Encara que sembli impossible i, de nou, contra tot pronòstic, Pedro Sánchez encara podria revertir la situació d’extrema feblesa i de màxima degradació que viu el seu projecte polític. Avui pateix els efectes negatius del tal faràs, tal trobaràs , però aquesta expressió amb què la saviesa popular resumeix el concepte de karma també recorda que una acció correcta, si arriba a temps, pot donar fruits positius. El problema és que el temps apressa. Un minut perdut és una setmana de legislatura perduda. El líder socialista té el botó vermell per dur-nos a les urnes, sí. Però la sensació de derrota entre les seves files i una bona part del seu votant potencial és tan evident que només mantenint-se en el poder, amb un discurs propositiu, capaç de construir canvi a cop d’acció política, podrà continuar dret sense fer pudor de cadàver polític.
Ja no n’hi ha prou amb els discursos de superioritat moral que, per exemple, en matèria de feminisme i de corrupció han quedat erosionats en evidenciar que, com a mínim, Sánchez no ha sabut envoltar-se de les persones adequades per practicar-los amb coherència i fets.
El president ha de deixar de demanar confiança i començar a retornar-la
Si en el seu moment un Jordi Pujol ja retirat assumia que “encara podia espatllar la seva biografia”, i així va ocórrer amb la confessió sobre la “deixa de l’avi Florenci” (una mena de karma que retornava allò que durant dècades se li havia retret com a discurs moralitzant), un Sánchez avui tocat d’una manera semblant, tot i que sobretot per la gestió del seu equip, encara disposa de marge. És al poder i, per tant, encara pot aspirar a un gir dràstic dels esdeveniments.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ahir al Palau de la Moncloa.
Però el gir no vindrà d’un truc. “Fets, no paraules”. És l’única via per trobar l’oxigen legislatiu que necessita. Complir amb els seus socis d’investidura. Complir de debò. Amb Junts, amb els compromisos assumits i l’obertura real d’un finançament just per a Catalunya. El seu distanciament actual no és només tàctic: és la reacció lògica davant d’un president percebut com algú que promet més del que executa. Si Sánchez vol revertir aquest karma negatiu, ha de sembrar ja, en positiu, amb fets verificables. Ha d’assumir costos polítics immediats per guanyar credibilitat a doll. Ha de deixar de demanar confiança i començar a retornar-la.
Per la seva banda, Junts i ERC, si no saben aprofitar aquesta oportunitat, i especialment els de Junqueras, alliberant-se de llasts que té a casa seva, segrestats emocionalment i tàcticament per la dinàmica madrilenya, continuaran patint els seus particulars efectes del tal faràs, tal trobaràs . I fa temps que l’independentisme només recull desenganys i que, per molt que l’aritmètica li doni paper al Congrés i al Parlament, no controla la convocatòria d’eleccions per poder forçar un reset .
El karma polític no entén de relats, sinó de coherència. Sánchez encara pot canviar el seu destí si assumeix costos avui per recuperar credibilitat demà. En cas contrari, com Ícar, no caurà per manca d’ales, sinó per ignorar a temps que la cera que les unia ja s’estava fonent.