Hong Kong condemna “per sedició” el magnat anticomunista Jimmy Lai

El magnat de la premsa Jimmy Lai ha perdut el pols de cinc anys amb la justícia de Hong Kong, com també la batalla de la seva vida contra el Partit
Comunista Xinès (PCX). El Tribunal Suprem de la seva ciutat adoptiva el va declarar culpable ahir de “sedició” i de “conspiració amb forces estrangeres”.

Al cap de dos anys de judici, la sentència resultant, de més de vuit-centes pàgines, es va distribuir però no es va llegir. La pena –possiblement cadena perpètua– no se sabrà fins al gener. Però el tribunal, format per dues magistrades i un magistrat, considera provat que “ Lai va conspirar amb tercers contra la Xina i Hong Kong”.

El nom de la seva mà dreta al diari Apple Daily , el nord-americà Mark Simon –exagent d’intel·ligència de la Marina dels Estats Units– apareix pràcticament en cada pàgina de la sentència, que detalla les trobades de tots dos amb polítics que van crear IPAC, l’ Aliança Interparlamentària sobre la Xina, amb l’objectiu de promoure sancions “a compte dels drets humans al Tibet, Xinjiang i Hong Kong”.

Malgrat que la mobilització policial era evident davant
dels jutjats, també ho era la desmobilització de l’oposició democràtica. Les protestes
tumultuoses del 2019 van acabar propiciant menys representativitat i més control.

Ahir, com en altres sessions, hi havia diversos diplomàtics occidentals, que deploren “un judici polític”. Jimmy Lai es va passar la segona meitat de la vida fent política, després d’haver dedicat la primera a guanyar diners. Molts, tot i que
va arribar pobre a Hong
Kong, per fugir del Gran Salt Endavant.

Allà sí que va fer el gran salt, d’obrer a propietari d’un imperi tèxtil, Giordano, que després vendria, segons la sentència, per dedicar-se a “soscavar la Xina”. Però seria més just dir el PCX. Una decisió que va prendre arran del suport material a la revolta de Tiananmen.

A mitjans dels noranta va fundar el diari sensacionalista Apple Daily i va trenar contactes al nivell més alt, tant a Taiwan com als EUA, amb la targeta de presentació del seu anticomunisme furibund.

Des d’aquesta tribuna, es va guanyar els sectors de Washington més bel·ligerants amb Pequín i va fer d’altaveu de les protestes del 2014 i el 2019, arran de la llei d’extradició, però que van impugnar el sistema completament. Segons els organitzadors, per la democràcia. Segons l’enllaç de seguretat de la Xina, ahir, “per crear una revolució de colors a instàncies dels EUA”.

Com ja és sabut, el cas va arribar a l’apogeu amb el saqueig de la Cambra Legislativa de Hong Kong. Una setmana després Jimmy Lai s’entrevistava a la Casa Blanca amb l’aleshores vicepresident, Mike Pence. Però un any i mig després era el mateix Pence qui s’havia d’amagar d’una altra multitud al Capitoli.

El mateix 2020 va començar l’empresonament de l’editor de Apple Daily . Un any després hi va haver una batuda al seu diari, amb 500 agents, que va bloquejar els seus fons i va portar la directiva a decidir tancar-lo. Gairebé cinc anys en règim d’aïllament sembla que han afectat Jimmy Lai, de 78 anys.

Com a anècdota o no, quan Lai es va convertir al catolicisme, el seu padrí de baptisme va ser William McGurn, autor dels discursos de George W. Bush. L’actual president dels Estats Units, Donald Trump, que fa un any deia que treure Jimmy Lai de la presó li seria “molt fàcil”, va plantejar el seu cas al seu homòleg xinès, Xi Jinping, aquesta tardor a Corea. Un dels fills de Lai, Sebastien, ha instat el primer ministre britànic, Keir Starmer, a condicionar les relacions amb la Xina a l’alliberament.