Gran final d’any per al primer equip del Barça. Nou jugadors catalans en la victòria contra l’Alabès, convincent victòria contra l’Atlètic de Madrid, a l’Estadi, i després, soferta, contra l’Eintracht, i alineació de l’equip més jove dels últims 95 anys, contra el Betis, a La Cartuja. I esclar, crisi de joc i de resultats a ca l’adversari. I una sensació que la dimensió més personal o psicològica de l’esport d’elit, el que al darrer article dèiem dels bons líders, que a part d’experts en la seva disciplina han de ser experts en “éssers humans”, ha guanyat una certa centralitat als debats d’actualitat esportiva. N’ha guanyat, esclar, per la baixa d’Araújo i pel “ que mee con la suya” de Guardiola, referit al necessari empoderament dels entrenadors de grans clubs respecte a la toxicitat dels seus entorns, però també, i sobretot, per la comparació que s’ha pogut establir, i que Mr Chip va saber descriure tan bé a X, entre la gestió que va fer la direcció del Liverpool de les declaracions extemporànies de Mo Salah, desautoritzant l’entrenador Arne Slot, i la que ha fet el Reial Madrid davant les rebequeries de Vinícius, desafiant l’autoritat de Xabi Alonso. Mentre que els reds van fer costat a l’entrenador, la direcció esportiva merengue no va considerar-ho oportú. La consolidada tradició dels blancs de muntar conjunts a partir de prime donne , a risc d’aigualir la feina de compositors, llibretistes i la resta del cos de l’orquestra, fa que en la seva història, al costat de nits d’un virtuosisme excels, de vegades tan vertiginós que frega la bruixeria, també n’ofereixin de desconcertants, magnífiques per al culerot, en què, sota afòniques crides a l’èpica, assistim a l’ensorrament de tots els encanteris.
No sabem si Flick és millor com a ‘manager’ o com a ‘coach’, i això és un gran senyal
Dimecres a la nit, a CBS Sports Golazo, Thierry Henry reblava el clau en tot això, perquè va recordar als seus companys de panell que Gareth Bale els havia dit, allà mateix, que el Madrid reclama més managers (gestors de grups humans) que no pas coaches (experts en futbol). No deu ser el mateix entrenar jugadors obedients al Bayer Leverkusen, com feia Xabi Alonso, que primeres espases al Reial Madrid. “Ho vam veure amb Sarri, quan va anar a la Juve”, va insistir Henry. “Alguns jugadors es queixaven dient que es pensava que encara era al Nàpols. A la Juve és més important la gestió del grup”. Després deia que els grans entrenadors, com Pep Guardiola, exerceixen les dues habilitats. I que hi ha clubs com el Barça, que és creador d’entrenadors, perquè té un estil de joc que s’ha de respectar. El fet que no acabem de tenir clar, penso jo, en quina de les dues facetes és millor Flick, si en la de coach o en la de manager , és un gran senyal.