Just el tercer trimestre d’aquest any, la producció de la indústria a Espanya en valor absolut va superar el volum màxim que s’havia assolit abans de la crisi del 2007. Encara que en pes sobre el PIB continua per sota del nivell de l’any 2000, el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu (Barcelona, 1965) creu que després de tocar fons ja hi ha un canvi de rasant.
Auto 2030
Els cotxes se seguiran venent, el que ara ens hi juguem és qui els fabricarà”
El pla Auto 2030 presentat per impulsar la compra de vehicles pot apuntalar aquest creixement?
El sector de l’automoció, en termes generals, està en una profunda transformació, i sotmès a a molts reptes i moltes pressions. Llegint això i compartint això sector i Govern, hem decidit establir un full de ruta compartit. Espanya és el segon país productor d’Europa. És la novena potència productora del món. Per tant, venim de moltes dècades en què hem anat acumulant cultura industrial, en què tenim una llarga tradició. Produïm 2,4 milions de cotxes els últims anys. Exportem el 90%. Tot això són fortaleses que ara hem de preservar. D’aquí ha sortit el pla Auto 2030. És un full de ruta acordat.
Amb quin objectiu?
És molt clar. No volem perdre valor afegit en aquesta transformació. En volem guanyar. I volem complir el segon gran objectiu de la transició energètica perquè estem compromesos, com Europa, amb els objectius climàtics. En això no volem perdre autonomia estratègica. A partir d’això, el que fem és analitzar tota la cadena de valor de la indústria de l’automoció i veure què ha de fer cadascú en totes les etapes.
I què hem de fer?
Els cotxes a Europa i Espanya se seguiran venent. El que ara ens hi juguem és qui els fabricarà. I, per tant, la batalla està en la cadena de valor. Que vol dir qui fabricarà bateries, qui fabricarà els components i qui farà la producció dels cotxes. I en això és en el que nosaltres hem acordat un full de ruta, que jo crec que és un gran missatge respecte a Europa. I a més ho fem en un any en què a Espanya, a diferència d’altres països europeus, les ventes de cotxes estan augmentant un 15%.
Tot i que molts d’aquests compradors estan encara esperant cobrar els ajuts... Vostè pot garantir que tothom rebrà els diners?
Sí. Evidentment, tot això serà respectat i els ajuts seran abonats. Compreu cotxes amb confiança durant el mes de desembre perquè el Moves es completarà en el seu funcionament. I a partir de l’1 de gener, comencem un altre sistema. A més d’això, mantenim el 15% de deducció.
I en el nou pla els ajuts seran més alts, iguals o més baixos?
Això s’està treballant i en aquests moments no puc donar encara els detalls. Però és evident que incentivarem la demanda de cotxes elèctrics, en què també tindrem en compte el fet que siguin cotxes econòmics. I hi ha un element de producció local, europea, que també ponderarem.
Sobre la producció, com està d’avançat el projecte de la xinesa BYD per instal·lar una planta a Espanya?
Espanya és una bona base per captar inversió. Nosaltres som molt partidaris de l’autonomia estratègica, que definim com a oberta. Vol dir oberta a la inversió que es pugui realitzar des d’altres països. Històricament, aquí ha vingut inversió procedent del Japó, dels Estats Units i de diferents països europeus. I per la mateixa raó estem absolutament oberts que companyies de la Xina i d’altres països puguin venir a invertir.
I no hi ha riscos en la inversió de determinats països com la Xina?
El nostre interés és que aquesta inversió ens ajudi a construir un ecosistema industrial. Volem inversions que suposin transferència tecnològica i que vulguin dir també innovació a Espanya. Estem per generar llocs de treball al nostre país i, per tant, cal que hi hagi inversió territorial, que hi hagi transferència de coneixement i que hi hagi aquesta capacitat de generar innovació. Ens agrada molt el model de joint venture , com els exemples de la gigafactoria a Figueruelas (Saragossa), que és de Stellantis amb la xinesa CATL, o la fàbrica que tenim a Barcelona de la xinesa Chery amb Ebro.
