho tindrà fàcil per arribar a una meta fixada per d’aquí a un any i mig. El que sembla clar és que no convocarà les urnes mentre la situació política no es recuperi, esperant que les sorpreses d’aquest món desconcertant en què ens trobem li donin una última vida.