“Hi hauria d’haver més ornitòlegs en la política, són generosos i poc interessats”
Antonio Cerrillo
Antonio Cerrillo fotografiat dimecres
Sembla que estigués escrit que les vides de Jordi Sargatal –ornitòleg, naturalista i, des del 2024, secretari de transició ecològica de la Generalitat– i del periodista Antonio Cerrillo s’acabarien creuant. Sargatal es va convertir el 1983 en el primer director del parc dels Aiguamolls de l’Empordà i Cerrillo, aquell mateix any, va començar a col·laborar amb Guyana Guardian . Anys després, i després d’una primera entrevista, ja no es perdrien la pista. Algunes de les seves converses veuen ara la llum en forma de llibre: Jordi Sargatal, l’home que seguia els ocells ( Ed. Icaria).
Moderat
En un país acostumat a les trinxeres, Sargatal és un personatge singular”
Com definiria Sargatal?
Radicalment moderat. En un país que està acostumat a les trinxeres i a la polarització, ell és un personatge molt singular. Ha estat cridat moltíssimes vegades, des de sectors molt diversos, quan hi ha hagut un conflicte ambiental per actuar com a mediador.
Sap si ja ha trobat la cigonya que buscava quan va néixer el seu germà?
És una anècdota divertida. Al llibre explico que quan ell tenia sis anys i va néixer el seu germà a la clínica Santa Creu de Figueres, els seus pares li van dir que la criatura l’havia portada una cigonya. Per això es va estar hores al pati de l’hospital buscant-la. En aquell moment no va tenir èxit, tot i que sí al llarg de la seva trajectòria, ja que va aconseguir identificar totes les espècies de cigonyes que existeixen.
Ell es va fer un nom ja de jove, quan amb només 19 anys es va posar davant de les màquines per frenar un dels projectes d’urbanització més importants de la dècada dels setanta.
Sí, de jove anava molt als aiguamolls de l’Empordà a contemplar els ocells. De sobte, un bon dia es va trobar unes màquines que hi pretenien construir la urbanització de Port Llevant. Estranyat, va buscar el delegat de la Icona [el que va ser l’organisme administratiu de l’ Estat per a la preservació i l’estudi dels espais naturals] per dir-li que com podia ser que fessin això, que eliminarien els ocells. Aquest últim li va dir que les coses eren així, que era impossible aturar una cosa que tenia una legalitat molt consolidada.
I què va fer llavors?
Malgrat la seva joventut, va encapçalar una mobilització amb molts altres joves i va començar a educar-los en la importància dels ocells. Alhora, va traçar aliances amb polítics en una època, la de la transició, en què hi havia una gran ebullició d’idees i confluïa el proteccionisme ambiental amb l’ànsia de trencar amb el franquisme i la dictadura. Al final, va trobar un forat legal en les mateixes lleis franquistes, que parlaven de paratges pintorescos i deixaven la porta oberta que passessin a ser parcs naturals.
D’aquella victòria vindria, anys més tard, la creació en aquell mateix lloc del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
El més curiós és que aquell jove que protestava amb la pancarta a la mà es convertís en el primer director del parc.
També va ser un dels responsables de la reintroducció a Catalunya d’espècies com la cigonya o la llúdria.
Sí. Va participar als anys dos mil, des de la Fundació Territori i Paisatge, en els projectes de conservació del linx ibèric, un dels èxits més impressionants en l’àmbit de la natura que hi ha hagut. Es va reintroduir a Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, fins i tot a Múrcia. El lògic hauria estat reintroduir-lo també a Catalunya en un context de sobrepoblació de conills. Però Revolta Pagesa, que s’oposa a la reintroducció, va arribar a un acord amb l’ Administració, un dels pactes més lamentables que he vist. La revolta d’un grup d’agricultors, armats amb tractors, va ser capaç de fer enrere un projecte legítim que té tot el suport democràtic. El problema és que el dret ambiental és molt recent. És una legislació recent i sembla que és fàcil soscavar-la.
Sargatal està a favor d’allargar la tercera pista de l’aeroport del Prat. Què li sembla?
Ell creu que és possible compatibilitzar l’allargament de la pista i la protecció dels ocells. No allà mateix, sinó compensant-lo amb la creació d’altres zones humides. El que jo crec és que Aena ha de concretar més aquella compensació. El que sí que sabem és que els agricultors i alguns sectors del Baix Llobregat estan en contra de la creació d’aquelles zones compensatòries.
Entén que un naturalista estigui a favor d’aquesta ampliació? Al llibre, a vostè li admet que hi ha una contradicció.
És una resposta que hauria de donar ell. És veritat que és més fàcil, des del punt de vista legal, objectivar incompliments legals per la desprotecció dels ocells, perquè hi ha normes ambientals clares. En canvi, no hi ha una llei que prohibeixi l’ampliació de l’aeroport, entesa com una cosa que ultrapassa el llindar d’emissions o com un risc de generar un canvi climàtic desproporcionat. Caldrà estar pendent de si l’ Administració torna a incomplir les normes ambientals, com ja va fer en el seu moment amb la construcció d’aquella pista.
Recorda algun altre cas d’incompliment?
Sí, i constitueix un dels rècords mundials d’incompliment de les normes ambientals. El 2020 es va aprovar al Parlament de Catalunya la creació de l’ Agència de la Natura, encara avui pendent. Això vol dir que quan el Govern de la Generalitat incompleix la llei, aquí no passa res.
Havia pensat alguna vegada que Sargatal acabaria en política? Maragall el va intentar convèncer sense èxit.
Sempre ha estat una figura pròxima als socialistes, tot i que crec que no és militant. Amb Maragall va sintonitzar molt. Tot i això, sempre ha estat un esperit lliure, una persona que ha exercit la llibertat d’expressió, inhabitual en aquest país. Hi hauria d’haver més ornitòlegs en política.
Per què?
Tenen una visió de les coses molt menys interessada i més generosa. Al llibre parlo dels pocs ornitòlegs que han entrat en política. No són persones que estiguin obsessionades només amb el cant dels ocells o la bellesa del seu plomatge, sinó que defensen un ecosistema.