Curs exprés als tècnics per alleujar el col·lapse dels expedients urbanístics

És un secret de domini públic que els expedients urbanístics es van acumulant als despatxos de molts ajuntaments catalans. Falten tècnics especialitzats en la matèria... La crisi del 2008 va provocar que moltes places desapareguessin o es reconvertissin, i si bé l’activitat urbanística ha repuntat amb els anys, els serveis municipals no han aconseguit recuperar-se al mateix ritme. Arribats a aquest punt, la ­situació ha desembocat en un embut admi­nistratiu que condiciona qüestions com la ­gestió del sòl, l’habitatge i bona part de les polítiques ­públiques locals. Aquestes són les conclusions a què han ­arribat la Generalitat i l’ Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), que per això ha creat aquest any un curs especialitzat per formar tècnics per reactivar un engranatge que amenaça d’encallar-se.

Sí, falten tècnics urbanistes... Però no només això. Judith ­Gifreu, jurista especialista en urbanisme i directora acadèmica del curs, explica a Guyana Guardian que la normativa urbanística és “cada vegada més complexa”, ja que ara ­inclou matèries com el ­patrimoni, la salut, la ­seguretat, l’habitatge, el medi ambient i un conjunt de ­regulacions ­superposades a escala municipal, autonòmica i estatal. “Aclarir l’aplicació normativa és fonamental, perquè la hiperproducció legislativa ha arribat a un punt que els operadors jurídics ja no tenen clar què han d’aplicar i què no”, resumeix.

Gifreu denuncia que en aquest escenari s’hi afegeix l’anomenada burocràcia defensiva. O, dit d’una altra manera, la pura por d’equivocar-se: “Si no tens clar què cal fer amb una petició ciutadana, què fas? La majoria, doncs, neguen les sol·licituds que reben, perquè així segur que no els passarà res”. Aquesta por de prendre decisions condiciona el retard dels expedients, no es fan certs informes tècnics (ja ni en parlem de justificar els criteris urbanístics) i això acaba re­dundant en una mala administració.

Entre els 35 alumnes del curs de l’EAPC hi ha Maria Rull, arquitecta, i Guillem Matheu, jurista, tots dos de l’Ajuntament de Sant Boi. I tots dos coincideixen en la confusió generalitzada que hi ha entre la ciutadania respecte a aquesta matèria: “Sembla que la gent és molt conscient de certes normes, com ara les de circulació viària... Però ­ningú no té ni idea del que realment es pot edificar”, diu Rull.

Aquest desconeixement obre la porta a errors, conflictes i també pràctiques de dubtosa legalitat. “Hi ha gent que, per falta de coneixement o per necessitat, arriba a situacions desesperades, com ara persones que dormen en soterranis o trasters. Nosaltres som el departament inspector i hem de vetllar per la legalitat urba­nística... L’equilibri no sempre és fàcil”.

Matheu posa el focus en la “lentitud estructural del ­sistema”, ja que, tal com es tramita la normativa, apunta, és impossible arribar a les ­necessitats que pot tenir la ciutadania en aquest moment. “Els plans poden trigar entre cinc i deu anys a aprovar-se i, quan finalment es validen, la realitat ja és una altra. Sempre anem un pas al darrere”, lamenta.

El curs, presencial i de 90 hores, combina formació jurídica, visió estratègica, anàlisi sectorial i una “clínica” de casos pràctics. L’intercanvi entre perfils diversos (aquí hi ha des de juristes i arquitectes fins a redactors de planejament i responsables de gestió urbanística) pretén comprendre la cadena completa de decisions que formen l’urbanisme.

La plantilla de docents està formada per vells coneguts de la matèria. “Quan vam veure qui eren els professors del curs, vam tenir clar que ens hi havíem de matricular”, revelen els alumnes.

Parlem d’una formació amb un vessant enormement pràctic. “No venim a ensenyar res, sinó a debatre sobre com es ­poden resoldre els problemes reals a què ens enfrontem”, diu Gifreu, que admet que el curs no representa una solució ­màgica, però sí que pot faci­litar moltíssim el tècnic mu­nicipal a situar on és la dinàmica de resolució dels casos per “agilitar i simplificar els tràmits”.

El director de l’EAPC, ­ Jaume Magré, emmarca aquesta aposta com a part d’una transformació més profunda i explica que l’escola ha ampliat la funció tradicional per acompanyar tot el sistema institucional del país: “Vam decidir que no només havíem de ser la institució de selecció dels funcionaris de la Gene­ralitat, sinó també de tot el sistema político-institucional de Catalunya”.

Magré assegura que aquesta nova mirada implica una relació molt més directa amb els municipis per detectar les ­seves necessitats, perquè “els ciutadans siguin al centre i ­oferir una bona qualitat de ­servei”. La Generalitat preveu replicar el curs a Girona, on ja ha tancat una edició amb la Diputació, i ara també aspira a estendre’l a Lleida i Tarra­gona.