Avui, els pobles petits no ho tenen gens fàcil –segurament abans tampoc-. No només els toca combatre el fenomen de la despoblació, sinó que a més ara se les tenen a veure amb una allau de falsedats que asseguren que en aquests municipis regalen cases i sous. Si no, que se'l diguin a Almadrones, una petita localitat de Guadalajara, de 67 habitants, que aquest estiu es va veure en la tessitura d'haver d'emetre un comunicat per desmentir que oferien habitatges gratuïts, feines o salaris; o Ponga –Astúries, 576 habitants-, que té una opció (la 6) al seu contestador automàtic en la que l'enregistrament explica que els ajuts que antigament (el 2007) van posar en marxa, fa deu anys que no són vigents, encara que “diverses persones les estan difonent com si fossin actuals”.
El cas d'Almadrones és paradigmàtic. Fins al punt que aquest mes de juliol passat, segons publicava La Crónica de Guadalajara, es va presentar en la població un matrimoni (la dona, embarassada) arribat directament del Perú que havia venut les seves propietats per desplaçar-se fins allà. El motiu? Un suposada ocupació a canvi de 1.600 euros mensuals més habitatge i menjar de franc. Encara avui, hi ha infinitat de notícies a la xarxa (de portals de mig món) que parlen d'aquella falsa oferta.
Imatge de l'església del petit poble d'Almadrones, en Guadalajara
Efectivament, una empresa oferia llocs de treball a la localitat (cambrer, ajudant de cuina, personal de neteja) i manutenció per al treballador, però en cap cas una gairebé de franc per a una família, sinó llit i menjar.
Vist el panorama, l'Ajuntament va publicar un comunicat el mes de juliol passat a les seves xarxes socials per desmentir “de manera rotunda les recents publicacions i notícies falses que circulen per xarxes socials i alguns mitjans de comunicació”. Afirmacions “que no tenen cap tipus de base real”.
“Lamentablement, aquesta informació errònia ha generat confusió, fent que algunes persones arribessin al nostre poble amb expectatives equivocades, buscant un futur que no existeix”, deia la nota. “Ens agradaria aclarir que a Almadrones, com en moltes altres localitats, vivim i treballem amb esforç, i no s'ofereix cap tipus d'ajuda de la que s'ha parlat en aquelles publicacions”, afegia.
A Ponga, Astúries (576 habitants) viuen una cosa similar. Fa anys que són víctimes d'una falsedat que circula per la xarxa i que afirma que en la població s'ofereixen 3.000 euros per matrimoni assentat en el consell i 3.000 més per cada nen nascut i empadronat allà.
Imatge de San Juan de Beleño, una de les parròquies que pertany al consell de Ponga
Com qualsevol falsedat, la història té un bri de realitat. I és que fa anys, i segons explicava al seu dia La Voz d'Astúries, al poble es van establir uns requisits per optar a aquest tipus d'ajuts que antigament s'oferien, com estar un mínim de cinc anys en el municipi. Però la iniciativa no va tenir gaire èxit i va atreure poca gent de fora, per això va estar poc temps vigent, encara que alguns veïns de Ponga sí que la van aprofitar com a incentiu per tenir fills.
Avui, el Consistori continua rebent trucades preguntant pels esmentats ajuts. En van arribar a rebre tantes que es van veure en l'obligació d'instal·lar un contestador automàtic, i és que els funcionaris no donaven l'abast. Si algú crida avui, veurà que una de les opcions que ofereix el contestador, concretament la 6, versa sobre ajuts a la repoblació, on s'informa “que en l'actualitat aquest tipus d'ajuts no s'estan oferint i porten sense efecte des de l'any 2015”.
Viegu, una altra de les parròquies del consell de Ponga
“Es tracta d'un programa que l'any 2007 es va engegar i que diverses persones estan difonent com si fos actual, però no és així. Des de l'ajuntament de Ponga demanem disculpes per les molèsties ocasionades, aclarint que no és la nostra responsabilitat la difusió errònia de l'esmentada informació. Preguem de la mateixa manera, que per evitar col·lapsar la centraleta de l'ajuntament no es realitzin anomenades respecte a aquest assumpte, perquè no s'oferirà més informació de la qual s'exposa en el present enregistrament”, afegeix el missatge.
A la Vall de l'Ambroz (Càceres, Extremadura) no són aliens a aquest tipus de notícies falses. Aquest estiu, un conegut portal immobiliari va publicar un article amb el titular: '8 pobles d'Espanya que et paguen per viure allà’, i altres webs no van trigar a fer-se eco. Efectivament, l'article fa referència als vuit pobles de la Vall de l'Ambroz, que entre tots sumen menys de 8.000 habitants.
