Avui és el dia. 16 de desembre. Fa 250 anys que Jane Austen naixia i culmina així un 2025 dedicat a l’obra d’una dona que va saber retratar l’univers femení en una època victoriana que ens pot resultar molt fascinant, però en la qual preferiríem passar només unes ràpides vacances històriques.
El Gran Passeig de Vestits de la Regència pel centre de Bath homenatja Jane Austen)
Ella va ser escriptora en una època en què les dones escrivien per a elles o per a un cercle íntim. Les escasses autores que aconseguien publicar les seves obres no firmaven amb el seu nom. Aquest va ser el seu cas. Primer va publicar Sentit i sensibilitat amb un “ by a Lady”. En la següent, Orgull i prejudici, es va valer d’un “de l’autora de Sentit i sensibilitat”, i així va anar repetint la fórmula en les dues següents que va aconseguir publicar en vida. Només quan va morir, el seu germà va treure a la llum un volum amb Persuasió i L’abadia de Northanger en què revelava el seu nom i fins i tot incloïa una nota biogràfica. Això passava el 1818, un any després que Jane Austen morís als 41 potser d’un càncer de mama o l’aleshores desconeguda malaltia d’Addison.
En la seva època, les escasses autores que aconseguien publicar no firmaven amb el seu nom
I és que en realitat se sap poc de la seva vida malgrat les cartes que enviava a la seva germana Cassandra. Però del que no hi ha cap dubte és de l’envergadura de la seva obra literària, per bé que encara hi hagi qui l’inscrigui en aquella etiqueta patriarcal de literatura de dones o per a dones.
No ens hauria d’estranyar que aquest nom que va ser anònim s’equiparés avui a grans firmes de les lletres angleses, començant pel mateix Shakespeare. Va heretar d’ell la mestria en els diàlegs amorosos, al més pur estil de Molt soroll per no res. Però no només això. Comparteix amb l’home que va donar vida a Romeu i Julieta aquella comprensió de la naturalesa humana amb les passions i les contradiccions summament universals i intemporals, per això l’èxit que encara tenen els escrits de tots dos. I com ell, els personatges d’Austen no són gens superficials, sinó dotats d’una profunditat psicològica que connecta amb la nostra.
Lee tambiénUn home decideix per totes
Evidentment, també hi ha crítica social. La d’Austen, molt enfocada a evidenciar aquella hipocresia tan britànica. A més, s’anticipa a un feminisme avui molt reivindicat en ella, que segurament no va arribar a sospitar mai que el tenia, una cosa que sol passar amb els precursors.
A aquests ingredients s’hi afegeix la sal de la ironia i els dobles sentits. Què més necessitem? Potser, més enllà de les pel·lícules inspirades en les seves novel·les i de la moda sorgida arran del 250è aniversari, no deixar d’anar als seus textos originals o tornar-hi, carregats de frases per subratllar, com: “La persona, ja sigui cavaller o dama, que no ha gaudit d’una bona novel·la és intolerablement estúpida”.
