Era una nit de l’any 1951, freda i obscura, en plena dictadura. L’editor Josep M. Cruzet, fundador de la mítica Llibreria Catalònia i de les editorials Selecta i Aedos, posava la primera pedra del que arribaria a ser un dels grans esdeveniments de la cultura catalana de les darreres dècades: la Nit de Santa Llúcia, celebrada aquell 13 de desembre per recordar i homenatjar el gran filòsof Joan Crexells en el 25è aniversari de la seva mort. Era una vetllada literària, de gran ambició, que pretenia dignificar i promoure la literatura catalana en un règim que la perseguia i l’arraconava en l’esfera pública i l’ensenyament. En ple franquisme, aquella primera Nit era un acte de resistència i dignitat cultural i nacional. Les lletres catalanes, que aquells anys maldaven per reivindicar-se, s’afirmaven amb un esdeveniment que, de seguida, seria de referència en el món cultural i literari català. I així fins avui mateix, quan, amb una salut de ferro, encara la seva 75a edició amb la mateixa ambició i voluntat de ser.
Un moment de la darrera Nit de Santa Llúcia 2024
Enguany, la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural des de 1961, quan es crea, fins a la darrera edició, el 2024, es replanteja amb la voluntat de donar resposta a alguns dels nous reptes que, en aquest turbulent segle XXI, tenen les lletres catalanes. Òmnium vol continuar fent Història, conscients que la tradició no consisteix a custodiar les flames sinó a renovar el foc. Ara, retorna amb una forma nova en una aliança amb la institució de referència de la llengua catalana en tot el domini lingüístic, la nostra acadèmia nacional: l’Institut d’Estudis Catalans.
La tradició no és custodiar les flames sinó renovar el foc, i la Nit reneix el 14 de març
La Nit de les Lletres Catalanes serà el 14 de març a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i aspira a ser la gran festa del món del llibre i la lectura. Un esdeveniment que ara el país no té. Set dècades d’història avalen aquesta iniciativa, que no renuncia al passat, però que ambiciona poder abordar reptes de futur que ja són aquí. Una nit que ha de ser dels autors, però també dels traductors, editors, llibreries, biblioteques i lectors.
Perquè les lletres catalanes, amb la seva potència creativa i editorial, són un orgull de país, i aspirem que tinguin l’altaveu que mereixen.
Per això, s’incorporen a la Nit el premi Montserrat Franquesa de Traducció del PEN Català; el premi Vinyeta Ficomic al millor còmic en llengua catalana; el nou premi Àngel Guimerà a obres inèdites de literatura dramàtica; el premi Lo Somni al nou talent literari, i tots els nominats del premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Novetats que s’afegeixen als premis ja històrics: el Mercè Rodoreda de contes; el Carles Riba de poesia; el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil; el Folch i Torres de novel·la per a nois i noies; el premi Internacional J.B. Cendrós; el premi de Comunicació Muriel Casals, i el premi Sant Jordi de Novel·la, que enguany es converteix en el més ben dotat de les lletres catalanes.
Lee tambiénManuel Baixauli guanya el premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any amb ‘Cavall, atleta, ocell’
La literatura catalana agafa, així, una nova perspectiva. Un salt que ha estat possible per la complicitat i la valentia d’un sector que vol avançar sense renunciar a res, i que veu en la Nit de les Lletres Catalanes un escenari ple d’oportunitats.
Avancem, però no oblidem: com més forta sigui la nostra literatura i el nostre sector literari, més culta, més democràtica i més humanista serà la nostra societat.