He estat uns dies a Madrid. Una visita breu d’aquestes que no estan pensades per descobrir res nou. I, tot i això, he tornat amb una sensació inesperada: la fascinació per la llum nadalenca. Madrid, per Nadal, es pren seriosament la idea d’il·luminar-se per dins i per fora. Perquè el Nadal no és només una tradició cristiana. No és únicament la celebració del naixement de Jesús, que també ho és per a qui el viu des de la fe, sinó un ritual de família, de pausa compartida. I això, Madrid ho entén molt bé.
La il·luminació no és només decorat: és missatge. Diu “sou a casa”, o “quedem-nos una estona més”. A Madrid hi ha arbres, llums, garlandes que no demanen permís per emocionar. La Puerta del Sol té un arbre en el centre visible, orgullós, central, altíssim. No amagat, no disculpant-se per existir. Un avet que no tem ser protagonista perquè sap que el Nadal, sense símbols, camina coix.
Il·luminar una ciutat per Nadal no és frivolitzar-la sinó humanitzar-la
Barcelona, en canvi, continua tenint una relació complicada amb aquestes dates malgrat millorar clarament el seu passat. I és curiós, perquè Barcelona té, sense discussió possible, la millor cavalcada de Reis. Un espectacle creatiu, emotiu, modern i profundament respectuós amb la infantesa. La nit de Reis no ens guanya ningú. Però l’esperit nadalenc no pot limitar-se a una nit màgica.
Lee tambiénVisca Austràlia
L’arbre de la plaça de Sant Jaume és esplèndid, sí. Però està castigat en una cantonada, com si molestés. Amb una il·luminació trista, digna de la casa de Mr. Scrooge. Sembla demanar perdó per ocupar l’espai públic, com si l’alegria hagués de justificar-se. Madrid guanya a Barcelona, no en modernitat, ni en creativitat, ni en talent cultural, no va d’això, sinó en un fet més senzill: en les ganes d’entendre que el Nadal no divideix, sinó que suma. Que no exclou, sinó que acull.
No es tracta de copiar Madrid ni d’entrar en una competició absurda. És perdre la por d’emocionar. Entendre que il·luminar una ciutat per Nadal no és frivolitzar-la sinó humanitzar-la i que els llums no són una despesa supèrflua sinó una inversió en ànim col·lectiu. Barcelona no necessita ser menys Barcelona per viure millor el Nadal. Només necessita deixar de mirar-lo de reüll. I atrevir-se, d’una vegada per totes, a encendre’l.