La plaça de Segura de Toro, un dels pobles de la Vall de l'Ambroz
“Hi ha una part de veritat, com en la majoria de les falsedats”, explica a Guyana Guardian Diego Curto, gerent de l'associació per al Desenvolupament Integral de la Vall de l'Ambroz (DIVA). Relata que van posar en marxa fa un any i mig un projecte per facilitar la tasca a persones que estiguessin interessades en traslladar-se a un dels pobles de la vall. Entre altres accions, van crear un banc de terres i un d'habitatge. L'abast, no obstant això, “va ser bastant limitat”. El que sí que hi va haver, diu Curto, va ser un efecte en xarxes socials.
“Informàvem dels serveis disponibles als pobles (si tenen guarderies, escoles, menjadors escolars…), qüestions molt importants per a algú que no coneix el territori abans de pensar a moure's a un lloc”, argüeix.
La plaça d'Aldeanueva del Camino, a la Vall de l'Ambroz
El cas és que en la Junta d'Extremadura va agradar el seu projecte i van publicar una nota de premsa felicitant-los. A les dues setmanes, la mateixa Junta va treure una línia d'ajuts per a nòmades digitals per a tot Extremadura amb un pressupost de dos milions d'euros, que més tard va passar a ser de tres. “Eren ajuts de 10.000 euros amb certes condicions. Havies d'empadronar-te en un poble, fer teletreball durant dos anys… i en determinats casos, l'ajuda podia ser de 15.000 euros en lloc de 10.000. Però no tenia res a veure amb nosaltres”, relata el gerent de DIVA.
El problema va venir quan algú –“creiem que va ser a través de TikTok”, apunta Curto- va agafar les dues propostes i les va barrejar. “I van dir que als vuit pobles de la Vall de l'Ambroz donaven 15.000 euros per anar-se'n a viure allà i també casa de franc”.
Cases de la Muntanya, a la Vall de l'Ambroz
El fenomen va assolir cotes majors quan un professor de Harvard va fer una publicació acadèmica, que van recollir, entre altres, mitjans dels Estats Units, on argumentava que una solució a la massificació a les ciutats era fomentar que les persones poguessin anar a viure als pobles, posant com a exemple a la Vall de l'Ambroz, però amb la informació errònia”, matisa Curto.
“Ens van arribar publicacions de diaris britànics com el The Sun, la Fox dels Estats Units, de mitjans de Malàisia… Avui ens escriu gent de l'Índia, Argentina. És una cosa que es fa viral i es va retroalimentant”, afegeix.
Els que ens escriuen pensant que paguem habitatges o regalem llocs de treball són de les zones més pobres de Llatinoamèrica”
Javier Chavarría, membre del Projecte Arrelament, concebut com a pont per unir el medi rural amb persones que viuen a la ciutat i busquen un canvi de vida, reitera la idea que són majoritàriament persones que no resideixen a Espanya les que consumin aquestes informacions falses. “Ho veiem en les estadístiques”, subratlla. “Els que ens escriuen pensant que paguem habitatges o regalem llocs de treball són de les zones més pobres de Llatinoamèrica”, afegeix.
Precisament, l'alta viralització d'aquest contingut és el que destaca Alexandre López-Borrull, professor de comunicació de la UOC i expert en informació digital. I la pregunta és: per què? Aquí hi hauria una certa idea de descontentament respecte als serveis públics urbans i als ajuts socials que ofereixen a les ciutats, argüeix. “I això fa que l'usuari comparteixi aquest tipus de notícies. És com dir: ‘Aquí, a la ciutat, estem competint per pocs recursos, i als pobles, al contrari, mira què estan oferint!’”.
L'alta viralitat d'aquests continguts respon a una emoció, que és el descontentament”
Al final, darrere de la viralitat hi ha una emoció. “En aquest cas, el descontentament amb els serveis que rebem, amb el fet que la nostra vida és pitjor que la dels nostres pares… apel·la a aquest marc mental”. Òbviament, els portals que repliquen aquestes falsedats ho fan amb finalitats econòmiques: saben del potencial que tenen aquests continguts per propagar-se.
Javier Chavarría també li veu una intencionalitat política. “Hi ha partits que han desinformat interessadament. És una manera de dir: ‘Fixar-vos que inepte és el nostre alcalde i el que ofereix a la gent que ve’”.
També està el fet que la gent creï el que vol creure”
“També està el fet que la gent creï el que vol creure”, afirma Ramón Padrera, director de la plataforma Vente a Viure a un Pueblo.com. Explica que ells, a causa del seu nom, s'han vist en la necessitat de detallar en el seu apartat de preguntes freqüents que no donen casa ni feina. “És al·lucinant. Quan jo veig un anunci de ‘Vente aquest estiu a les Canàries’ no penso: “Ah val, vaig. Quin bitllet tinc, quin és el meu hotel i a quina hora em poses el daiquiri a la platja. Ja que la gent entén que la trucada al rural és així”, conclou.
