Les difícils negociacions sobre els dies de pesca al Mediterrani s’allargaven ahir a Brussel·les. Al tancament d’aquesta edició, la Comissió Europea encara no havia arribat a un acord amb els principals països de la Mediterrània sobre els dies que els pescadors d’ arrossegament podran treballar el 2026. Com és habitual, l’ Executiu comunitari ha posat a sobre de la taula una proposta de compromís, que continuava sent insuficient per al ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, el negociador d’ Espanya en aquesta carpeta.
“ Continuem negociant. Són unes negociacions molt complexes i difícils”, explicaven a la tarda fonts del Ministeri d’Agricultura i Pesca. “L’aliança entre Espanya, Itàlia i França es manté unida en defensa d’una posició comuna per assegurar el futur del Mediterrani. Els tres països avancem en una mateixa direcció, amb una mateixa proposta que recull les particularitats de cadascun dels estats i és satisfactòria per a les tres parts”, van afegir.
Els tres països avancen en una proposta per contrarestar la “inassumible” de la Comissió Europea
Aquesta reunió és clau per al futur del sector pesquer català, ja que, en cas que es compleixi la proposta inicial comunitària, els pescadors veurien amenaçada la seva supervivència. El plantejament d’aquest any de la Comissió és que se surti a pescar amb el sistema d’arrossegament 9,7 dies el 2026 (un 64% menys que els 27 actuals). Malgrat que deixa oberta la porta a ampliar aquests nou dies fins als 130 que van acordar finalment aquest any, Brussel·les obliga els pescadors a esforços molt més dràstics, com ara canviar les malles, parar durant setmanes, optar per les vedes de més profunditat o establir portes voladores.
Una proposta que, per a Itàlia, Espanya i França, els tres principals afectats al Mediterrani occidental, és completament “inassumible”. De fet, per la part espanyola recorden que més de 550 vaixells d’ arrossegament ja han dut a terme mesures de selectivitat de les captures, mentre que gairebé 200 vaixells pesquers han instal·lat les portes voladores. Per tant, consideren que l’ Executiu europeu hauria de reconèixer aquest esforç i esperar que completin els seus resultats al mar
–afirmen que encara no se n’han avaluat els fruits– abans d’exigir encara una altra bateria de mesures que veuen poc realistes.
D’aquesta manera, a més de negociar els dies de feina del 2026, es tractava alhora les mesures compensatòries que haurien de permetre als pescadors recuperar jornades. “És tot un conjunt. Es tracta de fer una pesca sostenible, però també de mantenir el teixit productiu pesquer que tenim, que és molt important”, apunten fonts diplomàtiques. La primera proposta de compromís presentada per l’ Executiu comunitari durant la cimera continuava sent insuficient, perquè tenia molt “pocs avenços” per a Espanya, Itàlia i França.
Una altra de les insistències d’ Espanya és que les propostes que està elaborant la Comissió són massa difícils de comprendre, de manera que Planas ja ha repartit entre els seus homòlegs un document en què reclama simplificar els processos tant en la gestió com de cara als mateixos pescadors.