El vicepresident europeu per la Prosperitat i l’Estratègia Industrial, Stéphane Séjourné, va criticar el model d’Ebro-Chery a l’antiga Nissan per deixar entrar un fabricant xinès que en la seva opinió no aportaria tecnologia i sí salaris baixos.
Sí, jo n’he parlat amb ell, d’això. I em va reconèixer que es va expressar des del desconeixement. Nosaltres tenim un diàleg permanent i molt positiu amb Europa. Els projectes industrials no els pots avaluar en el moment zero, perquè després generes cadenes de producció en què aniràs afegint altres activitats. Tot això és un procés.
I al projecte de Saragossa de Stellantis i CATL també hi ha un cert rebombori perquè es parla que vindran uns dos mil treballadors xinesos a aixecar la fàbrica.
Una cosa és el muntatge d’infraestructures i una altra cosa és el funcionament ordinari d’un projecte. A mi m’interessa el funcionament ordinari. Quan nosaltres anem pel món enviem gent també a muntar coses. També he de dir que s’ha parlat de números que jo no he vist. No hi ha cap petició concreta dels milers de persones que se suposa que han de venir. Nosaltres a tothom els diem el mateix, que allò que es pugui fer aquí no es farà en un altre lloc. Ara, quan hi ha un coneixement que no tenim, és normal que et vingui gent que sí que el té a muntar les instal·lacions i engegar la fàbrica. La nostra filosofia és maximitzar els recursos locals amb tot: el coneixement, la tecnologia, l’ecosistema industrial.
Per què Catalunya s’ha quedat fora de les grans inversions noves, com ara les fàbriques de bateries de Sagunt o de Saragossa?
No. Catalunya, no per territorialització sinó pel que representa en la indústria de tot l’Estat, és de les regions que més té, i té Perte amb ajut públic. Catalunya, en tant que regió industrial, té molt protagonisme en la transició industrial que estem fent.
Existeix aquesta transició?
De vegades el soroll d’una certa dimensió amaga el que passa a la realitat. La realitat és que el 2025 el valor agregat brut industrial viu un màxim de la sèrie dels últims 30 anys. O sigui, en la indústria manufacturera nosaltres ara estem vivint un màxim històric. Estem assistint a un canvi de model productiu. Després de 30 anys de deslocalització, de desindustrialització, estem a l’inici d’un canvi clar de model productiu, de model econòmic i un canvi clar per revertir la tendència cap a una reindustrialització.
Però les xifres indiquen que el pes de l’activitat industrial sobre el total de l’economia segueixen molt lluny dels nivells de l’any 2000.
Nosaltres parlem de xifra absoluta, però amb dades constants, no corrents. En termes percentuals no, perquè el PIB global creix molt, però acabarem guanyant pes. Ja potser hem començat a empatar, no baixem en percentatge del pes específic sobre el conjunt.
I això és gràcies a un sector industrial concret?
Jo crec que la indústria està fent una bona contribució al creixement econòmic general del país. Si parlem de l’economia en general, el creixement s’explica, contra els tòpics que es diuen de vegades, pels serveis no turístics, que també tenen molta derivada industrial.
I el sector de la defensa suposarà un bon impuls per a la indústria?
La nova geopolítica ens porta que hem d’augmentar l’esforç nacional en defensa i seguretat. El Pla Industrial i Tecnològic de Seguretat i Defensa són 10.400 milions d’euros. Des de l’abril fins al desembre, hem impulsat 31 programes d’estratègia, de modernització de la defensa. Ara que, de manera molt més clara que abans, tenim l’èmfasi en el retorn industrial, aquest esforç al sector de la defensa és molt explícit.
Quin paper pot tenir Catalunya en aquest impuls del sector de la defensa?
Catalunya és molt potent, per exemple, en el sector de l’automoció, en el sector de components de l’automoció, en sectors com la ciberseguretat, i en sectors de tecnologia quàntica també comença a ser-ho. A més, he de dir que el Govern d’Espanya i els governs autonòmics també s’ho prenen molt seriosament. I amb el Govern de la Generalitat estem en un procés de cooperació molt important en aquest tema. Crec que estem davant d’una nova oportunitat industrial que, a més, no és un tema d’un any. Aquesta és una estratègia de duració en el temps.
Per tant, creu que a Espanya la indústria ja ha tocat fons i s’està recuperant?
