Sota la ‘Lux’ de Rosalía

L’ any que acaba ha contemplat el creixent protagonisme dels ritmes i músiques urbanes, que ocupen un destacat lideratge en l’àmbit de consum i de tendències a la música espanyola i llatinoamericana. Juntament amb aquest fenomen, personalitzat en la dupla Rosalía-Bad Bunny, les estilístiques postmodernes abandonen definitivament la seva condició alternativa mentre que el rock encara conserva múscul.

1

Lux

Rosalía

Fusiona de manera arriscada, creativa i brillantíssima la maduresa artística amb cert tipus d’espiritualitat. És una mena d’exploració de la fe o de la identitat femenina des d’una llibertat artística absoluta i que ha vestit magistralment amb electrònica, llampegants violins, masses corals i palmes... A més de tretze idiomes diferents. Berghain i La perla ja són uns clàssics.

2

Lotus

Little Simz

Obra crua i directa, i amb vocació de referent, amb què la rapera britànica fa un retrat del seu país actualment, entre la sàtira i el ridícul amb cims com ara Young.

3

Never enough

Turnstile

Els de Baltimore són un esplèndid exemple de la presència del rock en primera línia, bevent del hardcore post-punk del seu ADN inicial però traspassant el seu teòric ferri cànon.

4

Debí tirar más fotos

Bad Bunny

L’astre porto-riqueny fa convincentment diana amb una mirada a les seves arrels autòctones, a la memòria col·lectiva, maridant sons caribenys amb reggaeton, la tradició que mira cap al futur amb sons d’ara.

5

More

Pulp

Des del primer tall, Spike Island, els de Jarvis Cocker no es balancegen en la nostàlgia en el que és el seu primer disc en estudi­ en gairebé un quart de segle.

6

Spanish leather

Guitarricadelafuente

Álvaro Lafuente amplia l’ eco de l’acollida del seu àlbum­ de debut ( La cantera ) amb la recerca d’altres fonts més enllà de les seves arrels sonores. Acústic, íntim i també ballable, talls com ara Futuros amantes o Tramuntana ­ el defineixen molt bé.

7

Sable, fable

Bon Iver

Justin Vernon confecciona una obra com raig de reconfortant lluminositat que transmet les millors vibracions. Compositivament, del millor que ha fet.

8

Getting killed

Geese

Justificat clamor pel quart àlbum de la potent banda novaiorquesa, una reivindicació del caos, d’evitar la convenció, és a dir, el pols i el sentir roquer.

9

S ad and beautiful world

Mavis Staples

La combativa i venerada soul-R&B woman versiona a la seva intensa manera peces de Tom Waits, Frank Ocean o Leonard­ Cohen.

10

Mayhem

Lady Gaga

Stefani Germanotta transmet gaudi en una de les seves millors obres, en què es donen la mà la maduresa artística i el lúdic, la invitació al ball, tal com testifica l’hiperpopular hit Die with a smile.

11

Tranquilizer

Oneohtrix Point Never

Desbordant en textures i atmosferes sonores, l’obra de Daniel Lopatin rescata sons de biblioteques dels noranta, els combina amb electrònica i obliga a una escolta atenta i també reconfortant.

12

Himno vertical

Rocío Márquez

La cantaora se supera en un nou capítol del seu idil·li amb el flamenc contemporani, aquesta vegada amb el guitarrista clàssic-experimental Pedro Rojas Ogáyar, amb qui dona forma a joies com el fandango Apariencia .

13

Remembering now

Van Morrison

Bonica col·lecció de composicions del Lleó de Belfast, que abeuren de sons tradicionals com el soul celta i que transmeten vitalitat i sovint joia com a B ack to writing love songs .

14

Twilight override

Jeff Tweedy

Triple disc en què el líder i vocalista del grup Wilco enlluerna amb la seva visió oberta i matisada de l’ americana d’avui.

15

Everybody scream

Florence + The Machine

Havent viscut de prop la mort (una operació d’urgència després d’un embaràs), la londinenca –que aquest 2026 farà gira europea– alça la veu amb uns temes que basculen entre el místic, la quotidianitat i els llibres de bruixeria. Musicalment, hi ha on escollir: Buckle o Sympathy magic...

16

Papota

Ca7riel & Paco Amoroso

Un EP considerat irreverent amb què el duo argentí satiritza, amb ironia, autocrítica i també brillantor musical el vertigen de l’èxit sobtat.

17

Vigília

Anna Andreu

Al seu tercer àlbum, Andreu aposta per un repertori de malenconia i alhora terapèutic, que parteix d’una producció impecable ( Jordi Matas), el seu toc de guitarra i boniques peces com ara Mentrestant.

18

Eusexua

FKA Twigs

La polivalent Tahliah amplia el seu públic de pop electrònic amb una hàbil mixtura de l’experimental amb ritmes més populars, una mena de Björk a l’estil britànic com testimonia a Room of fools. Música per a l’alba de la rave.

19

Daisy

Rusowsky

Ruslán Mediavilla –ànima del col·lectiu madrileny Rusia-IDK–, músic de formació clàssica, signa una notable obra imaginativa on es donen la mà l’electrònica, el pop somiador o el merengue caribeny.

20

9:30 PM

Queralt Lahoz

La sanguínia creadora de Santa Coloma de Gramanet manté ben alt el llistó amb una obra poligenèrica que parteix de la seva desagafada veu, les palmes i el toc, i incideix en la identitat com a eix. El seu versàtil disc de confirmació.

21

Antidepressants

Suede

Com una segona part del seu anterior Autofiction de fa tres anys, el veterà combo mostra el múscul post-punk en primer terme caminant sobre molt ben embastades melodies com ara The sound and the summer . La banda ja ha publicat tants discos (5) des que va tornar el 2013 com durant tota la seva etapa inicial (1993-2002).

22

Brindis

Cala Vento

Joan Delgado i Aleix Turon també encerten a l’hora de fer versions, en aquest cas per celebrar deu anys com a banda, d’ El Último de la Fila, Els Pets o Julieta Venegas.

23

New dawn

Marshall Allen

Al seu primer àlbum com a Marshall Allen, el llegendari saxofonista (de 101 anys(!), un rècord molt difícil d’igualar) de la Sun Ra Arkestra transita pel blues, el swing i li surt rodó en un formidable tema amb la cantant Neneh Cherry ( New dawn ). Una carta d’amor a l’espai-temps.

24

Paradís

Júlia Colom

La música i cantant mallorquina marida amb tacte sonor i criteri estètic el pop, el jazz i l’electrònica, sense oblidar les seves arrels mediterrànies tradicionals. Destaca en el sucós repertori la intensa col·laboració amb les Tarta Relena a Sa Madonna.

25

El que quiera dormir que se compre una colchoneta

G-5

Kiko Veneno reuneix els seus còmplices (El Canijo de Jerez, Muchachito, Tomasito i Diego Ratón), veritables mestres dels sons de carrer, una superbanda, per testimoniar altre cop que festa, bones cançons i lletres amb sorna no són coses antitètiques: Vaya sarao, Badajoz, Querido Javier. ..