Donald Trump assegura haver posat fi a vuit guerres des que va tornar al poder al gener. Però el balanç dels esforços de mediació del president dels Estats Units, obsessionat a guanyar-se un dia el Nobel de la Pau, és molt més matisat. Molts dels seus pactes s’acosten més a cessaments del foc –alguns, ja violats– que a acords de pau que posin fi permanentment a disputes generacionals.
Quan va arribar a la Casa Blanca, dos conflictes armats protagonitzaven l’escena internacional: Ucraïna i Gaza. Sobre el primer, Trump havia promès solucionar-lo en les seves primeres vint-i-quatre hores al despatx oval, i la guerra va camí de complir quatre anys a causa de la seva incapacitat per convèncer Putin i Zelenski sobre els seus plans de pau.
El principal èxit de Trump en aquests mesos ha estat el fràgil alto el foc entre Israel i Hamàs que va posar fi a la devastadora guerra a Gaza. La treva va entrar en vigor el 10 d’octubre i va donar lloc a la retirada parcial de les tropes israelianes de la franja i al canvi d’ostatges israelians per presos palestins. Però la violència continua al territori, i més de 370 palestins han mort en atacs israelians, mentre la segona fase del pla de pau encara no ha entrat en vigor.
Pel que fa a la resta de conflictes armats que Trump s’atribueix haver acabat, en tots la fragilitat és manifesta. El mes de juny passat, es va involucrar directament, juntament amb Israel, llançant una dotzena de míssils contra tres instal·lacions nuclears iranianes. Després de dotze dies de guerra, va anunciar un “alto el foc total” entre els dos països. La solidesa d’aquesta treva està en dubte, ja que el programa nuclear iranià continua.
El president assegura que ha posat fi a vuit guerres al món durant aquest any
Trump es va presentar també com el gran artífex de l’“acord històric” firmat el 26 d’octubre entre Tailàndia i Cambodja, immersos en una secular disputa fronterera. Però aquell acord amb prou feines va durar dues setmanes. Tailàndia el va suspendre el 10 de novembre, i fa una setmana van esclatar nous xocs en regions frontereres, amb enfrontaments més intensos que al juliol.
El líder republicà també va intervenir en un enfrontament entre l’ Índia i el Pakistan, dues potències nuclears, el maig passat. El missatge de la Casa Blanca d’haver posat punt final a una guerra és, sens dubte, exagerat, perquè el fràgil acord no resol la històrica disputa territorial sobre la regió de l’ Himàlaia i el Caixmir que ja ha provocat tres guerres a gran escala. Mentre el Pakistan va destacar el paper del mandatari dels Estats Units i el va nominar per al Nobel de la Pau, Nova Delhi no el va reconèixer mai com a mediador del conflicte.
Trump també s’atribueix haver aconseguit la pau entre Ruanda i la República Democràtica del Congo, firmada el passat dia 4, encara que ningú no espera que el conflicte acabi aviat, ja que el principal grup rebel, l’M23, recolzat per Ruanda, ha rebutjat l’acord i dimarts passat va prendre l’estratègica ciutat d’ Uvira. El pacte inclou, a més, un component econòmic, perquè concedeix als EUA accés preferencial a minerals estratègics de la regió. I també és exagerada l’afirmació trumpista d’haver negociat la pau entre Egipte i Etiòpia –dos països que no estan en guerra– quan en realitat es tractava d’una disputa sobre una presa del Nil en aquest últim país que Egipte tem que redueixi el cabal en la seva part d’aquesta via fluvial estratègica.
Armènia i Azerbaidjan, enfrontades durant 37 anys pel control de la regió de Nagorno-Karabakh, van firmar l’agost a la Casa Blanca un projecte d’acord de pau per posar fi al conflicte al Caucas. La base del pacte és la creació d’un corredor de trànsit sobre el qual Washington va obtenir drets exclusius per desenvolupar-lo. Però falten encara complexes negociacions sobre difícils qüestions constitucionals i territorials abans d’arribar a un acord de pau complet.
La majoria dels acords que ha forçat són temporals i deixen les tensions obertes
I el 2020, Sèrbia i Kosovo van firmar a la Casa Blanca un acord de normalització econòmica, en presència del president dels Estats Units. Però no es tracta d’un acord de pau, i la discrepància política continua sent profunda entre els dos països dels Balcans.
Per tot això, les afirmacions de Trump d’haver posat fi a vuit guerres són les d’una presidència que s’atribueix victòries transcendents que al final són menys del que semblen i que volen aconseguir rèdits econòmics en aquelles zones en conflicte. Trump busca acords ràpids i mediàtics que no aborden les arrels d’aquestes guerres i haurà d’esperar per aconseguir el Nobel de la Pau, recordant, a més, que en aquests conflictes no ha promogut cap tractat formal de pau i que els èxits que s’atribueix són acords temporals que mantenen les tensions obertes.