Fa trenta anys, a l’espartà estadi Letna, Johan Cruyff va posar en circulació el concepte entorn , l’enemic invisible que ho altera tot. “L’entorn influeix en els meus jugadors; sense l’entorn, el Barça guanyaria més títols”. Pedro Sánchez presumeix de ser l’home de l’any a L’Espresso i de liderar l’economia més pròspera de la UE. Tot va bé si no fos per... L’entorn. Hi ha un entorn refractari que avui porta toga, fabrica falsedats i, si cal, es converteix en subjecte penal. Si l’entorn et desitja el mal, pot aconseguir que et condemnin. L’exfiscal general “o algú del seu entorn” són oficialment culpables d’un delicte de revelació de secrets fiscals de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, però la sentència no es compleix de manera solidària. Álvaro García Ortiz passarà a la història com el primer fiscal general de l’ Estat jutjat i condemnat.
El president a la Moncloa
L’hostilitat es pot batallar amb discursos morals i desplegant èxits econòmics. Però si l’entorn amic és el que protagonitza un degoteig malai d’investigacions per traficar amb concessions a canvi de comissions i és assenyalat per comportaments sexuals que freguen el delictiu, la reacció política és el menys important. La diferència entre la dreta i l’esquerra es dilueix, la degradació s’imposa i els focus de la responsabilitat il·luminen la Moncloa.
El president va demanar perdó públicament després que es fes públic l’informe de l’ UCO que va portar Santos Cerdán a presó durant cinc mesos: “No hi hauríem d’haver confiat”. Era el segon secretari d’organització que nomenava implicat en una investigació per presumpta corrupció. José Luis Ábalos està empresonat pendent de judici. Amb Sánchez, la vicepresidenta María Jesús Montero, Félix Bolaños i Óscar López havien posat la mà al foc i es van cremar. En un any de commemoracions, hi ha qui recorda fastiguejat el lema amb què el PSOE es va presentar davant l’ Espanya democràtica: “100 anys d’honradesa”.
Llegeix tambéMoltes necessitats i una sola virtut
La petició de disculpes es repeteix després del cas Salazar. Sánchez ha acceptat que el comportament descrit a les acusacions d’assetjament sexual és “vomitiu”. “El feminisme ens dona lliçons cada dia, a mi el primer”. I la sagnia no cessa... Ha caigut la mà dreta de Salazar; el president de la Diputació de Lugo deixa el PSOE però no tots els càrrecs; se suspèn de militància al líder del PSOE de Torremolinos... El partit està en xoc. El 2023, Sánchez va captar el 31% del vot femení, i el PP, el 25%. Això va facilitar la suma progressista. Si avui hi hagués eleccions, segons el CIS, el PSOE s’hi deixaria 5 punts.
En la setmana horribilis socialista, la coreografia interpretada per l’ UCO i la UDEF vol unir la línia de punts entre Cerdán, el cas Leire i el frau d’hidrocarburs. El setge no cessa, i els entorns tremolen. Vicente Fernández, expresident de la SEPI, amb una carrera que ha avançat de Sevilla a Madrid en paral·lel a Montero, espera al calabós, igual que l’exmilitant del PSOE Leire Díez.
L’esgotament dels socis pel degoteig d’escàndols creix, però cap no demana eleccions
Són només qüestions entre particulars? Si les trames fan el salt a un presumpte finançament del partit, l’estampida seria inevitable. Yolanda Díaz demana un oportú revulsiu dins el Govern central, sabedora que hi haurà ajust obligat per la candidatura de Pilar Alegría a l’ Aragó. La seguirà Montero. Hi ha altres ministres amb encàrrecs autonòmics: Óscar López, Diana Morant i Victor Ángel Torres. Sánchez ho aguanta tot? Els senyals d’esgotament augmenten entre els socis, però cap no demana eleccions. El PNB dubta que Sánchez acabi la legislatura; Junts allarga la mà a ERC per aprofitar la debilitat del Govern socialista, encara que, en privat, confessin que prefereixen les generals abans de les municipals. Serien un revulsiu davant Aliança Catalana, que no té previst arribar al Congrés. I a ERC callen perquè necessiten tancar el pacte de finançament i millorar les seves credencials.
Si les enquestes –excepte la del CIS– es complissin, unes urnes deixarien un govern PP- Vox. Aquesta setmana, la ultradreta va presentar al Parlament una proposta de resolució per posar fi a l’ Estat autonòmic i il·legalitzar els partits independentistes. Vox es va quedar tot sol, però “si les coses no s’arreglen, acabarem malament”, augurava Cruyff.