Sí, jo crec que estem a l’inici de l’impuls industrial, de la reindustrialització. No és que ja ho haguem aconseguit. Vol dir que comencem a entrar en un procés de convergència cap a Europa, que és el que no hauríem hagut de perdre.
En productivitat i en pes industrial també?
En productivitat, en pes industrial i en PIB per capita. I ho dic perquè comença a passar i perquè és el model pel qual estem treballant. El creixement anterior al 2008 es basava molt en el turisme i la construcció. Ara hem d’anar treballant per la productivitat en el sector de serveis però clarament ara el nostre objectiu es la indústria i hi hem d’apostar.
Sobre el turisme, fa unes setmanes, des del Col·legi d’Economistes i també des de l’OCDE s’obria el debat de deixar de “subvencionar” el turisme amb un IVA reduït. Què en pensa?
El turisme és un sector que representa un 12,3% d’ocupació i que aporta aproximadament un percentatge del 13% del PIB. En el turisme el que hi ha són punts amb una clara sobresaturació. Necessitem que vingui més gent? Bé, per nosaltres el que cal és guanyar en valor, no en nombre de turistes. I per aconseguir-ho hem posat en marxa polítiques en diversos sentits. Un és desconcentrar destinacions, perquè Espanya és un país que està ple de regions i ciutats amb atractiu turístic que nosaltres podem conèixer, però la resta del món no les coneix. Hi ha campanyes de promoció d’aquestes altres destinacions en marxa. L’altre és diversificar els productes que s’ofereixen. I després hi ha també la digitalització. L’important és assegurar la sostenibilitat ambiental i sobretot la sostenibilitat social del model.
Però què opina del debat sobre els impostos?
Sí, hi ha una reflexió sobre la fiscalitat i el turisme. Perquè hi ha instruments de fiscalitat que poden ajudar a gestionar externalitats negatives. És un debat que existeix al món i a Espanya, i que jo he viscut aquí a Barcelona fa 20 anys com a alcalde de la ciutat. Per exemple, la taxa turística. Per nosaltres, la filosofia es poder gravar aquesta activitat per poder tenir uns ingressos que reverteixin a minimitzar o compensar els efectes negatius. Això forma part de la lògica. Aquest debat ja l’he viscut, i els he de dir que crec que té efectes positius. Per molt que hi hagi gent que consideri que això ens treu competitivitat, que el turista no vindrà... És com quan es pacifiquen carrers a una ciutat, sempre hi ha queixes. Per mi, són mesures racionals.
Per tant, apujar l’IVA no, però la taxa turística sí?
Nosaltres considerem que un pas evident seria gravar l’estada del turista, que és el que a molts països del món es fa i a algunes regions espanyoles també, per exemple a les Balears. L’altra idea la veig com un element que no dic que no acabi entrant algun dia en l’agenda del debat, però en aquest moment no ho plantegem.
I tota aquesta estratègia a la indústria i al turisme que ens ha explicat es pot tirar endavant sense pressupostos?
Ho estem fent, és un fet. Jo no em trobo amb cap dificultat.
No és important tenir pressupostos, aleshores?
Jo no dic això. Jo dic que estic desenvolupant les polítiques turístiques i les polítiques industrials amb els instruments que tenim. I en el nostre cas no estem deixant de fer res del que tenim pensat. És a dir, acabem d’aprovar el pla Auto 2030 i es desenvoluparà. I els Perte tiraran endavant.
Li preocupa que el pla Auto 2030 es pugui tombar al Congrés com l’any passat va passar amb el Moves III?
No. És un pla acordat amb tot l’ecosistema de l’automoció, amb Anfac, Ganvam, Faconauto, Sernauto. I no ha de passar pel Parlament.
Com a titular d’Indústria i Turisme, se sent més còmode amb la pujada de l’SMI del 7,5% que proposen els sindicats o amb l’1,5% de la patronal?
En el cas de la indústria, no és un dels sectors més afectats directament per aquest debat. Però jo estic a favor del que acordin les parts al diàleg social. Crec molt en el diàleg social i és el que em trobo en totes les taules.
I quin cotxe té?
Un híbrid petit, comprat de segona mà.
