El 18 de novembre va sortir a la venda 100 rules for living to 100: An optimist’s guide to a happy life (100 regles per viure fins als 100: Guia optimista per a una vida feliç). Per als escèptics, el llibre l’ha escrit l’actor Dick van Dyke, que avui fa ni més ni menys que 100 anys. D’aquesta manera, es converteix una de les estrelles més veteranes de Hollywood, només superada per Eva Marie Saint ( Perseguit per la mort, Èxode ), que el 4 de juliol va fer 101 anys, i Lee Grant ( Shampoo, En la calor de la nit ), que el 31 d’octubre en va fer 100.
Per a moltes generacions, Dick van Dyke (tot i que va néixer als Estats Units) és en Bert, l’ escura-xemeneies més famós de Londres gràcies a Mary Poppins , al clàssic del 1964. En aquesta mateixa pel·lícula també va interpretar el propietari del banc on treballava el pare dels nens, però, com que havia de semblar més vell i només tenia 38 anys, hi apareixia irreconeixible. Curiosament, a El regreso de Mary Poppins , el 2018, va repetir amb aquest mateix paper, però als 92 anys ja no va caldre fer-lo tornar vell.
L’actor assegura que el 1972 va deixar de beure i fumar després d’entrar en una clínica de desintoxicació
Als anys seixanta, l’actor també va tenir molt èxit amb la pel·lícula infantil Chitty Chitty Bang Bang i a la televisió, amb El show de Dick van Dyke . I als noranta, va protagonitzar amb el seu fill Barry la sèrie Diagnóstico: asesinato . I per als més joves, va interpretar el guàrdia de seguretat que està a punt de jubilar-se i contracta en Larry ( Ben Stiller) perquè el substitueixi a la comèdia Noche en el museo (2006).
Els últims treballs són de l’any passat, al videoclip All my love , de Coldplay, estrenat el dia que feia 99 anys, en què Dick van Dyke apareix envoltat de la dona, els fills, els nets i els besnets i, fins i tot, s’atreveix a ballar. Uns mesos abans, al juny, es va convertir en l’actor més veterà que guanyava un Emmy. Va ser en qualitat d’actor convidat per la sèrie Days of our lives. “Si hagués sabut que viuria tant de temps, m’hauria cuidat més bé!”, va dir quan va recollir el premi, que ho va celebrar amb uns passos de ball.
Al llibre, Dick van Dyke explica com ha arribat als 100 anys molt en forma: va al gimnàs tres vegades per setmana i completa un circuit “en cercle, de màquina en màquina, sense parar”. I afegeix: “No soc d’aquests que es lleven i tornen al llit, tret que faci fred i plogui”.
Un altre secret de la longevitat l’atribueix a Arlene Silver, la maquilladora i actriu, 45 anys més jove que ell, que va conèixer el 2006 i el 2012 es va convertir en la segona dona (amb la primera va tenir quatre fills): “Sens dubte, la nostra relació és la raó més important per la qual no m’he pansit i no m’he convertit en un rondinaire ermità”. “Cada dia troba una manera nova de mantenir-me actiu i en moviment, alegre, esperançat i necessari”, comenta.
Una altra recomanació per a una llarga vida és mantenir una actitud positiva: “Fins ara, taral·larejo mentre encaro les rutines diàries, explico acudits, faig bromes, remeno el cos simplement per diversió...”, assenyala l’intèrpret. També assegura que la música és molt present a la seva vida, quan fa les rutines al gimnàs, i a casa, amb la seva dona, “un dels dos comença a cantar i l’altre l’acompanya”.
Però al llibre adverteix que, si ha pogut arribar fins als 100 anys, és perquè fa més de cinc dècades que va deixar de fumar i de beure. El 1972 va ingressar en una clínica de desintoxicació per tractar l’alcoholisme i va ser un punt d’inflexió. I pel que fa al tabac, va ser “el doble de difícil que deixar de beure”. “Crec que tenia uns 50 anys quan vaig veure que tenia una personalitat addictiva. Si una cosa m’agradava, m’excedia, de manera que em vaig desfer de l’alcohol, els cigarrets i totes aquestes coses, i probablement per això encara soc aquí”, declara.
També ha arribat fins avui gràcies als seus veïns, que fa un any el van salvar de les flames als incendis que van assolar els voltants de Los Angeles: “M’intentava arrossegar fins al cotxe. M’havia cansat, no em podia aixecar. Van venir tres veïns, em van treure a coll i van tornar per apagar un petit incendi a la casa de convidats i salvar-me”, va explicar aleshores a la revista Today.
