El 2025, que ara s’acaba, va arribar carregat d’una allau de pel·lícules, moltes de molt bones, que han traspuat en una taquilla, en general, força fluixa. El cinema internacional ha tornat a destacar amb superproduccions i seqüeles a l’estil de Misión imposible 8 , Jurassic World: El renéixer , Superman o el pròxim lliurament d’ A vatar , a més de cinema d’autor reconegut al Festival de Canes, com ara Un simple accidente o Valor sentimental . En l’àmbit espanyol, la collita ha estat variada i han brillat films com Sirât, Los domingos, La cena o Sorda en un rànquing que ha liderat una altra vegada a la taquilla la cinquena part de Padre no hay más que uno . Repassem 20 títols imprescindibles que s’han estrenat els últims 12 mesos a les sales espanyoles.
1
Un simple accidente
Jafar Panahi
L’iranià Jafar Panahi ha enlluernat amb un relat implacable de gran càrrega política que denuncia la brutal violència del règim iranià contra ciutadans innocents i que és una conseqüència directa de la mateixa experiència del director de Taxi Teheran a la presó. La trama, foscament còmica, tracta sobre un grup de presos polítics que es debaten sobre què han de fer quan capturen un home que creuen que va ser el seu torturador. Però és l’home real? Si és així, es mereix morir? Un simple accident e va guanyar la Palma d’ Or del Festival de Canes i es col·loca com a ferma candidata a guanyar diversos guardons importants la temporada de premis. La seqüència final és realment impactant.
2
Una batalla tras otra
Paul Thomas Anderson
Paul Thomas Anderson ha tornat triomfal a la pantalla gran quatre anys després de la deliciosa Licorice Pizza adaptant la novel·la Vineland , del seu admirat Thomas Pynchon. El film segueix les aventures d’un exrevolucionari ( Leonardo DiCaprio) que, després d’anys apartat de la lluita, es veu obligat a tornar a l’acció per rescatar la seva filla de les grapes d’un vell enemic (aterridor Sean Penn) en un ambient carregat de tensió política, racisme i violència militar. Aquesta pel·lícula ja s’ha convertit, des que es va estrenar, en la gran favorita per triomfar a les gales de premis que venen.
3
Los domingos
Alauda Ruiz de Azúa
Després de Cinco lobitos i la sèrie Querer , Alauda Ruiz de Azúa es confirma com una de les grans directores espanyoles gràcies a aquesta pel·lícula guanyadora de la Concha d’Or de Sant Sebastià, que planteja com la decisió d’una adolescent d’ingressar en un convent de clausura provoca un autèntic terratrèmol a la seva família, especialment a la relació amb la seva tia atea. Rodada amb exquisida sensibilitat, la directora no jutja la decisió de la protagonista i deixa el debat obert a l’espectador.
4
Valor sentimental
Joachim Trier
El noruec teixeix un intens drama familiar de tocs bergmanians fitxant Stellan Skarsgård com un reconegut cineasta que es retroba amb la seva filla actriu després d’anys distanciats. La cinta ha seduït la crítica des que es va estrenar a Canes, on va obtenir el gran premi del jurat, i és una altra de les pel·lícules potents de cara a la collita de reconeixements internacionals.
5
La vida de Chuck
Mike Flanagan
Una de les pel·lícules més boniques, emotives i humanes d’aquest any la firma Mike Flanagan a partir d’un relat de Stephen King. La vida de Chuck mostra com en un món que es comença a enfonsar, unes tanques publicitàries donen les gràcies a Charles Krantz, un simple comptable amb una existència –narrada des de la mort fins a la infantesa– que revela un viatge reflexiu i còsmic en què la bellesa de viure sorgeix en moments simples que es converteixen en extraordinaris: com la seqüència de l’increïble ball entre Tom Hiddleston i una desconeguda en ple carrer. Senzillament, una meravella.
6
Sorda
Eva Libertad
El brillant debut al llargmetratge d’ Eva Libertad, guanyadora de la Bisnaga d’ Or al Festival de Màlaga, s’ha convertit en una de les pel·lícules de l’any gràcies a la delicadesa amb què reflecteix la crisi que aflora en una parella en què ella és sorda, i ell, oient per l’arribada del primer fill.
7
Sirât
Óliver Laxe
Si hi ha un cineasta espanyol que ha triomfat amb magnificència, malgrat que ha dividit el públic, és Óliver Laxe. El seu quart llargmetratge és una original proposta sensorial i explosiva envoltada en misticisme que convida el personal a viure l’experiència d’una rave al Marroc. Fins allà es desplaça el personatge de Sergi López, amb el seu fill petit, a la recerca de la seva filla adolescent desapareguda. La pel·lícula va obtenir el premi del jurat a Canes i aspira a dos Globus d’ Or i a volar a Hollywood cap a l’Oscar.
