L’Ajuntament i els hotelers van escenificar ahir més acords que discrepàncies sobre el present i el futur turístic de Barcelona. Van quedar patents les diferències en qüestions com l’increment de la taxa turística o l’eliminació el 2028 dels 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat. Tot i això, a la cinquena edició del Rethink que organitza la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, també van aflorar visions i preocupacions compartides entre el sector públic i el sector privat. Per exemple, i especialment rellevant, la necessitat de preservar la marca Barcelona, que els uns i els altres consideren qüestionada pel discurs antiturístic dels últims temps.
El “Tourist go home ”, les pistoles d’aigua i les manifestacions han contribuït, segons els uns i els altres, a desprestigiar la imatge turística de Barcelona al món. “I quan això afecta la marca, cal actuar, perquè la marca de ciutat va molt més enllà del turisme; hem de preservar i millorar la reputació de la marca”, va afirmar ahir el quart tinent d’alcalde i responsable de l’ àrea d’ Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls.
Davant d’ell, el president del Gremi d’Hotels i del comitè executiu de Turisme de Barcelona, Jordi Clos, va vincular la recuperació del prestigi turístic a la capacitat de la ciutat per “triar” els visitants: “Ja no es tracta d’una promoció oberta de la ciutat, sinó que l’objectiu és que la gent vingui per fer coses concretes... Que vagi a un restaurant, a un concert, a un esdeveniment esportiu o a un congrés; el primer pas en aquest sentit és la campanya ‘ This is Barcelona’”.
“Com es fa compatible la promoció turística amb la qualitat de vida dels residents? Com fem possible un turisme de més qualitat? Qui i com estableix el grau d’impacte positiu i negatiu del turisme a la ciutat?”, va preguntar Felipe Camps, conseller de delegat d’ Aigües de Barcelona, a Valls i Clos, a la introducció del diàleg. “Hem de fer el turisme més amable per a la ciutat”, va dir Valls. Clos ho va subscriure. Sobre l’objectiu dels terços –un terç de turistes de lleure, un altre de turistes de negocis i congressos i un altre de cultural– també hi va haver acord.
“Cal gestionar-ho per no morir d’èxit i cal introduir-hi mesures econòmiques. No estarem potser d’acord en tot amb el Gremi d’Hotels o el Gremi de Restauració, però tots tenim clar que cal gestionar”, va insistir Valls. Clos va assentir: “La pandèmia va mostrar una ciutat sense turisme i ara sabem com és d’important per a la nostra economia; per al govern anterior, el turisme tenia la culpa de tot, de la neteja, de la seguretat, del preu de l’habitatge... Ara som en una situació perfecta per millorar, hi estem absolutament d’acord i Turisme de Barcelona és una bona eina”.
Arribats a aquest punt, Valls va matisar: “La promoció va vinculada a la imatge i no pot estar només en mans de les empreses privades, hi ha elements de reputació que ens interessen a tots; si podem consensuar la regulació bé, però no podem renunciar a fer-la”. En aquest sac, el regidor hi va afegir el Peuat o la gestió de les zones saturades ( EGAS).
A l’apartat dels desacords –no es va entrar al debat sobre els creuers– va arribar la taxa turística: “Hem tocat sostre i ens preocupa que això ens pugui fer perdre competitivitat, especialment al sector de reunions, negocis i congressos; aquí s’hauria de fer una taxa especial, perquè és una classe de turista que ens interessa”, va alertar Clos. “Entenc que al sector no li agradi, però la taxa es cobra des del 2012 i no ha desincentivat el turisme”, va contestar Valls. “Almenys ara sabem una mica en què s’inverteix”, van destacar tots dos.
La supressió de totes les llicències dels pisos turístics de Barcelona, unes 10.000, va ser un altre punt de fricció. Per Clos, el problema és en els pisos turístics ubicats a les comunitats de veïns, “però quan ocupen un bloc sencer no provoquen conflictes i des del gremi i Turisme de Barcelona creiem que hi ha certa necessitat d’aquesta mena d’allotjament, quan sigui el moment, el 2027, plantejarem que la meitat de les llicències, si estan concentrades en un únic edifici, es puguin mantenir”. Valls aquí sí que es va mostrar inflexible i va insistir que la supressió dels habitatges turístics respon a una estratègia per augmentar l’oferta d’habitatge a la ciutat i li va recordar que “encara hi ha marge per construir 4.000 llits hotelers als barris no tensionats”. Segons les dades municipals, el 85% dels pisos turístics són en edificis de veïns.
