Junts, BComú, ERC i PP s’uneixen per demanar 10 centres per a sensesostre
Sensellarisme
El PSC reitera que oferir més places no és la solució i alerta del risc de col·lapse
Els sintecho desplaçats del parc de la Estació del Nord busquen altres refugis
Un dia sí l’altre també l’incessant augment de persones dormint al carrer a Barcelona és tema de debat i d’instrumentalització política. L’Ajuntament de Barcelona va celebrar ahir un ple extraordinari, forçat pels grups de Junts i BComú, per censurar la gestió del sensellarisme per part de l’equip de Jaume Collboni i reclamar una bateria d’accions encaminades a reduir el nombre d’homes i dones sense sostre. Als impulsors de la iniciativa s’hi van sumar ERC i PP per aprovar la proposició que “constata el fracàs de Collboni i del seu govern” en aquest tema i demana impulsar un pla d’acció per a la resta del mandat dotat amb 60 milions d’euros, crear un centre de baixa exigència per a persones que pernocten a la intempèrie als deu districtes i dissenyar una estratègia encaminada a evitar la cronificació dels ciutadans en situació de carrer. Els vots favorables van sumar
29 del total de 41 regidors. PSC i Vox es van oposar a aquestes mesures, que tot i la seva aprovació per majoria no són de compliment obligatori.
Durant la sessió d’ahir, prèvia al ple ordinari, es va repetir constantment l’alarmant xifra de les gairebé 2.000 persones al ras comptabilitzades el dia 3 pels 600 voluntaris de la fundació Arrels, un 43,2% més que fa dos anys i 200 més que les detectades per l’Ajuntament al novembre. La regidora de Junts Titon Lailla va lamentar “la falta de lideratge per donar resposta a aquest fenomen” i va insistir en la necessitat d’aplicar polítiques “disruptives i innovadores” perquè les dones i homes que acaben sense sostre estiguin el mínim temps possible en aquesta situació. En els mateixos termes es va expressar Carolina Recio, de BComú.
La cinquena tinenta d’alcaldia, la socialista Raquel Gil, va respondre que oferint més places no se soluciona el problema i va alertar del risc que col·lapsi el sistema si Barcelona aborda aquest problema en solitari i no s’exerceix un lideratge supramunicipal. El progressiu augment de ciutadans al ras a la ciutat ha alimentat el malestar municipal amb la Generalitat perquè consideren que deixa sols els ajuntaments davant aquest problema. Va ser la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, la que va prendre la iniciativa fa poc i va convocar desenes d’ajuntaments i la Generalitat per treballar junts. Giménez-Salinas va apuntar que a la llista d’assignatures pendents hi ha com a prioritària la de tenir dades fiables sobre el sensellarisme a Catalunya. Els alcaldes van deixar clar en aquesta reunió que sense més recursos és inviable assumir compromisos per reduir el nombre de persones al ras.
PSC i Vox, que ahir va centrar la seva intervenció a “frenar l’efecte crida”, van rebutjar les propostes formulades per Junts i BComú.
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials va destacar que Barcelona ja dedica 51 milions d’euros anuals a lluitar contra el sensellarisme, que el nombre de places per a aquest col·lectiu s’eleva a 2.900, però que l’abordatge d’aquest fenomen és molt complex, ja que és “un problema amb moltes cares”, en què influeixen des de la falta d’habitatge assequible, de treball i de documentació fins a la salut. “No es tracta només de destinar-hi recursos, necessitem la corresponsabilitat d’altres administracions; les xifres creixen, però menys que en altres ciutats europees”, va afirmar Raquel Gil. “Aquesta és una situació excepcional que requereix complicitat”, va afegir.
Els grups de l’oposició també van recriminar a l’equip de govern socialista el precipitat anunci de dijous, un dia abans del ple extraordinari d’ahir per reprovar la gestió de Collboni, de la creació d’una nova eina, la Taula de Ciutat, per buscar
solucions al sensellarisme, però sense concretar “ni pressupost ni calendari i sense idees noves”, va lamentar Carolina Recio.
La regidora de BComú va afegir que urgeix un pla de xoc i va criticar que l’alcalde “tiri pilotes fora” traslladant les responsabilitats a la Generalitat i a l’àrea metropolitana.