La fama de les lluminoses felicitacions nadalenques penjades del balcó d’en David, la Sandra i els seus dos fills van rebentar les fronteres del barri de la Barceloneta les últimes festes, quan en un subversiu exercici de provocació per a molts de dubtós gust es van atrevir a desitjar l’any amb la rima que en aquella època tots els cunyats d’ Espanya tenien a la boca fins a l’exasperació. I ho van fer com si diguessin... Agafa’m el cubata, que te n’assabentaràs...
Llavors aquella gosadia va convertir la parella i les seves felicitacions en un fenomen viral, els va fer triomfar a les xarxes socials, fins i tot els va fer competir amb els llums del passeig de Gràcia. Les selfies ja no les feien únicament altres veïns del barri. Es van escriure rius de tinta en moltíssims blogs. Hi va anar gent d’un munt de llocs més enllà de la ciutat per immortalitzar-se amb el seu telèfon, el seu millor somriure i el feliç reble com a teló de fons.
I al cap de poc, passades les celebracions, no podia ser de cap altra manera, van aparèixer per aquí un grapat d’ influencers, tècnics de màrqueting i marques comercials disposats a negociar la felicitació d’aquestes festes. Pel que sembla, les expectatives eren excel·lents. Allò podia constituir una gran oportunitat. Però en David i la Sandra són dos barcelonetencs de bé, dos veïns del barri probablement amb més tramposos de tot Barcelona, de manera que no es van deixar entabanar de qualsevol manera. Si et vens, ven-te en condicions, no? Almenys que totes les criatures del barri rebin una alegria.
Al cap i a la fi, aquestes felicitacions són un regal d’en David i la Sandra als veïns, la seva manera d’obrir casa seva a la resta del barri, de compartir les seves penes i les seves alegries amb la gent amb què conviuen dia a dia. Sí, la de l’any passat va ser una gamberrada la mar de graciosa. A qui se li ocorre desafiar un parell de barcelonetencs? Però mirant enrere un s’adona que els missatges transmesos des del 2009, des que van començar, en realitat no han fet altra cosa que recordar les vicissituds d’aquesta família, unes vicissituds que ens afecten a tots.
La Barceloneta, un barri que s'enfronta a la gentrificació
Parlem d’un problema laboral, d’una situació econòmica complicada, d’un ensurt que t’obliga a passar per l’hospital i replantejar-te un munt de coses... Qui no va tenir por de la pandèmia? Qui no va necessitar unes paraules d’ànims quan tot es torçava? Per això, aquí, al barri, bromes i conya a part, la gent fa seus aquests missatges, en gaudeix i riu.
Per aquest motiu, aquest any, després de la bretolada de l’anterior, en David i la Sandra van voler reprendre aquesta tradició, i des d’aquest divendres a la tarda fins probablement al dia de Reis d’Orient ja llueixen al seu balcó del carrer Baluard, davant de la Repla, el punt neuràlgic de la Barceloneta, les paraules “2026 Que lo disfruteis!!!”, com si diguessin: què passa? Potser us ha semblat poc? No ha complert les vostres expectatives?
Deixeu-vos estar, que en qualsevol moment tot se’n pot anar a fer punyetes. Ho explica la Sandra, amb la veu de sobte entretallada, amb altres paraules que signifiquen el mateix, recordant tots els éssers estimats que aquest any ens han deixat. Segur que vós també en teniu algun. Gaudiu del 2026, gaudiu de la vida. I no us preocupeu, que aquí ningú no ha perdut el seu cor salvatge, que la felicitació del 2028 està pràcticament decidida, que només li falten uns serrells.