8
Encara soc aquí
Walter Salles
Salles es va portar l’Oscar a la millor pel·lícula internacional amb aquesta emocionant història d’una família trencada per la dictadura brasilera inspirada en les memòries de Marcelo Rubens Paiva, en les quals explica com la seva mare (excepcional Fernanda Torres) es va veure obligada a l’activisme polític quan el seu marit, el diputat esquerrà Rubens Paiva, va ser capturat pel govern en la dictadura militar el 1971.
9
Memòries d’un cargol
Adam Elliot
El realitzador de Mary and Max (2009) va fascinar el públic amb aquesta obra mestra de l’animació en stop -motion protagonitzada per la Gracie, una nena solitària amb una infantesa tràgica que col·lecciona figures de cargols a l’ Austràlia dels anys 70. Un cant a aprofitar la vida.
10
Tardes de soledad
Albert Serra
El cinema d’Albert Serra no deixa mai indiferent. Amb l’impactant documental sobre el torero peruà Andrés Roca Rey i la quadrilla es va coronar l’any passat amb la Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià. Una obra íntima que mostra l’experiència física del que suposa enfrontar-se al toro a la plaça i que la prestigiosa revista Cahiers du cinéma ha seleccionat com la millor pel·lícula del 2025.
11
Flores para Antonio
Isaki Lacuesta i Elena Molina
Alba Flores indaga a tall de teràpia catàrtica en la vida i l’obra del seu pare a Flores para Antonio, un preciós documental homenatge a la figura d’ Antonio Flores, mort als 33 anys el 1995, a través d’entrevistes a familiars, vídeos casolans, fotos, enregistraments, dibuixos, imatges d’arxiu i actuacions.
12
Un ‘ like’ de Bob Trevino
Tracie Laymon
Barbie Ferreira és formidable a la pell de Lily Trevino, una noia d’uns vint anys solitària abandonada per un pare egoista. Com que no respon a les trucades que li fa ni li obre la porta de casa, prova de contactar-hi a Facebook, i és amb un home (John Leguizamo) que es diu igual que el pare, Bob Trevino, amb qui comença a xatejar i a mantenir una bonica relació d’amistat. La història està basada, encara que pugui semblar increïble, en una experiència pròpia viscuda per la directora, Tracie Laymon.
13
Avatar: Foc i cendra
James Cameron
El tercer lliurament de l’èpica saga de ciència-ficció de James Cameron s’estrena el 19 de desembre i promet convertir-se en un altre autèntic espectacle visual. A l’elenc habitual s’hi afegeix Oona Chaplin, neta del llegendari Charles Chaplin, com a Varang, nova malvada i líder d’un clan Na’vi de foc més agressiu que es converteix en l’enemiga principal de la família Sully.
14
Blue moon
Richard Linklater
En la novena col·laboració amb Richard Linklater, Ethan Hawke es transforma amb una convicció enorme en el lletrista Lorenz Hart, deambulant entre la fragilitat i les ànsies de reconeixement els últims mesos de vida, mentre és testimoni de l’èxit aclaparador que aconsegueix el seu antic company creatiu Richard Rodgers durant la nit inaugural del seu musical Oklahoma !.
15
Ciudad sin sueño
Guillermo Galoe
Guillermo Galoe s’endinsa en el microcosmos de la Cañada Real per retratar la vida dels habitants de l’assentament barraquista construint una poderosa història de cinema social i de denúncia a través de la mirada d’en Toni, un nen lliure de prejudicis.
16
Bugonia
Iorgos Lanthimos
El grec Lanthimos torna a fer tàndem amb la seva entregada musa Emma Stone en aquesta rocambolesca comèdia negra –remake de la coreana Save the green planet– , en què Jesse Plemons encarna un jove conspiranoic que segresta la poderosa presidenta de la seva empresa, convençut que és una extraterrestre que pretén destruir la Terra.
17
Superman
James Gunn
Quan semblava impossible aixecar un altre episodi de les gestes de l’ home d’ acer, Gunn ha aconseguit que el debut com a director a l’univers DC sigui una aventura d’allò més gaudible i taquillera. Els ingredients? El sentit de l’humor marca de la casa, emoció, grans efectes especials, acció a doll i un Superman que encaixa en les faccions de David Corenswet.
18
Els pecadors
Ryan Coogler
El director de Black panther ha confeccionat una de les pel·lícules més originals i visualment captivadores de l’any barrejant terror vampíric i racisme amb un bany espectacular de peces musicals. Cal destacar el treball de Michael B. Jordan al paper de dos bessons.
19
Jay Kelly
Noah Baumbach
George Clooney està esplèndid com una estrella de cinema que, malgrat l’èxit professional, afronta una crisi vital i sent un buit familiar enorme. Els famosos també ploren.
20
Sueños de trenes
Clint Bentley
Joel Edgerton fa la millor interpretació de la seva carrera en aquest delicat i poètic western, en què es posa en la pell d’un jornaler afectat per la tragèdia a l’ Oest americà a començaments del segle XX.
