L’ultimàtum és de posar i treure. Xabi Alonso, l’entrenador del Reial Madrid, n’ha salvat dos: un perdent i jugant més o menys bé contra el City al Bernabéu i un altre vencent sense futbol contra l’ Alabès. Als de Guardiola els va guanyar la possessió i en canvi va ser dominat a Mendizorrotza. Els ultimàtums depenen, sempre depenen.
Xabi és un tècnic debilitat que va arribar a l’ultimàtum pels mals resultats. Però el Madrid no ha jutjat mai pel joc. Sempre ho ha fet pel marcador. Caure al Bernabéu contra el Celta va fer mal. I se li va fer ultimàtum. Va guanyar en un partit mediocre contra l’ Alabès. I tot es va posposar. Ara ha de jugar un matx de Copa menor contra el Talavera demà dimecres i després enfrontar-se al Bernabéu primer al Sevilla i després al Betis en un doblet andalús abans de la Supercopa. Llavors hi pot haver un altre ultimàtum.
La Supercopa a Aràbia tornarà a marcar el futur de Xabi Alonso en un Madrid impacient
La teoria que el clàssic Madrid-Barça marca l’equip que en surt derrotat és fràgil. Els blancs es van posar a cinc punts dels blaugrana a la Lliga i avui ja estan a quatre del FC Barcelona, el líder. Els de Flick han remuntat nou punts des de la derrota en el partit del segle de cada any. Xabi Alonso ha anat cap avall, com el Madrid, des d’aquella victòria que va semblar guaridora per al madridisme. Hi ha qui creu que els mals blancs arriben quan el club no dona resposta ni empara al tècnic després de la fugida de Vinícius quan va ser substituït i va abandonar el terreny de joc per anar-se’n al vestidor. Ara tots s’abracen. El futbol és el joc amb més teories fràgils del món. Tant, que ni arriben a ser teories.
El Madrid no té futbol. Però no ho ha necessitat mai. Això és per al Barça. Aquí rau una de les diferències grosses. El Madrid és una vitrina i el Barça és una òpera. Xabi Alonso sap que no necessita tant que els seus jugadors pressionin al límit i combinin com que guanyin. Per això sap que el seu pròxim ultimàtum serà la Supercopa d’Europa a Aràbia contra Atlètic de Madrid i Barça si no hi ha una desfeta poc esperada a la Copa o contra els dos equips sevillans al Bernabéu.
El millor dels ultimàtums és posposar-los. El dream team de Cruyff és fruit de la defensa a ultrança que va fer de Johan el president Josep Lluís Núñez en una assemblea del
febrer del 90, amb socis demanant la dimissió immediata de l’entrenador. Núñez
va aguantar i l’equip va guanyar la Copa al Madrid i, a partir de llavors, va encadenar una de les millors etapes de la història blaugrana. Xabi Alonso és un entrenador debilitat, però si el marcador aguanta i el Barça no se li creua malament al camí, fa pinta de continuar a la banqueta blanca. Això sí, fràgil, com les teories.