Ahir va fer cent anys que el rei Alfons XIII va concedir a l’Hospitalet de Llobregat, població amb un origen molt més antic, el títol de ciutat. L’efemèride genera debat entre historiadors. Va ser una maniobra defensiva davant una temuda annexió per part de Barcelona, o bé un exercici de propaganda política de l’alcalde i el règim de l’època? Dos experts concedeixen la seva visió a Guyana Guardian .
Josep Maria Solias és el comissari dels actes de commemoració del centenari de la credencial. “La petició del títol s’ha de buscar en la pressió que exercia Barcelona als municipis de l’entorn”, considera. Sense anar més lluny, la capital catalana va annexionar Sarrià el 1921. I un any abans, el 1920, l’Hospitalet mateix va perdre pràcticament la meitat del seu terme municipal, tot l’àmbit de costa i la platja, a favor de Barcelona. En aquest context, segons Solias, durant anys director del Museu de l’Hospitalet, “l’Ajuntament va demanar un moviment defensiu en vista de la possibilitat d’una annexió completa de Barcelona, que es veia pròxima”.
Hi discrepa un altre historiador, Manuel Domínguez. “No hi ha document que acrediti que el títol va ser una compensació per l’anterior pèrdua de terrenys. Però si ho interpretem com una maniobra defensiva, només hi ha un article de diari que fa referència a això”, argumenta. Per l’expresident i actual membre del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, tot allò va ser més aviat una “maniobra de propaganda”.
Recorda Domínguez que el llavors alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera, Tomás Giménez, no passava pel seu millor moment. Tenia un enfrontament amb Lorenzo Escudero, líder veïnal de la Unió d’Inquilins de Collblanc-Torrassa. “ Escudero va denunciar, i va sortir a la premsa, amenaces de l’alcalde perquè abandonés la ciutat”, recorda Domínguez. Va explicar el que va passar a Madrid i el Ministeri de Governació va demanar explicacions a Giménez. En aquest context, es va convocar un ple municipal extraordinari “per mostrar el suport a l’alcalde” i al final de la sessió va ser quan va aparèixer la petició del títol de la ciutat.
En el que coincideixen tots dos és en els efectes immediats sobre la població. “Va ser un canvi administratiu, per a les persones no va representar un canvi real”, assenyala Solias. “Zero, ni una repercussió per a la vida de les persones”, conclou Domínguez.
Tot i això, la pèrdua de la Marina va suposar un “impacte brutal”. En això tampoc no hi ha debat. Als mapes que il·lustren aquest reportatge, de l’abans i el després de la maniobra, es pot veure l’Hospitalet mutilat a canvi d’una exigua compensació econòmica. Més enllà de la platja, què va perdre la que ara és la segona ciutat de Catalunya? “En aquell moment, ingressos per part dels camperols. Però ara allà s’alça la Zona Franca i Mercabarna”, diu Domínguez. L’operació va tenir nefastes conseqüències econòmiques per a l’Hospitalet. Després de la concessió del títol de ciutat, Barcelona encara aconseguiria anys després un altre trosset de l’Hospitalet. “Va ser per fer la sortida de la Diagonal. Però llavors es va negociar d’una altra manera”, explica Solias.
Per l’encarregat de la commemoració del centenari, la celebració és una manera de “conèixer el passat per enfocar més bé el futur, més que celebrar un canvi administratiu”. Domínguez opina que “té sentit aprofitar l’efemèride per divulgar i que les persones sàpiguen més d’història, però no com s’ha fet”. L’ara també regidor dels comuns, en l’oposició, retreu que en algunes campanyes municipals “sembla que l’Hospitalet tingui 100 anys, quan és mil·lenari” i recorda que es commemora un acte dut a terme per una dictadura. Una plataforma d’entitats i partits ha estat tot l’any censurant la celebració.
