El 28 d’abril del 1996, a la
localitat de Port Arthur, a Tasmània, hi va haver el tiroteig més gran de la història recent d’ Austràlia. Amb 35 víctimes mortals, la matança va impulsar canvis fonamentals en
la legislació sobre armes de foc del país, que aquell mateix any va passar a ser una de les més estrictes del món. Diumenge passat, gairebé tres dècades després de Port Arthur, un
pare i el seu fill assassinaven
15 persones a sang freda a la
turística platja de Bondi, a
Sydney, mentre un miler de persones celebraven a l’aire lliure la primera nit de la festivitat jueva de la Hanukà.
L’endemà la policia va reconstruir els fets per aclarir què va motivar els atacants a perpetrar l’atac. La investigació se centra en un edifici de lloguer a Campsie, a 30 minuts del lloc dels fets, on es creu que van preparar l’atemptat.
A Nova Gal·les del Sud no hi ha cap límit en el nombre d’armes registrades per persona
Els autors –un home de 50 anys que va arribar a Austràlia el 1998 amb un visat d’estudiant i un jove de 24 anys que va néixer al país– podrien estar relacionats amb l’ Estat Islàmic (EI), segons apunten les indagacions de les autoritats. D’acord amb la radiotelevisió pública australiana ABC, la policia antiterrorista creu que els atacants havien jurat lleialtat al grup, i que l’agressor més jove ja havia estat investigat feia uns anys per un possible vincle amb una cèl·lula
terrorista. Segons se sap ara,
el pare tenia una llicència
d’armes de foc per caça recreativa i era membre d’un club
de tir, fet que ha obert un debat al país sobre si, com fa gairebé 30 anys a Tasmània, aquest
fet hauria de ser un punt d’inflexió per endurir encara més la llei.
Albanese, molt crític amb Netanyahu, havia condemnat abans l’antisemitisme
El primer ministre, Anthony Albanese, va anunciar que
s’estudiarà limitar el nombre d’armes permeses per llicència i la durada, després que es constatés que el terrorista
més gran tenia registrades de manera legítima sis armes
de foc. “Les circumstàncies de les persones poden canviar”, va afirmar el cap de l’ Executiu australià, que va subratllar
que la radicalització “pot
arribar amb el temps” i que
les llicències d’armes “no haurien de ser perpètues”.
Les indagacions policials investiguen una possible relació dels autors amb l’Estat Islàmic
Segons el think tank australià The Australia Institute, la legislació actual varia considerablement entre els sis estats que formen el país. A Nova Gal·les del Sud, on hi va haver el tiroteig, no hi ha cap límit en el nombre d’armes registrades per persona, mentre que a Austràlia Occidental només se’n permeten cinc. Malgrat que les xifres encara són relativament baixes –una arma de foc per cada 33 persones a Nova Gal·les del Sud–, el país ha experimentat un creixement de gairebé un 25% en el nombre d’armes de foc registrades des de la matança de Port Arthur, segons la mateixa font.
La comunitat jueva australiana va ser l’objectiu directe de l’atemptat terrorista, on van perdre la vida dos rabins i una supervivent de l’ Holocaust, a més d’una nena de deu anys. Això ha provocat un augment de les tensions diplomàtiques entre Austràlia i Israel, després que Benjamin Netanyahu assegurés que Albanese “no havia fet res” per frenar l’antisemitisme.
El primer ministre israelià va assenyalar directament el suport australià a la creació d’un Estat palestí com una
manera d’alimentar l’antisemitisme, però Albanese havia condemnat abans l’odi cap
als jueus i havia anunciat una inversió de 25 milions de dòlars australians per reforçar la seguretat en instal·lacions
comunitàries jueves, incloent-hi escoles. “ Ha de ser pos-
sible expressar a Austràlia
una opinió sobre esdeveniments a l’estranger. La línia
es traspassa quan es culpen
o s’assenyalen persones simplement perquè són jueves”, va expressar Albanese, que va remarcar la importància de distingir entre antisemitisme i la crítica legítima a les accions del Govern israelià a la franja de Gaza.